Els anglesos que varen voler assecar l’Albufera
Un llibre posa llum sobre la història ignota d’aquesta zona humida
Sa Pobla“Són coses del progrés i no de bruixeria”. Durant un ple de sa Pobla, el 1867, el batle Socies es va referir així a les màquines que la Majorca New Land Company utitlitzava en el seu descomunal projecte per assecar l’Albufera. 1.500 persones, segons relata el vicari Parera, hi varen arribar a treballar per convertir en terres de conreu totes les hectàrees d’aiguamoll que aleshores s’estenien sense canalitzar fins a la mar. Estaven a les ordes de l’enginyer Wilhem Green, contractat per John Frederick Bateman, l’iniciador d’aquesta història. Bateman i Green són dos dels llinatges que donen nom al pont dels anglesos per on avui travessen el gran canal de l’Albufera els cotxes de lloguer que van cap a Alcúdia o Can Picafort.
El llibre de Pere Perelló, La presència anglesa a l’Albufera de Mallorca (1863-1896), editat per la revista Sa Plaça, desvetlla part d’aquesta història encara molt ignota.
El 1863 la reina Isabel II atorga la concessió de les terres de l’Albufera, aleshores comunals i de petits propietaris, a Bateman. El prestigós enginyer, autor de projectes com la canalització de l’aigua potable de Manchester, s’havia interessat per l’existència del gran aiguamoll del nord de Mallorca durant l’escala a Barcelona d’un dels seus viatges cap a Ceilan.
Què obtenia l’Estat a canvi de donar aquestes terres? “L’eliminació de malalties com el dengue, la malària o la febre groga”, explica Perelló. Molt enfora de l’atemptat ecològic que semblaria avui la dessecació de l’Albufera, durant la segona meitat del segle XIX significava l’arribada del progrés en una terra encara salvatge, en unes marjals insalubres, d’unes poblacions on amb prou feines el 4% dels seus habitants sabia llegir i escriure.
Religió
Bateman arriba a Mallorca i vol posar les oficines de la New Co. a Muro, però el rector l’engega. “No vull dir que a pedrades, però quasi”, diu Perelló. L’aspecte religiós serà clau en l’aventura dels anglesos a l’illa. Bateman acabà instal·lant l’empresa al carrer Muntanya (aleshores carrer Plaça) de sa Pobla, on avui encara resta la primera capella protestant que va existir a l’Estat espanyol. Els anglesos tenien una missió que anava molt més enllà de l’enginyeria. Green i companyia eren fills de l’Anglaterra imperialista que volia evangelitzar el món. “En Green era un revolucionari”, explica Perelló; “volia dur els mallorquins cap al protestantisme”, remata. Dins les saques de carbó que transportaven els vaixells que arribaven al Port d’Alcúdia també hi havia bíblies amagades. Les visites de l’enginyer a Sóller, Pollença i Llucmajor estan documentades, però “segur que va anar pertot” predicant la paraula de Déu. Aviat, els rectors li posaren l’ull damunt i demanaren al bisbe i les autoritats que el vigilassin.
Els anglesos no varen poder assecar tota l’Albufera. D’ells ens resten camins, sèquies, ponts, canalitzacions i una segona gran obra d’enginyeria: la conducció de l’aigua de la font de Son Sant Joan amb un canal de reg que enrevoltà l’Albufera i solucionà així els problemes d’infiltració d’aigua salada.
Les obres duraren fins al 1870. Aleshores, Green ja havia partit i l’havia remplaçat Henry Robert Waring. La finca es començà a explotar agrícolament. Calia rescabalar la gran inversió feta. Les dues grans primeres collites varen ser de la civada que després s’exportà per alimentar els cavalls que participaven en la guerra francoprussiana per Alsàcia i Lorena.
Després d’aquests dos anys, es començaren a llogar parcel·les de terra als pagesos. La finca va passar a mans del fill, Lee Bateman, el 1883. Casat amb la culta i refinada Beatriu, no s’entengué amb Waring, qui va partir cap a Peguera.
Les terres i les veles de l’Albufera es varen començar a llogar als pagesos, però el negoci mai no va ser rendible. Malgrat això, els Bateman no es volien desprendre de l’Albufera. “En un determinat moment s’adonen de l’obra que han creat, dels milers d’arbres sembrats, del paisatge, del clima”, explica Perelló. “La meva intuïció em diu que es varen enamorar d’aquesta finca i no la varen voler vendre”, relata l’autor del llibre. Lee i Beatriu varen acabar havent de malvendre l’Albufera al terratinent Gual de Torrella, després d’un conflicte judicial encara ple de clarobscurs. La seva història acaba de manera tràgica. D’amagat, es convertiren al catolicisme, tal vegada per netejar la seva imatge i no haver de quasi regalar la finca als Torrella. “La família els repudià per això”. L’empresa va quebrar i varen abandonar l’Albufera. Dos dies després de donar per tancat el llibre, l’autor va trobar l’acta de divorci de la parella.