Àncores, abocaments, accidents i renou: Què hem de fer per combatre la massificació a la mar?

PalmaEl turisme d'embarcació s'ha popularitzat i zones com les Balears són triades per milers de persones per passar uns dies embarcats afegint pressió a la principal font de riquesa de les illes: la mar. Això suposa un increment significatiu de la degradació de flora i fauna de la mar Balear per factors com la contaminació, la massificació i la sobrepesca. El més preocupant, segons els experts consultats per EFEverde, és que "desconeixem la dimensió real de la nàutica d'esbarjo en general i del turisme de vaixell, en particular, fins al punt que no hi ha dades de quantes embarcacions recalen en la mar Balear durant els mesos de més afluència turística (juny a setembre)". I tot això quan es coneix que aquesta activitat impacta tant en el medi ambient, com en la seguretat i qualitat de l'experiència dels banyistes i dels mateixos navegants, la qual cosa acaba restant atractiu turístic.

Encara que l'anàlisi de la problemàtica varia depenent de cada grup d'interès, tots coincideixen a assenyalar que la major riquesa de les Balears resideix en la mar que banya les seves costes, la qual cal protegir i que, no obstant això, com ocorr amb la pràctica totalitat de les mars del món, es troba desemparada per la dificultat de "posar límits".

Sense dades no es pot gestionar

"La realitat és que a les Balears, com també en gran part del litoral espanyol, manquen dades i sense dades no es pot fer una bona gestió", lamenta el biòleg marí i economista ambiental Aniol Esteban, director de la Fundació Marilles. D'una banda, a les Balears trobam els vaixells que entren i surten de ports i marines (les Illes sumen uns 25.000 punts d'amarrament). A aquests, cal sumar-los una població "flotant" de la qual no hi ha dades, com les embarcacions que venen des de zones com França, Catalunya i València a passar uns dies i que, en molts casos, fondegen de cala en cala sense passar per port. Aquestes embarcacions conviuen en un mateix espai amb motos aquàtiques i llanxes (que es poden llogar sense cap mena de llicència ni coneixements de navegació), i vaixells d'excursions turístiques.

Ancores, abocaments, col·lisions, renou...

Entre les pressions que afecten el medi ambient de la mar Balear destaquen l'activitat nàutica, la sobrepesca, la contaminació (plàstics i aigües residuals) i la massificació, segons experts. En el cas de l'activitat nàutica, els factors que més incideixen en el medi ambient són l'impacte "físic" del fondeig (principalment el mal produït per l'àncora i la cadena) i la contaminació per abocaments químics (oli, combustibles, aigües brutes...) i nutrients.

Encara que els ports disposen d'instal·lacions per al buidatge d'aigües negres i grises, la realitat és que pràcticament ningú no les usa, la qual cosa vol dir que molts aboquen a la mar. Si això es fa a 1 o 2 milles de la costa, no hi ha problema, però si es fa en una cala sí, perquè l'acumulació de nutrients genera eutrofització (proliferació d'algues que es mengen l'oxigen de l'aigua impedint altres formes de vida).

Altres impactes són el renou, col·lisions i la terbolesa de l'aigua que provoquen les hèlixs en zones succintes i resguardades i que dificulten l'entrada de llum i, per tant, la fotosíntesi i creixement de plantes que viuen en el fons, responsables de la transparència de l'aigua.

El 73% de les zones potencials de fondeig, sense regular

El 2020, el Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les illes Balears (SOCIB) va fer un estudi de capacitat de càrrega del litoral balear per determinar el nombre màxim d'embarcacions que podia haver-hi en un espai, com una cala o una badia, però el va fer només des del punt de vista "físic", sense mesurar el que poden suportar els ecosistemes. L'informe, no exempt de crítiques pel nivell d'onatge en el qual es basa per considerar que es pot fondejar amb confort, va identificar 343 zones potencials de fondeig, la gran majoria d'elles, 250 (73%), no regulades. Les regulades, en les quals és obligatori fondejar en boies, sumaven 39, i les 54 restants van ser catalogades com "excloses" per ser zona de bany o praderies de posidònia.

Posidònia i banyistes, els únics límits

Per motius ambientals, a les Balears pràcticament només està prohibit fondejar sobre posidònia. Tampoc es pot fer a zones que hagin estat delimitades per al bany per cada municipi (entre 50 i 200 metres), en aquest cas, per seguretat. Pel que fa a la posidònia, encara que la regulació existeix, és impossible controlar totes les embarcacions i "encara que només un 1% o un 5% ho faci malament, l'impacte ja és molt significatiu", ha advertit Esteban.

"La gran majoria de navegants està conscienciat, cuida la mar i vol protegir-la, si les coses es fan bé, els navegants poden ser uns aliats clau per a la conservació, però amb educar i sensibilitzar no és suficient, cal passar també a la limitació", apunta el biòleg.

Camps de boies

Per a la Fundació Marilles, el futur implica la proliferació dels camps de boies (en els quals els vaixells fondegen sense necessitat d'àncora), perquè suposarien una limitació física al nombre d'embarcacions que poden estar alhora en una mateixa zona. Actualment, les Balears disposen de vuit camps de boies ecològics que gestiona l'empresa pública PortsIB i que sumen 256 llocs de fondeig que es poden reservar en línia per un màxim de sis nits. El Govern treballa en la creació de cinc camps més (171 punts) i el Ministeri per a la Transició Ecològica en altres deu.

Amb la seva posada en marxa, s'aconseguiran els 23 camps de boies de baix impacte al voltant del litoral de les Illes Balears que preveu el Decret de posidònia i que cerquen donar servei als usuaris, a més de protegir les praderies i minimitzar l'impacte ambiental de les embarcacions, segons el Govern. "És una opció de control futur", segons el director general de Ports i Transport Marítim de les Balears, Antoni Mercant, integrant de la recentment constituïda Mesa Nàutica que assessorarà per elevar la seguretat en la navegació i minimitzar les conseqüències ambientals d'unes activitats "que es fan en una mar que envolta les Illes i que és la base de tot el nostre desenvolupament".

Obligar a contractar amarraments

Ajuntar els camps de boies, preservar el mitjà costaner implica també, en l'opinió de Mercant, obligar a contractar un punt d'amarrament a les embarcacions que presten serveis de xàrter (lloguer), moltes de les quals no figuren en el registre creat ad hoc ni presenten la declaració responsable (obligatori des de 2017). "No podem limitar el nombre d'embarcacions que ve a les Balears ni a qualsevol mar perquè hi ha llibertat de moviment. El que sí que exigirem és la modificació de Decret de xàrter perquè totes aquestes embarcacions hagin de tenir amarrament a les Balears", explica el director general de Ports i Transport Marítim de les Balears.

Només a l'agost, es calcula que a les Balears s'ajunten 30.000 embarcacions, 3.189 d'elles amb llicència de xàrter, segons el president de l'Associació Patronal d'Empresaris d'Activitats Marítimes de les Balears (APEAM), José María Jiménez. Al seu judici, la major llacuna que existeix és, precisament, que no hi hagi obligació de tenir un port base i, per tant, els vaixells sense amarrament contractat no tinguin on deixar els residus.

Més controls i eliminar els "morts"

"Tenim massificació, això és una realitat, però la massificació no està en els ports, està en aquests vaixells que venen de fora a fer l'agost", segons Jiménez, que advoca també per elevar el nombre d'inspectors per poder cobrir els 1.500 quilòmetres de costa que sumen les Balears. "L'Administració no té capacitat per controlar-ho tot, però almenys, cal controlar les zones més calentes i posar sancions importants que realment dissuadeixin de fer animalades i incomplir la llei". "El que està en joc és l'atractiu de les Illes com a destinació turística", ha subratllat.

La veritat és que, segons els experts consultats, els moviments de tot vaixell es poden consultar per, per exemple, saber si s'han allunyat o no de la costa o han passat per port per tirar els residus, això sí, sempre que portin sistemes de seguiment satel·litari (AIS) i hi hagi algú que els fiscalitzi. En la seva opinió, "el desconeixement del que passa a la mar és de tal calibre, que no es tracta tant de saber el nombre exacte d'embarcacions, com que les que hi hagi compleixin la normativa", ha asseverat Mercant.

El sector reclama mesures basades en dades

"Per ser capaços d'avaluar l'impacte de l'activitat, el primer ha de ser fer una bona anàlisi, recollir dades i a partir d'aquí veure quines mesures es necessiten perquè la convivència amb el medi ambient sigui possible. Cal saber si les Illes poden absorbir aquest impacte", assegura el director general de l'Associació Nacional d'Empreses Nàutiques (ANEN), Jordi Carrasco.

Actualment "no veim que s'estigui produint degradació ni que calgui prendre mesures dràstiques, menys sense tenir una anàlisi prèvia, però és necessari fer feina amb dades, no amb percepcions basades en una sensibilitat que pot estar equivocada", segons Carrasco, que, en aquest sentit, ha destacat que una cala pot estar plena de vaixells un 15 d'agost, i durant deu mesos, estar buida.

No obstant això, també estan a favor que s'implantin més camps de boies, no només sobre posidònia, i que es fiscalitzi l'activitat de les embarcacions que van de cala en cala per comprovar on aboquen els seus residus. "El sector és summament conscient que si no tenim un entorn natural propici per a l'activitat nàutica, la gent es desplaçarà a altres llocs", defensa Carrillo, que ha demanat que no "demonitzar el sector i treballar perquè pugui conviure amb la naturalesa pesi a l'augment d'usuaris".

El perill de trencar amb la mar

Des de l'ecologisme, GOB Mallorca ha defensat que la prioritat ha de ser elaborar un pla d'ordenació del litoral marí que, en primer lloc, avaluï la situació a les Illes, incloent-hi un diagnòstic de quantes embarcacions hi ha circulant i fondejant fora de port. "Això hauria de fer-ho l'Administració i no ho està fent", segons la portaveu de GOB Mallorca i biòloga Neus Matamalas. En aquest sentit, assegura que aconseguir aquestes dades és molt important perquè només "a partir d'aquí es podria fer una gestió adequada del nostre litoral", ha insistit.

No obstant això, i mancant dades exactes, "el que es respira és que hi ha un excés d'embarcacions per tots costats i que estam arribant a un punt de saturació que no podem sostenir". Tot apunta al fet que la mar costanera no pot aguantar aquesta massificació, no només per un problema d'impacte ambiental, sinó perquè crea conflictes en la societat davant el risc que comporta per a banyistes o de col·lisió entre embarcacions, ha advertit la biòloga, que ha criticat que ecologistes i conservacionistes no hagin estat cridats a formar part de la Mesa Nàutica.

Resoldre aquests conflictes és vital perquè "si volem protegir l'ecosistema marí, és necessari que hi hagi una bona relació amb l'entorn, que la gent el valori per voler defensar-lo. El medi marí genera una enorme quantitat de beneficis ecosistèmics que són molt importants per a la nostra supervivència com a espècie", ha sentenciat Matamalas.

Badies, cales i ancorades, primeres víctimes

Des de Mallorca Blue, han assegurat que aquest desenvolupament sense control, ja s'ha cobrat les seves primeres víctimes: els hàbitats de les zones protegides amb aigües encalmades i succintes (badies i ancorades poc profundes), uns ecosistemes extraordinaris que pràcticament han desaparegut del Mediterrani espanyol i s'han transformat en "zones portuàries d'aigües brutes". "Actualment, quasi ni es recorda el que eren, només algun pescador major pot descriure la seva riquesa en crustacis, peixos, aigües netes i plantes aquàtiques", han lamentat des de Mallorca Blue, entitat centrada en la defensa d'hàbitats i ecosistemes marins.

Aquests espais, han explicat, han estat els primers a caure perquè pel seu resguard i el seu escàs calat resulten "barats" per desenvolupar infraestructures per a la nàutica recreativa. De fet, les que encara queden, segons la mateixa font, estan "abandones" de gestió per part del Govern, malgrat l'obligació europea de protegir-les per ser espais singulars d'alt valor mediambiental en estar en zones Xarxa Natura 2000.

Un altre impacte preocupant és la inseguretat que genera en els banyistes, bussos, esportistes..., que acaben per allunyar-se de determinades zones. "La velocitat i la proximitat de les embarcacions, juntament amb la falta de control, impedeixen la interacció necessària amb la mar i la seva vida marina, vital per generar empatia i connexió amb la biodiversitat", especialment entre les noves generacions, han advertit des de Mallorca Blue.