Antoni Vera, conseller d'Educació: "No construirem places públiques allà on n'hi hagi de concertades"

PalmaEl conseller d'Educació, Antoni Vera, ha defensat la seva aposta per l'escola concertada, durant la presentació dels pressuposts de la Conselleria per al 2025. "Mentre jo sigui a Educació, no construirem places públiques allà on n'hi hagi de concertades, sinó allà on siguin necessàries", ha dit Vera, en resposta a la diputada socialista Amanda Fernández, qui l'ha acusat de privatitzar l'educació. "Perdoni que li ho digui, no, no privatitzam. El que feim és garantir els drets a tots els docents, siguin de la pública o de la concertada. Creim en la pública i en la concertada. Ho hem defensat sempre. Tractarem tothom per igual, segons la seva naturalesa. Evidentment, no podem tractar la concertada igual que la pública perquè té una naturalesa diferent. Volem una escola pública forta i una escola concertada forta", s'ha defensat el conseller.

En conversa amb l'ARA Balears, Vera va defensar que els concerts educatius tenen sentit si hi ha demanda suficient. Si no n'hi hagués, es revocarien, va dir. Actualment, a les Balears, hi ha demanda de places, però si hi ha centres concertats, són aquests que l'assumiran, en detriment de la pública. Els concerts serveixen per compensar la falta de places públiques, no per substituir l'escola pública.

Un pressupost històric

Els pressuposts de 2024 d'Educació són els més alts de la història, arriben als 1.416,5 milions, 63,8 més (+4,7%). Els increments es concentren principalment en les millores de les nòmines del personal, tant de la pública com de la concertada. En el primer dels casos, l'augment és de 52 milions d'euros, en passar de 713 milions el 2024 a 766,2 el 2025, i inclou 4,6 milions per pagar els complements de difícil cobertura, toxicitat i perillositat. Pel que fa a l'escola concertada, l'increment és de 33 milions. Els mòduls de funcionament dels centres concertats, segons dades facilitades per l'oposició, augmenten de 27.050.009 milions a 43.817.055, perquè inclouen la concertació de centres 0-3, per la qual Educació també ha apostat. Vera ha recordat que el pressupost d'Educació equivaldrà al 3,8% del PIB, i ha pujat en dos anys 158 milions. D'aquesta manera, s'apropa a l'objectiu de ser el 5% del PIB.

La Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats disposarà de 1.074,8 milions de pressupost, que són un 7% més que enguany; i la de Planificació i Gestió Educativa, de 18,2 milions, uns 2,1 milions menys, per la reestructuració realitzada al gener quan va deixar de tenir competències en Ordenació i Infraestructures Educatives.

Millores en el professorat

Vera ha destacat que es consolida l'augment de 840 professionals respecte del curs 2023-2024 en els centres públics, fins a 14.005 docents aquest curs, que són 607 més que el curs anterior. Se sumen els 39 psicòlegs incorporats a Secundària; 30 treballadors en els Equips d'Atenció Primerenca; 59 orientadors, i la incorporació de 42 Professors de Servei a la Comunitat (PSC), 36 professionals dels Centres de Referència i Suport (CRS) i l'augment de 61 Auxiliars Tècnics Educatius (ATE).

Dins la Secretaria Autonòmica de Desenvolupament Educatiu, les beques de menjador tenen una partida de 10,4 milions. A la convocatòria del 2024 hi ha hagut un romanent de prop d'1 milió i Vera ha anunciat que es farà una modificació de crèdit de 300.000 euros, que es destinarà al fons d'emergència social. Aquest darrer és un recurs de què disposen els centres educatius per fer front a situacions extremes dels alumnes, com puguin ser les dificultats per fer totes les menjades del dia, per comprar unes ulleres, material escolar, etc. Per altra banda, el topall del preu de menjador en 6,85 euros diaris suposarà una inversió de 871.000 euros.

El repte de les infraestructures, factible?

El pressupost de l'Institut Balear d'Infraestructures i Serveis Educatius (Ibisec) baixa en 10 milions, fins a 44,6 milions. Vera ha explicat que es deu al fet que se centrarà només en la construcció de nous centres, ampliacions i grans reformes, per afrontar "la situació lamentable en moltes escoles", on s'han detectat "moltes mancances, algunes de molt urgents". També, ha dit, al fet que les obres petites i de manteniment les assumirà directament la Secretaria Autonòmica, que hi destinarà prop de 7 milions d'euros. Al pressupost de l'Ibisec també s'hi incorporaran 13,7 milions del factor d'insularitat.

Tot plegat en un any en què Vera ha anunciat un ambiciós Pla d'infraestructures que pretén invertir 600 milions en una dècada, i 150 en els pròxims tres anys. "Tenim un compromís i el complirem. Cap projecte quedarà sense fer o aturat per falta de pressupost", ha assegurat el conseller, qui ha detallat que la inversió en les actuacions reflectides en el projecte de pressupostos per al 2025, una vegada finalitzades, superarà els 215 milions d'euros.

La diputada de MÉS per Mallorca ha instat Vera a reflexionar sobre les dificultats que tenen els gestors educatius a l'hora de fer infraestructures. "Concursos deserts, preus que pugen... És important ser prudents en dir que no s’havia fet res (durant el Pacte), perquè ara també els passa", ha dit.

L'energia la pagarà el Govern

El conseller ha exposat que la despesa en funcionament dels centres ha baixat de 13,2 milions a 11,3 milions, perquè el pagament de l'energia se centralitzarà en tot el Govern, un fet que restarà burocràcia i despeses als col·legis. També baixa la partida per a auxiliars de conversa en anglès perquè no se'n cobrien totes les places. La Direcció General d'Universitats, Recerca i Ensenyaments Artístics Superiors tindrà un pressupost de 148,28 milions, que són 14,8 milions més, "en un esforç per dotar de manera digna la UIB i impulsar la recerca a les Illes".

Per la seva banda, la Direcció General de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa gestionarà una mica més de 45 milions, 27 menys en relació amb l'any anterior per la finalització dels programes europeus i perquè la gestió dels centres infantils de la concertada l'assumeix la direcció general homònima. I tot en un moment en què el Govern aspira a anar ampliant la gratuïtat de l'etapa 0-3 a més infants. Amanda Fernández, precisament, ha posat el focus en aquest fet: "El 2023 nosaltres vàrem destinar 24.258.710 milions a la gratuïtat, però és que només era per a 2-3. La seva gratuïtat és de tota l'etapa 0-3 i només hi destinen un milió més: 25.489.880", ha dit a Vera. Dins la mateixa direcció general, el servei de Normalització Lingüística incrementa el seu pressupost fins als 420.000 euros, que són 20.000 més que l'any anterior.

Finalment, la direcció general de Formació Professional tindrà 9,2 milions, set milions menys que l'any anterior per la finalització de projectes europeus. Ara bé, Educació queda a l'espera que arribin nous fons per equilibrar la situació.