“Els animals han de tenir representants als Parlaments”

BarcelonaCorine Pelluchon, professora de filosofia de la Université Paris-Est Marne-La-Vallée, exposa en el Manifest animalista “una guia política per a diferents polítics per convèncer-los de la lluita animalista”. Posa d’exemple, en un format similar al del Manifest comunista, la manera com el setzè president dels Estats Units, Abraham Lincoln, va acabar amb l’esclavitud.

Reconeix que “no es pot comparar els esclaus amb els animals”, però assegura que l’animalisme té reptes pendents com els que va superar el republicà: “Lincoln va haver de fer front al dilema de preservar la unitat del país i abolir l’esclavitud; l’animalisme també vol que els animals pateixin menys i, per tant, que la gent canviï d’hàbits i redueixi el consum de carn, però alhora té molts detractors. Estem en democràcia, s’ha d’arribar a un acord, i per això no m’agrada que hi hagi vegans que diguin que els carnissers són uns assassins”. En aquest sentit, assegura que ara per ara l’objectiu no és que tothom sigui vegà sinó “reduir el patiment animal i potenciar aquelles actituds en què es pot trobar un cert consens. A més d’acabar amb la indústria de les pells o els espectacles de circ amb animals”.

La professora i activista, que va ser una de les participants en el cicle Animals Humansdel CCCB la tardor passada, també destaca el canvi de model econòmic dels Estats Units quan es va abolir l’esclavitud i explica que ara a Catalunya, per exemple, “caldria donar incentius al sector porcí perquè abandoni les granges industrials, i no a l’inrevés, i oferiria un altre camí professional als treballadors que es quedessin sense feina”. En tot cas, lamenta que l’actual desenvolupament econòmic “està basat en l’explotació dels recursos animals”: “És insostenible perquè fa seixanta anys hi havia 3.000 milions de persones al món, i ara n’hi ha 7.500 milions. Fa falta massa aigua i aliments per produir carn. Per exemple, s’estan talant molts boscos per fer menjar per als animals”. “Les granges industrials contaminen i la gent que treballa matant animals pateix molt psicològicament”, assegura Pelluchon, que diu que és per aquest motiu que no es pot separar la lluita per la justícia social i l’ecologisme de la causa animalista.

Delimitar els drets dels animals

“S’ha de delimitar els drets que han de tenir els animals perquè ens serveixi de guia per saber el que podem fer o no podem fer amb els animals. No podem permetre, per exemple, que en una granja industrial els porcs estiguin tancats en una gàbia i no vegin mai la llum. Evidentment, però, un animal no ha de tenir els mateixos drets que un humà. Un porc no ha de poder votar. També s’ha de tenir en compte la diversitat d’animals: no és el mateix un gos que un lleó”, remarca Pelluchon, que assegura que aquest ha de ser un primer pas per defensar legalment els drets dels animals.

“Els animals han de tenir representants als Parlaments”, comenta la professora, que considera que és bo que hi hagi gent que vetlli políticament pels seus interessos. En aquest sentit, en relació a partits com el Pacma a Espanya, celebra que el moviment faci el pas de l’activisme a la política perquè “és una bona manera de pressionar els altres partits perquè tinguin en compte el moviment animalista”. Més enllà de l’àmbit polític, la professora assegura que “cal mentalitzar els joves que no és necessari menjar carn. Hi ha cultures que no en mengen, i és una cosa cultural que s’ha de canviar”.

Pelluchon ressalta que l’animalista és un moviment “transversal”, però cal canviar de “model econòmic perquè està basat en l’explotació dels treballadors, dels animals i del planeta”.