Quan l’anarquisme arrelà amb força a Formentera

PalmaFormentera fou durant els anys trenta l’illa de les Balears on l’anarquisme va arrelar amb més força entre la classe treballadora. La Confederació Nacional del Treball (CNT) va arribar a tenir 500 afiliats el 1936, encara que a l’illa només hi havia 2.850 habitants, 1.250 dels quals eren homes. A més dels militants amb carnet, s’hi han de sumar els simpatitzants i els familiars de cada cenetista. Per tant, la central anarcosindicalista de Formentera, formada per saliners, pescadors, mariners i pagesos, era hegemònica a l’illa. Així ho explica l’historiador Martí Serra Riera en el llibre La II República a Formentera 1931-1936 (Editorial Mediterrània Eivissa). A més a més, que no hi hagués cap element de control directe per part de les classes dominants perquè solien viure a Eivissa i l’entrada de noves idees a través dels mariners que sortien de l’illa cercant feina a l’Uruguai i l’Argentina, dos països amb forta tradició anarquista, van possibilitar el desenvolupament d’una força sindical molt important entre els treballadors a les salines.

“La societat formenterenca era més igualitària que a la resta d’illes, perquè no hi havia tanta jerarquització social”, comenta l’historiador, qui afegeix que no existien classes mitjanes i els senyors vivien fora. “Hi havia una concepció sobre el món com a iguals”, apunta. D’altra banda, el treball a les salines “fomentava la creació d’un proletariat”, diu Serra, perquè les condicions eren pèssimes i es cobrava molt poc. La dècada dels anys trenta va ser una lluita constant per part dels treballadors, que volien aconseguir millores laborals, sempre a través de vagues generals. Segons ha investigat Martí Serra, els diaris de l’època destaquen el caràcter pacífic d’aquestes vagues protagonitzades per la CNT. Així i tot, es va arribar a enviar un destacament de la Guàrdia Civil per garantir l’extracció de sal i hi havia jornalers no associats al sindicat que continuaren fent feina, però la resposta dels anarquistes sempre fou pacífica.

Doble militància i la utopia impossible

A més de la CNT, existia un nucli de treballadors organitzats dins Esquerra Republicana Balear i, d’acord amb Serra, existien dobles militàncies entre republicans i anarquistes. “Quan estudiam el passat, tendim a fer-ho segons l’entenem ara”, recorda, i afegeix que en aquell moment era un fet comú. Altrament, l’Ajuntament formenterenc estava governat per l’esquerra gràcies al vot de molts cenetistes. De fet, els anarquistes arribaren a entrar a l’executiu municipal: “En els documents consultats, he trobat que el govern civil balear els arriba a qualificar d’anarquistes quan entren al Consistori”, comenta l’historiador. Sobre això, recorda que la societat formenterenca era molt petita i majoritàriament analfabeta, i poca gent podia ocupar càrrecs de poder. “La influència anarquista era tan gran que els sectors més possibilistes eren presents a l’Ajuntament”, diu Martí Serra.

Tot i aquest arrelament entre els treballadors, la influència anarquista va quedar restringida principalment a la lluita sindical, perquè “no hi havia recursos humans ni econòmics per crear una societat paral·lela com va passar a Catalunya”, conclou l’autor.