Els antifeixistes que no volgué el Mallorca

PalmaE l 1982 havien passat set anys de la mort de Franco i Espanya aprofità la celebració a casa del Mundial de futbol per presentar-se al món com una simpàtica democràcia amb l’ajuda inestimable de la mascota Naranjito. L’esdeveniment marcà un abans i un després en la història dels estadis de tot l’Estat. Així ho assegura l’investigador palmesà Albert Herranz: “Llavors els aficionats espanyols veieren la festa que feien en cada partit els seguidors italians, els coneguts tifosi, i els volgueren imitar. A partir dels anys noranta aquell esperit festiu tindria tints feixistes. Fou una tònica general a gairebé tots els camps de futbol”.

El 1993, en un partit entre l’Albacete i el València CF, els Ultras Yomus, els radicals del club xe, exhibiren una pancarta amb la frase “Guillem, jódete”. Feia referència a Guillem Agulló, un jove antifeixista i independentista, de 18 anys i natural de Burjassot, que fou assassinat l’11 d’abril de 1993. Un grup de nazis l’apallissà en veure a la seva jaqueta la inscripció “Nazis no”. En partir, exclamaren “Arriba España, viva Franco”. L’encarregat de rematar-lo amb una ganivetada va ser Pedro Cuevas. Fou condemnat a 14 anys de presó, però només en complí quatre. El crim d’Agulló es va produir en una època d’efervescència de seguidors de l’esvàstica. Un any abans València havia acollit els denominats concerts per la raça amb l’assistència de moviments d’extrema dreta que s’emmirallaven en les noves formes estètiques del feixisme europeu.

Komuna Sud

Amb el Reial Mallorca encara a Segona Divisió, l’antic estadi del Lluís Sitjar tampoc no s’escapà d’aquell ambient feixista. L’activista independentista Tomeu Martí en fou testimoni. “El 1994, juntament amb un reduït grup d’amics, decidírem muntar una penya mallorquinista que fos independentista i d’esquerres. La penya es digué Polakos perquè en aquells temps, a la graderia, es cridava “Polaco el que no bote” en al·lusió als seguidors catalanistes”. Aviat la iniciativa despertà l’interès dels ocupes de Can Coromina, una fàbrica abandonada del polígon de Llevant de Palma, prop dels actuals estudis d’IB3 Ràdio. “Era gent punk d’ideologia anarquista i comunista que volgué ajuntar-se amb nosaltres per combatre la penya neonazi i espanyolista del Lluís Sitjar, Mallorca Sud, també coneguda com a Ultras Mallorca. Llavors adoptàrem el nom de Komuna Sud perquè també fèiem comptes anar al Gol Sud com ells”.

Els integrants de Komuna Sud quedaren perplexos davant del tracte policial que reberen des de bon començament. “En entrar a l’estadi –assegura Martí– sempre ens escorcollaven, posant-nos contra la paret. En canvi, els de Mallorca Sud podien passar sense cap problema, malgrat dur navalles, porres, matxets i punys americans. A nosaltres ens prohibien desplegar l’estelada, ikurriñas o banderes del Che Guevara perquè deien que al camp no hi podia haver cap símbol polític. Als altres, però, sí que els deixaven exhibir tota mena de simbologia feixista i nazi. Tenien la complicitat del responsable de seguretat del club, en Toni Tatxa, a qui anomenàrem en ‘Toni Fatxa’”. Martí recorda una anècdota curiosa: “En els partits contra el Barça, els integrants del Mallorca Sud partien corrents en veure els ultres dels Boixos Nois. Tot i que eren menys nombrosos que ells, els imposaven molt”.

Tramuntana Reds

A causa d’aquella intimidació policial, els Komuna Sud deixaren d’anar al Lluís Sitjar a mitjan temporada. L’any següent, però, hi tornaren amb més força amb un nou nom, els Tramuntana Reds. ‘Tramuntana’ al·ludia a la seva nova ubicació a la graderia, al Gol Nord, la mateixa latitud que la serra de Tramuntana. I ‘Reds’ era un joc de paraules: feia referència a la motivació roja o antifeixista de la penya i alhora era una clucada d’ull a uns dels seus membres, els redskin, la versió d’esquerres dels skinhead, el ‘caps rapats’ d’ultradreta. El punt de reunió dels Tramuntana Reds seria el bar Kostitx, prop de la plaça de Progrés de Palma, a deu minuts de l’estadi. “Arribàrem a ser –afirma Martí– uns 200 socis, mentre que els Mallorca Sud eren una cinquantena. Ells ens tenien por, però se sentien protegits per la Policia”.

L’activista independentista va ser víctima de la passivitat policial amb els aficionats feixistes. “Un dia que tornava d’entrenar vaig passar en bici per davant del bar Nerón, prop de l’edifici de la Creu Roja. Era el punt de trobada dels Mallorca Sud. En veure’m, una quinzena d’ultres m’intentaren apallissar. Un d’ells, Luis Forteza Díez, em volgué pegar al cap amb un bat de beisbol. Per sort, el vaig aconseguir interceptar amb el braç i vaig partir corrents. Un altre dels atacants era el president de la penya, Francisco Andebuela Manresa, que el 2001 seria condemnat a tres anys i sis mesos de presó per haver agredit, també amb un bat de beisbol, un altre jove el 1997. Eludí, però, la pena passant uns anys en un país sud-americà. No serví de res que denunciàs els fets a la Policia. Encara es deuen riure de mi”.

‘¡Puto rojo, te vamos a matar!’

Martí treu pit d’una de les grans victòries del Tramuntana Reds. “Cada pic que es feia una comunicació en castellà per la megafonia de l’estadi, nosaltres xiulàvem. I, a còpia de xiular, aconseguírem que només es fessin en català. El club, però, impedí que la nostra penya fos oficial”. Una part important d’aquells aficionats antifeixistes eren adolescents. Un d’ells fou l’historiador Manuel Aguilera: “La Policia vigilava que els Mallorca Sud no es mesclassin amb nosaltres. Però, a vegades, alguns s’arrambaven a la nostra graderia per provocar-nos. Nosaltres els insultàvem i, en lloc d’expulsar-los a ells, n’expulsaven un de nosaltres. Solíem proferir càntics com ‘Puto facha el que no bote’. Jo vaig rebre més d’una escopinada i empenta. També me’ls trobava sortint de marxa per Gomila amb ganes de brega”.

La tragèdia silenciada del Constància

Aguilera recorda el dia que passà més por: “Va ser el dia del vintè aniversari de la mort de Franco. En sortir del camp, algú va cridar “¡Arriba España!” i començaren a perseguir-nos. A mi m’acorralaren, però tot d’una em deixaren anar”. Qui no tingué la mateixa sort és el fotògraf Miquel Julià, que el 1996 també era un adolescent de 16 anys: “Al carrer, cinc persones, entre elles Francisco Andebuela, em tomaren en terra. Jo em vaig ficar davall d’un cotxe i ells s’afanyaren a arrossegar-me per les cames. L’agressió degué durar cinc minuts, que se’m feren eterns. Em digueren: ‘¡Puto rojo, te vamos a matar!’. Vaig acabar amb dues costelles lesionades”. Julià aconseguí dur a judici els seus atacants. “Andebuela i dos més foren condemnats a llibertat vigilada. A ma mare l’escopiren als passadissos dels jutjats”.

En acabar la temporada 1995-1996, el Reial Mallorca decidí mediar en el que la premsa batià com a “guerra de bandes”. “El club –apunta Aguilera– volia que les penyes deixassin a un costat la política i i que es fusionassin en una de sola amb un nom més neutral que havia de ser Supporters Mallorca. Nosaltres, però, ens negàrem a estar amb neonazis. Davant aquesta posició del club, després de dues temporades, Tramuntana Reds optà per dissoldre’s. En la decisió també hi influí el fet que molts dels seus integrants adolescents com jo partírem a estudiar a la Península”.

Supporters Mallorca

El 1997 cap grup d’esquerres del Mallorca no va poder veure l’ascens a Primera Divisió. Alguns dels antics seguidors del Tramuntana Reds acabaren fent-se socis de l’equip rival, l’Atlètic Balears. Fou el cas de Xavi Delgado, que havia estat també víctima dels ultres vermells. A l’Estadi Balear seria un dels balearicos més carismàtics de la penya antifeixista Revolta Blanc-i-blava, des d’on el 2013 impulsà la primera grada d’animació, Fanàtiks –morí el 2020. Després de la dissolució dels Tramuntana Reds, Martí continuaria vinculat al Reial Mallorca com a periodista esportiu per al Diari de Balears. “No ens cansàrem de denunciar –afirma– que era intolerable que el club permetés l’entrada de grupuscles neonazis. Arran de la nostra pressió els vigilaren més”.

El 1999 el conjunt vermell es traslladà del Lluís Sitjar a l’actual estadi de Son Moix, al camí dels Reis, a la Vileta. En el nou recinte els ultres s’agruparen al voltant de Supporters Mallorca, la proposta neutral que havia descartat Tramuntana Reds i que al cap de poc temps s’escindiria en altres grups com Línea 8, SM99, Gentuza Crew i Potter Boys Violents. El gener de 2023 la signatura de Supporters Mallorca aparegué en una sèrie de pintades al bar At. Baleares. A l’octubre d’aquell mateix any la Comissió Estatal Antiviolència ja incloïa la polèmica penya en la llista de grups radicals i violents.