Urbanisme

Andratx reitera la peitició al jutge per entrar als 12 apartaments il·legals de Cala Llamp i començar-ne la demolició

La comissió municipal no hi ha pogut accedir aquest dimarts, quan havien de començar les actuacions per acabar amb l'edifici irregular

Els 12 apartaments il·legals són al Carrer Tonyina de Cala Llamp (Andratx)
01/10/2024
3 min

PalmaL’Ajuntament d’Andratx havia qualificat l'1 d’octubre de 2024 com a dia històric perquè s’encetava el procés per enderrocar els 12 apartaments il·legals de Cala Llamp, però no s’ha pogut ni tan sols entrar a l’edifici. Les maniobres dels veïns i de l’arquitecte de la construcció il·legal han aconseguit endarrerir de moment l'actuació del consistori, que després de molts anys d’una certa inacció ara sí que ha posat la directa per tombar l’edifici.

La comitiva municipal no ha pogut accedir als apartaments aquest dimarts matí, i no s’ha pogut dur a terme de la manera prevista l’acta de replanteig, prevista en el calendari municipal, la primera passa definitiva de la demolició. No s’hi ha pogut entrar perquè els veïns han aconseguit que el consistori andritxol hagi de menester una ordre judicial per fer-ho, una vegada han pogut acreditar que no tots ells han estat notificats formalment de tot el procediment. O almenys així ho entén el jutjat del contenciós número 2 de Palma, que fa unes setmanes no va concedir l’ordre d’entrada al consistori.

En aquest sentit, fa ja mesos que l’Ajuntament havia demanat ajuda al jutjat per poder accedir a l’edifici i preparar bé l’enderrocament. Però el magistrat no va atorgar l'ordre d’entrada perquè va considerar que primer s’hauria d’haver intentat a les bones la notificació de la necessitat d’entrar, i aconseguir una resposta o un silenci formal dels 12 propietaris. Andratx no va agafar aquest camí, i avui s’ha trobat sense l’empara judicial per accedir-hi.

Per aquest motiu, el consistori ha reiterat aquest dimarts la petició d’entrada als domicilis, per poder estudiar en condicions els detalls de la demolició que ja va ser adjudicada fa mesos i que avui s’havia d’iniciar.

“No s'ha pogut entrar i s'està esperant l'ordre judicial per poder accedir-hi. Esperam rebre-la aquests dies”, han dit a l’ARA Balears fonts tècniques municipals. A IB3, respecte dels propietaris, la batlessa Estefania ha declarat que no es té "constància que en siguin residents". "Hi ha persones físiques i societats, i en principi només hi ha un estranger empadronat. La propietat té perfecte coneixement que hi ha una ordre de demolició des de fa anys”, ha afegit.

Canvi de projecte

Una de les altres victòries in extremis dels propietaris ha estat gràcies a l’arquitecte de l’edifici il·legal, que va presentar pocs dies abans de l’inici de les obres de demolició un informe que demostrava que el projecte era incomplet. Li mancava una previsió d’enderrocament de tots els fonaments, una part important que el jutge va prendre en consideració. De fet, el magistrat responsable de l’execució de la sentència, el titular del jutjat contenciós número 2 de Palma, va demanar opinió a l’Ajuntament d’Andratx sobre aquesta circumstància, i aquest darrer no es va pronunciar.

Fonts municipals asseguren que aquesta modificació podria produir-se en el transcurs de la demolició, però altres fonts consideren que és impossible, perquè es tracta d’un canvi substancial, ja que són tots els fonaments que els tècnics municipals no van tenir en compte. El pressupost adjudicat, de 289.000 euros, tampoc no inclou aquest aspecte, i per tant no sembla senzill que tot plegat eviti la redacció d’un nou projecte.

El que està clar és que la batlessa Estefania Gonzalvo vol la demolició com més aviat millor, després que un una sentència confirmàs la il·legalitat de l’edificació l’any 2009, i es confirmàs totalment després de molts recursos l’any 2017.

Durant anys, Andratx no ha mostrat massa interès en el compliment de l’execució de la sentència, segons ha criticat el denunciant inicial, el GOB, que du 15 anys de lluita jurídica per restablir la legalitat. En aquests moments sí que hi ha una empenta política per a l’enderrocament, però errades com la de no incloure els fonaments poden endarrerir el que fa anys va sentenciar la justícia, el retorn del terreny al seu estat original sense edificació.

stats