Antivacunes registren al testament vital que no volen sang d'immunitzats del covid

PalmaL’Oficina de Registre de Voluntats Anticipades de Palma ha rebut peticions de ciutadans per no rebre cap transfusió de sang de persones vacunades contra el covid. Els antivacunes ho registren en l'apartat 'altres instruccions' del document que pot determinar, des de 2006 i per llei, com vols morir, quins tractaments rebràs i quins no, si no tens facultats per triar. El desig de no rebre sang d'immunitzats contra el coronavirus es fa constar, però amb l'advertència per part del personal de l'organisme que el sistema mèdic no podrà fer aquesta discriminació. Per tant, arribat el punt d’haver de decidir en perill de mort, els facultatius farien servir la sang disponible.

Un cas diferent és el dels testimonis de Jehovà. Segons els seus preceptes religiosos, no poden rebre transfusions sanguínies i, com que n’exclouen la totalitat i es considera un tractament mèdic, la petició queda recollida i s’ha d’aplicar arribat el moment.

En els primers anys de funcionament de l’oficina, els testimonis de Jehovà eren els qui utilitzaven aquest servei gairebé exclusivament. De fet, les Balears han registrat tres sol·licituds de voluntats anticipades de menors entre 16 i 18 anys, tots membres de l’organització religiosa. “Al principi, representaven fins al 90% de les inscripcions. Venien amb un representant, com un germà major. Ara el percentatge s’ha reduït a un 20% per la conscienciació de la resta de la societat. Ells s’emparen en el fet que la seva sol·licitud entra dins de la llei, però els anestesistes els adverteixen que han de registrar les voluntats anticipades”, explica la responsable del servei, Isabel Borrás, sobre una situació que genera un dilema ètic entre els metges.

“Al principi, com a doctora, em costava entendre-ho. M’enfadava, però ara em limit a fer la meva feina. He sabut que, si rebessin sang, serien repudiats per la comunitat. Els apartaria de la seva fe”, assegura la directora.

El nombre de voluntats anticipades –conegudes també com a testament vital– s’ha quadruplicat a les Balears en només una dècada. Ha passat de 3.121 que hi havia registrades fins 2013 a 12.383 fins a gener del 2023. Del total, 10.262 varen ser inscrites per espanyols, i 2.121, per estrangers. Per segments d’edat, la distribució –sobre una població d'1.176.659 habitants– és la següent: tres menors (entre 16 i 18 anys), 141 de 18 a 30 anys, 1.384 de 31 a 50 anys, 3.106 de 51 a 65 anys i 7.749 majors de 65 anys.

Les xifres situen les Illes en una taxa de 10,52 per cada 1.000 habitants, la cinquena més alta d'Espanya; per darrere de Navarra, Catalunya, el País Basc i la Rioja. A la coa, com les que menys recorren a aquest servei, hi ha Ceuta, Melilla, Extremadura, Múrcia i Galícia. “No existeix cap estudi que argumenti les diferències, però podem concloure que les comunitats amb un territori més rural o menys industrialitzades tenen un major desconeixement o interès en el tema. Per contra, és més comú a les capitals de província”, apunta el director general de Recerca en Salut, Formació i Acreditació del Govern, Vicenç Juan Verger.

Més dones que homes

Per sexes, les Balears confirmen la tendència que és axioma a totes les comunitats: les voluntats anticipades s’escriuen en femení. El 2023, fins a 4.550 homes les varen registrar, enfront de 7.833 dones. Elles suposen un 63,3% del total. El perfil és clar per a Isabel Borrás: “No en tenc dubtes. Dones majors de 55 anys”. Hi ha qualque motiu especial? “Clar. La dona continua exercint el rol de cuidadora i no vol que els altres passin per les situacions que elles viuen. T’ho diuen clar: 'No vull patir ni fer patir’. S’han fet càrrec dels seus pares. Els han vist morir i no volen repetir-ho”.

L’augment d’inscripcions es deu a “una major conscienciació” i a una “evolució” de la societat. “Vivim més anys i ho feim amb malalties cròniques o degeneratives. La gent té referents de familiars que han mort sofrint, després de deteriorar-se, i es planteja com vol fer-ho. Abans existia una actitud paternalista cap al pacient i era el metge qui prenia les decisions”, assegura. Les xifres, no obstant això, no han derrocat el silenci entorn de la fi de la vida. “La mort continua sent un tabú. Ara més que mai hi vivim d'esquena. Ningú vol parlar de patiment i els homes, menys encara. Abans es vetllava la persona morta a casa i això era un contacte amb la mort. Ara no deixam que els nins vegin els seus avis morts o vagin als seus funerals i, fins i tot, molts estudiants de Medicina arriben a la facultat sense haver vist mai un cadàver”, explica.

Les Balears disposen de nou oficines o serveis de registre de voluntats anticipades repartides per totes les illes. La de Palma és la central, però també n’existeixen fins a sis a Menorca, una a Eivissa i una altra a Formentera. A més de la que proporciona el servei del Govern, existeixen dues vies més per presentar-les: deixant-ne constància davant notari o signant el document amb tres testimonis –que han de confirmar la seva identitat amb documentació. Aquesta darrera és l’opció menys freqüent. En qualsevol cas, totes se centralitzen en el registre de la Comunitat Autònoma, que les remet als hospitals. Allà, els metges, en consultar l’historial, rebran una alerta per saber que el malalt ha determinat com desitja morir. Arribat el moment, s’aplica allò estipulat. En tot cas, l’afectat pot, en qualsevol moment, modificar, substituir o revocar els pactes. “Una vegada que les persones registren les seves voluntats anticipades, els enviam una resolució que transmetem a tots els hospitals públics i al Registre Nacional d'Instruccions Prèvies. Les clíniques privades no hi estan connectades, però si ens ho sol·liciten, els enviam la documentació. Saben on trobar-nos”, assegura Borrás.

Com es fan les voluntats anticipades

El formulari està disponible en línia a la pàgina del Govern, però a l'oficina de Palma són molt pocs els que arriben amb el paper emplenat. El personal els atén, fan una xerrada, tracen una mínima història clínica i comencen a determinar les condicions de les seves voluntats anticipades: el desig de ser informats sobre un diagnòstic fatal, la preferència de passar els darrers dies a casa o a l’hospital, o no prolongar la vida per si mateixa en situacions clíniques irreversibles. Després s’expressa en quines situacions ha de considerar-se tot l'anterior: un estat vegetatiu crònic, una demència greu, una malaltia terminal o una situació d’agonia. També es deixen escrites instruccions per rebre fàrmacs pal·liatius, per no recórrer a proves o tractaments innecessaris o per deixar-ho tot en suspens ­–i mantenir-se amb vida fins a donar a llum– en el cas d’una embarassada. De la mateixa manera, s’estableix si es desitja donar els òrgans i en quins termes: a una altra persona, a la recerca o a l'ensenyament universitari. I encara que no depengui del criteri mèdic, es pot deixar per escrit també si es vol ser incinerat, enterrat o es desitja un ofici religiós.