Andic, l'home que no van pressionar ni després de l'1-O

Barcelona“Dona per fet que el van pressionar, perquè van intentar-ho amb absolutament tothom”. “És molt possible que ho fessin, perquè van fer de tot”. Són paraules de dos destacats empresaris que van ser amics d’Isak Andic, fundador i president de Mango, mort en un accident dissabte passat. La reflexió venia a tomb d’un aspecte que s’ha destacat poc en el repàs de la trajectòria professional d’Andic al capdavant del gran imperi català de la moda: el manteniment de la seva seu social a Catalunya. 

Aquest aspecte, que podria semblar menor, no ho és tant. L’any 2017, enmig d’un clima de grans pressions orquestrades pel govern de Mariano Rajoy i del qual també va participar la Casa Reial, 20 de les 100 empreses catalanes més grans van treure la seu social de Catalunya. Amb el temps, els experts han arribat a un cert consens: els bancs –CaixaBank i el Banc Sabadell– potser tenien una bona raó per fer-ho. La resta, ja no. Parlem d’empreses com Naturgy, Abertis, Catalana Occident, Planeta o Hotusa. Mango, que aleshores era la 16a empresa del rànquing per facturació (i la sisena d’entre les familiars) no es va moure. 

La companyia no ha parlat mai públicament d’aquella decisió i Isak Andic no concedia entrevistes. Però empresaris del seu entorn que demanen l’anonimat han explicat el que saben de la qüestió. “No crec que els pressionessin, segur que ho van pensar i reflexionar, però era una empresa global”, explica un directiu. Aquesta mateixa veu exposa que és possible que Andic consultés la qüestió amb els Puig, propietaris del gegant català de la perfumeria. “Marian Puig era com un segon pare per a Andic, el va introduir a l’establishment barceloní i era com un role model per a ell”. Es dona la circumstància que Puig és una altra de les grans empreses que no va canviar la seu social. “Puig i Mango són les dues empreses que potser recullen més l’atracció que té Barcelona, són 100% barcelonines, era una deslocalització impossible”, reflexiona una altra veu, que és categòrica, i afegeix que “no tenien cap raó per marxar”. 

Turc de naixement, català d'elecció

Entre les fonts consultades hi ha un consens absolut en un punt relacionat amb aquella decisió: Andic, asseguren, no s’hauria deixat pressionar. “Qui li faria pressió a ell? No ho veig; pensa que és l’últim català que ha rebut el Premi Regne d’Espanya”, explica un empresari, que recorda una distinció que va rebre de mans de Felip VI aquest mateix any. “Potser el van sondejar, però segur que no el van pressionar perquè tothom sabia que l’Isak s’hauria fumat un cigar amb qualsevol intent seriós de pressió”, diu una altra veu a l’ARA. 

Andic, d’origen jueu sefardita i criat a Istanbul, se sentia català, expliquen des del seu entorn. Durant els anys més convulsos del Procés mai no va fer declaracions contra el sobiranisme, en un tret que el diferencia del seu germà Nahman. I en el seu llegat empresarial s’hi inclou el fet que Mango continua tenint la seva seu social a la localitat barcelonina de Palau-solità i Plegamans.