“Ara que heu vist com es recupera la natura, és el moment de respectar-la”

BarcelonaNo s’han detectat porcs senglars a les zones habituals des que va començar la pandèmia al Parc Natural de la Serra de Collserola, però s’hi ha pogut veure una geneta a plena llum del dia. D’una banda, els animals que han generat una relació de dependència amb les persones, com els senglars i els coloms, tendeixen a buscar la humanitat en zones urbanitzades. De l’altra, la majoria, com que no detecten presència humana, tenen un comportament més tranquil, explica el biòleg de l’estació biològica del parc, Francesc Llimona. Però, ara per ara, tot són interpretacions i hipòtesis que fa a partir de les imatges d’una càmera remota en proves instal·lada en un únic indret de l’espai natural i de les observacions dels dos únics guardes que continuen custodiant el parc i estudiant els canvis que s’hi produeixen.

Ho explica amb ganes que s’acabi el confinament per poder anar a comprovar-ho personalment. Després de 32 anys, serà el primer cop que no podrà fer el seguiment d’ocells del parc en l’època més fràgil i particular: la cria. És aquesta circumstància la que fa que les futures dades encara siguin més interessants, perquè el confinament podria fer augmentar el nombre d’ocells més del que es preveia. “Si se senten més confiats i tranquils per tirar endavant la reproducció, és possible que criïn millor”, diu Llimona, que té al cap tant l’efecte Txernòbil com la zona desmilitaritzada entre les dues Corees, que es va convertir en un dels llocs amb més biodiversitat de tot Àsia perquè s’hi va prohibir el pas de la gent. “És un efecte immediat. Quan treus pressió humana, torna la biodiversitat i l’abundor d’espècies”, afegeix el director del parc, Marià Martí Viudes.

No tothom es confina

La fauna és la primera que ha reaccionat a la desaparició de la gent i també a la baixada de l’índex de contaminació sonora i atmosfèrica -el diòxid de nitrogen s’ha reduït en més d’un 70%, segons el Govern-. Però la vegetació té un procés més lent i és massa aviat per avaluar-ho, comenta Martí Viudes. Creu que l’aturada d’ús podria aportar beneficis en la regeneració de la vegetació i reduir l’erosió de l’espai protegit, format per dues reserves naturals que reben prop de cinc milions de visites l’any.

Tot i així, Martí Viudes es mostra escèptic davant una dada que van registrar els comptadors de visitants repartits pel parc i que indica que no tothom compleix les mesures de confinament: el segon dissabte després de la declaració de l’estat d’alarma havien passat 920 persones per un indret determinat, el Portell de Valldaura.

L’activitat humana degrada la biodiversitat del parc. És per això que l’actual pla d’ús públic ha reduït la xarxa de camins de 720 a 320 km, i els d’ús ciclista a 270, però la mesura no es compleix i s’han hagut d’aplicar sancions. “Falta comprensió. La gent ha de renunciar a coses per al bé global. Si no, el parc es convertirà en un jardí urbà i perdrà la qualitat ambiental”, avisa el director.

Mirar per la finestra

Després de gairebé un mes tancats a casa, la xarxa s’omple de records d’excursions i de crides per identificar ocells des del balcó. També de fake news de noves espècies i fotos falses d’animals en zones urbanes que no es corresponen amb la realitat. Potser perquè trobem a faltar el que ens falta: el contacte amb la natura. “Hi ha una descoberta humana”, considera Llimona, que assegura que no hi ha més ocells, sinó que estem més tranquils per detectar-los i se senten millor. “Hi són sempre però la gent no s’hi havia fixat”, afegeix.

Al parc confien que aquesta situació conscienciï la població, però temen un efecte rebot si no hi ha un desconfinament progressiu. “Quan sortim, ens agradaria que la gent anés a Collserola a beneficiar-se de les plantes, de la biodiversitat, de l’aire. Que no s’entengui només com un lloc per fer-hi exercici extrem”, diu Llimona. A més, adverteix que un desconfinament poc esglaonat podria suposar una sotragada per als animals. Tot i la baixada de trànsit, aquests dies continuen patint atropellaments perquè el fet que estiguin més relaxats fa que creuin els carrers sense esperar-se que hi passin vehicles, explica.

Per als dos responsables del parc, la pandèmia ha donat una oportunitat a la vegetació i la fauna per regenerar-se, però també a la població per adonar-se del benefici de la tranquil·litat i la biodiversitat, que, a més, té una funció protectora contra els virus, segons diversos estudis. El confinament també ofereix al parc de Collserola un exemple per sensibilitzar la població. Per això el seu director aconsella: “Ara que heu vist que no anar a la natura permet recuperar-la, us heu fixat més en els ocells, heu vist imatges de descobriment de la natura més propera, és el moment de renunciar a certes actituds i respectar-la”.