"M'angoixa pensar que em pot matar el coronavirus i no el càncer"

BarcelonaLa Gemma Eixarch té 48 anys i fa 10 mesos que li van detectar un càncer de mama. El juny de l'any passat li trobaven un tumor de 7 mil·límetres en un pit, i el juliol ja l'operaven a l'Hospital Clínic en una intervenció que, tot i que inicialment era per extreure-li el teixit cancerigen, va derivar a última hora en una mastectomia. La recuperació des de llavors ha estat dura, tant físicament com psicològicament, però a ella li agrada pensar que, en la seva particular partida de cartes amb el càncer, va guanyant. Just quan ja pensava en reincorporar-se a la seva feina d'administrativa, però, ha aparegut el coronavirus. "Al començament no li vaig donar massa importància, però el meu marit m'ha anat conscienciant. Si agafo el virus, probablement hauré d'anar a l'hospital, i potser m'hauran d'intubar. ¿I si em mata el coronavirus i no el càncer?", es pregunta. "M'emprenyaria, i ho visc amb angoixa", confessa.

Tot i que encara no hi ha dades concloents sobre el comportament del coronavirus en pacients amb càncer, aquests han d'extremar les mesures d'higiene i prevenció ja que els tractaments oncològics els deixen en una situació d'immunosupressió, amb les defenses baixes, i com davant de qualevol altra infecció, tenen més risc de patir complicacions. "Els malalts amb tractament en curs són més susceptibles a contraure infeccions i hem de protegir aquest pacient i el seu entorn perquè tinguin el menor contacte possible amb el virus", explica Jordi Trelis, director assistencial corporatiu de l'Institut Català d'Oncologia (ICO). Amb tot, a l'Hospital Vall Hebron, fa dues setmanes el percentage de pacients oncològics infectats de coronavirus no arribava al 5%. A l'ICO de l'Hospitalet de Llobregat també hi ha ingressats pacients de càncer amb covid-19 i per a ells s'han destinat plantes d'hospitalització específiques.

En la mesura del possible, els hospitals estan intentant reduir "l'exposició" i "l'activitat" oncològica. La majoria de centres estan substituint les visites i les consultes externes per visites telefòniques o telemàtiques, especialment si són de seguiment. "Intentem evitar els desplaçaments dels pacients i en els casos que era possible hem posposat visites directament. Només en aquells casos en què hi havia una urgència en el tractament, s'ha de fer un balanç del risc-benefici i avaluar si se l'ha de tractar", explica Jordi Esteve, cap del servei d'Hematologia de l'Hospital Clínic. El mateix estan fent a l'Hospital Vall d'Hebron i a l'ICO de l'Hospitalet. "El resultat d'una analítica es pot donar per telèfon i reservar les visites presencials per als tractaments", diu Jordi Trelis, de l'ICO.

Els resultats de l'últim control oncològic de la Gemma Eixarch, de fet, els va conèixer a finals de març per telèfon, i afortunadament van ser bons. "La meva doctora no em deixa acostar a l'ambulatori per res", explica. No sap què passarà, però, amb les proves preoperatòries que tenia previstes per al juny per a la reconstrucció de pit prevista per al setembre, ni amb el control mamogràfic programat per al juliol. Per sort, no ha de fer quimioteràpia per via intravenosa, sinó que ha de prendre pastilles de tamoxifè, que s'adquireixen a la farmàcia. Un dels dos cops que ha sortit de casa en 35 dies de confinament, de fet, ha sigut per anar a buscar el fàrmac. No tots els malalts, però, tenen aquesta possibilitat. "No podem aturar tots els tractaments de quimioteràpia i immunoteràpia, n'hi ha que s'han de seguir administrant i hem d'avaluar cada cas", explica Enriqueta Felip, cap de la Unitat de Tumors Toràcics de la Vall d'Hebron. "Si hi ha proves i visites que es poden endarrerir les reprogramem. En cas que no es pugui, intentem que els pacients estiguin el mínim de temps possible a l'hospital", afegeix.

En el cas de malalts que han de començar el tractament de zero, Josep Tabernero, cap d'Oncologia Mèdica de la Vall d'Hebron, explica que s'avalua si l'inici "es pot demorar dues o tres setmanes" per no posar el malalt en un estat immunològic que afavoreixi el possible contagi del virus. Els serveis oncològics, amb tot, han aconseguit per ara reduir l'activitat. També s'han posposat assaigs clínics en marxa i nous tractaments no relacionats amb el covid-19, ja que es tracta de pacients amb càncer que, a l'estar immunodeprimits, poden empitjorar.

Nous assajos clínics

L'ICO, però, ha anunciat aquest dimecres l'impuls de tres assajos clínics sobre el coronavirus en pacients oncològics i professionals de la salut. Un dels assajos explorarà l'eficàcia del baricitinib en pacients amb càncer que contreguin el covid-19 i desenvolupin pneumònia. Un segon analitzarà l'ús de la hidroxicloroquina en malalts oncològics i personal assistencial amb símptomes lleus. Per últim, s'estudiarà l'eficàcia de la hidroxicloroquina per prevenir la malaltia en treballadors.

Pel que fa als malalts hematològics, Jordi Esteve reconeix que són pacients amb risc davant del covid-19 i "poden tenir pitjor pronòstic" en cas de contagiar-se. En ser un malalt de risc, diu que s'avalua "amb molta cura" el seu ingrés a l'UCI. "Si no tenen un bon pronòstic a curt termini no té sentit que ingressin si no hi ha possibilitats raonables que reverteixin la situació", argumenta. Part de la feina dels sanitaris aquests dies també és tranquil·litzar aquests pacients, ja que Esteve reconeix que "estan angoixats" davant la possiblitat de contraure el virus. El que més preocupa al pacient és el risc que pot tenir si es contagia i com afectarà l'evolució del seu càncer. "També els angoixa el seguiment mèdic de la seva malaltia així com les proves complementàries que s'han de fer, però han de saber que qualsevol acció que s'hagi de fer es farà i que si té un valor relatiu, la podem endarrerir", conclou Trelis.

En el cas d'Eixarch, la por al contagi és doble. D'una banda, perquè el seu marit no pot teletreballar i entra i surt de casa cada dia. Ell segueix un estricte procés de desinfecció quan arriba, i no es fan ni abraçades ni petons, però sap que no deixa de ser un possible vehicle de transmissió. De l'altra, el fàrmac que ella pren pel càncer té possibles efectes secundaris que, en un determinat moment, la podrien obligar a anar a l'hospital: des de trombosi a les cames a quistes als ovaris. "Veient testimonis de gent que ha mort per coronavirus sense patologies prèvies, penso que si m'agafa a mi, em remata en dos dies", admet. Tant el càncer com el coronavirus, però, li han ensenyat a no avançar-se ni fer plans. "L'any passat esperava el 2020 amb candeletes, era l'any de la reconstrucció, en què em sentiria bé, amb un escot maco... I ara ja tinc ganes que arribi el 2021. Aquest ha sigut un any perdut per a mi i per a la resta del món, tingui càncer o no", conclou.