PANDÈMIA

Andrea Crisanti: “L’OMS va acceptar tot el que els xinesos van dir sense cap avaluació crítica”

Entrevista al cap de control epidemiològic del Vèneto

Andrea Crisanti: “L’OMS va acceptar tot el que els xinesos van dir sense cap avaluació crítica”
Quim Aranda
25/04/2020
4 min

LondresAndrea Crisanti respon a les preguntes de l’ARA per telèfon des de Pàdua. És divendres, passen pocs minuts de les 21.30 h. La regió sota el seu control ha tingut només el 10% dels morts que la Llombardia, l’epicentre del drama italià, amb més de 13.000 víctimes.

Quina és la situació a Itàlia, entre el nord i el sud; i al nord, entre la Llombardia i el Vèneto?

En general millorem. Cada vegada tenim menys gent que ha de ser ingressada als hospitals, i està disminuint constantment l’ocupació dels llits d’UCI. La situació és molt millor que fa trenta dies. Lamentablement, encara tenim molts morts cada dia.

Com explica que hi hagi moltes més víctimes a Itàlia, Espanya o el Regne Unit que no pas a Alemanya?

Està relacionat amb la capacitat de fer diagnòstics. A Espanya i a Itàlia hem subestimat el nombre d’infectats.

I les diferències entre la Llombardia i el Vèneto?

Al Vèneto, des de bon principi, vam adoptar unes mesures molt agressives contra l’epidèmia, fent tants diagnòstics com ens era possible, aïllant els individus contagiats, fent el seguiment dels contactes... Vam fer un gran esforç per dur a terme proves a tothom que havia estat en contacte amb contagiats o que sospitàvem que hi havien estat. Això va tenir un impacte perquè, com més gent infectada identifiques, menys gent és capaç de transmetre la malaltia. Per tant, tens menys malalts als hospitals i a les UCI.

Ja s’han començat a alleugerir les mesures de confinament a Itàlia i la primera setmana de maig es relaxaran una mica més. Quin risc hi ha d’un nou brot?

El risc és alt. I no podem descartar que vegem un augment del nombre de casos. Però l’aspecte positiu és que sembla que el virus és molt sensible a les altes temperatures, perquè al sud d’Itàlia no hem vist la mateixa propagació.

¿Vol dir que l’arribada de l’estiu pot ajudar a aturar la pandèmia?

No tinc cap altra dada per explicar, per exemple, per què a les regions tropicals el virus no s’ha estès molt més malgrat que la gent viu en ciutats superpoblades i amb sistemes de salut no gaire bons.

¿Podria ser perquè no s’hi hagi fet la prova a gaire gent?

Però com a mínim hauríem d’haver vist un augment espectacular del nombre de morts i no ha sigut així. Al sud d’Itàlia el nombre de morts també és baix.

Lluitar contra una epidèmia amb un mètode que sembla medieval, el confinament, ¿no és fer-ho d’una manera autodestructiva?

És un plantejament brutal d’estil molt antic, que té tremendes conseqüències en termes de llibertat individual i per a l’economia. El plantejament fet per Corea del Sud, Taiwan i Singapur ha sigut molt més efectiu. Però Europa no estava prou seriosament preparada a l’inici.

¿Europa no va llegir bé els senyals que sortien de la Xina? ¿O la Xina mai va enviar senyals correctes?

Una part de la veritat és que els xinesos no han sigut transparents. Una altra és que ens vam pensar, a Europa i als Estats Units, que érem millors que els xinesos. I no. Si ho fóssim, ho hauríem d’haver fet millor.

¿S’ha cregut mai les xifres oficials de la Xina?

No. Si mires amb atenció les corbes que han publicat, no semblen correctes. ¿On hi ha les morts exponencials? Com a mínim, ens han amagat dos mesos de l’epidèmia amb milers de casos i morts. Probablement no han sigut transparents, no.

El 14 de febrer el professor Neil Ferguson, de l’Imperial College, va publicar un estudi indicant que hi podia haver 50.000 casos diaris no detectats a la Xina. Ho creu possible?

Tendeixo a estar-hi d’acord. I probablement encara més. No puc creure que els xinesos van confinar una regió sencera [la província de Hubei], de 60 milions de persones, i que només tinguessin 2.000 o 3.000 casos per dia quan a Itàlia, alguns dies, hem arribat a 6.000 o 7.000. Trobo molt difícil creure el que han dit.

Quan va arribar el virus a Europa?

L’estudi que vam fer a la petita ciutat de Vo’ Euganeo (a Pàdua, al Vèneto) ens diu que ja hi circulava la segona setmana de gener. Segur.

¿Vol dir que la Unió Europea va reaccionar molt tard i malament?

També va ser responsabilitat de la molta informació errònia que va donar l’OMS. L’OMS va acceptar tot el que els xinesos els van dir sense cap avaluació crítica, sense cap inspecció veritable. I, per descomptat, això va tenir un impacte en la capacitat del virus d’arribar a altres parts del món. Perquè vam implementar mesures que no eren les adequades.

¿Una persona que hagi superat el coronavirus pot tornar a emmalaltir en un curt període de temps?

Ningú ho sap. És massa d’hora per saber com hi respon el sistema immunitari. I també per saber per què els nens són tan resistents al virus.

Avui Espanya comença a relaxar les mesures de confinament per als nens. Quina és la millor manera de minimitzar el risc de nous brots?

El risc que hi hagi un nou brot hi és. L’única cosa que pots fer és estar preparat per aïllar un nou nucli de contagi en una ciutat, regió o àrea si n’hi ha. L’única cosa que pots fer és confinar i aïllar, i fer proves per identificar el màxim nombre de casos possibles. Si no ho fas, mai aturaràs l’epidèmia.

¿Pot ser útil el que alguns especialistes anomenen certificat de salut per lluitar contra la pandèmia?

No té cap mena de sentit. Perquè no sabem si la presència dels anticossos protegeix o no.

És optimista ara mateix?

Si haig de dir la veritat, no n’estic segur. Perquè els estats de l’Est d’Europa han reaccionat d’una manera diferent. No hem tingut una política europea comuna i molts estats han adoptat plantejaments incompatibles amb uns altres. Necessites un esforç coordinat. Si no ho fas, t’arrisques a tenir l’epidèmia en una part d’Europa i no en una altra.

stats