Un circ de premsa passa per una ciutat de dol

MontabaurEl món ja no serà igual a Montabaur, el benestant poble alemany d’on era Andreas Lubitz, el copilot acusat de provocar l’accident de l’avió de Germanwings. Molts ciutadans ja no reconeixen la seva població, envaïda com està de periodistes. Ja se saben les primeres conclusions dels escorcolls a les cases on vivia Lubitz. La Fiscalia alemanya assegura que estava de baixa, havia rebut tractament mèdic els dies previs a la tragèdia, i que ho va amagar a Germanwings.

“Això és una plaga de premsa, sisplau deixeu la gent en pau. Això s’ha de pair. Ja prou llast és per a tothom”, deixa anar un home, el més cordialment que pot, davant les càmeres. N’hi ha per tot arreu, al centre de la ciutat, també micròfons.

Molts veïns opten per desviar el seu pas per no topar amb periodistes a la cerca i captura de gent que almenys asseguri haver conegut Lubitz. N’hi ha d’altres que, però, necessiten parlar per espolsar-se l’angúnia de la notícia. Com l’Alina Freystetter, una noia de 19 anys que mira encuriosida com un periodista estranger pren notes. “Molta gent aquí està en estat de xoc. El tema s’escampa per tot arreu. Es pot veure com de buida està la ciutat. La gent està trista, perquè ha mort molta gent i molta gent jove si fa o no fa de la meva edat. Si el copilot tenia una malaltia mental, se la podia haver tractat. Jo mateixa estic malalta, sóc depressiva, i vaig sovint al metge. I no per això agafo el cotxe amb els pares per estavellar-me”, es desfoga.

Continua la desfilada de periodistes amunt i avall, però la majoria estan concentrats al davant de la casa on Lubitz vivia amb els seus pares. La policia manté a distància la premsa. Els veïns es tanquen. Al centre de la ciutat, en un moment que no hi ha càmeres, Martin Böttcher, cap d’una botiga de telefonia, també té ganes de xerrar: “És molt dur. Havia estat company de classe de dos joves de Westenbrück, a 10 quilòmetres de Montabaur, que van morir dimarts en l’accident de l’avió de Germanwings”. “Encara no ho hem assimilat. Però tampoc ens ajuda que hi hagi tanta premsa. Ho entenem. Però tenim pànic als mitjans sensacionalistes”.

Un jubilat que circula pel carrer treu de sobte el 'Bild Zeitung' d’una bossa. La portada no pot ser més dura: ensenya una foto gegant de Lubitz participant en una mitja marató i el tracta directament de boig. “Per a nosaltres era un jove normal. Tot això ens toca molt el cor. La gent està nerviosa, encara no ha paït el que ha passat”, assegura mentre es guarda un últim somriure: “Creuo els dits. En vuit dies viatjo a Alacant amb Germanwings”.

I continua el circ de càmeres. Böttcher ha atès uns periodistes russos, uns altres d'asiàtics. La gent està atordida, consternada. Té ganes que els deixin passar el dol.