Antoni Vidal i Sebastià Alzamora, la poesia feta conversa

"Que en la meva obra es pugui reconèixer qualsevol home, de qualsevol lloc del món, de qualsevol època". Segons l'autor Antoni Vidal Ferrando, aquesta podria ser la màxima aspiració d'un escriptor, la qual cosa comparteix Sebastià Alzamora. Ambdós han intercanviat aquest dimecres idees i opinions sobre literatura, política i identitat a l'escenari de 'Converses entre escriptors', un acte organitzat per l'ARA Balears i Abacus que ha moderat per la periodista del diari Alba Tarragó.

"La literatura no és un pamflet", sentencia Vidal Ferrando amb la mateixa força que tenen les seves lletres. Ara bé, "tot allò que va en contra de la vida, la llibertat i la identitat del poble ha de provocar reacció, i la política és molt àmplia", diu. Per això, els dos autors s'han capficat en la qüestió: "Tot allò que té a veure amb el coneixement és necessàriament enemic de formes de política totalitàries, autoritàries, feixistes i pseudofeixistes", explica Alzamora. Tal vegada és per això que el santanyiner Vidal Ferrando confessa que li hauria sabut greu morir abans que Franco. En l'actualitat, però, s'ha abaratit el debat polític. "El discurs ara és a base de consignes i frases buides", assegura Alzamora, que no passa per alt que forma part d'una generació que va créixer en el miratge de viure en una democràcia plena, mentre que posteriorment s'ha comprovat que no era així en qüestions de llengua i feminisme, entre d'altres.

Precisament, pels dos autors ha estat inevitable parlar de llengua i identitat. "No hi ha una idea més estúpida i bàrbara que anar en contra d'un idioma", ha assegurat Alzamora, autor d'Els reis del món, que considera el debat lingüístic una qüestió exclusiva de l'estat espanyol i una anomalia que, per desgràcia, no està resolta ni ho estarà prest. Mentrestant, per Vidal Ferrando, escriure en català té dues raons suficients: "Estim la meva llengua i va ser, en el seu moment, una manera d'oposar-se a la dictadura per als que no vam ser tan valents". L'escriptor fa referència a una època a la qual també ha al·ludit recordant algunes anècdotes amb Blai Bonet, amb qui va compartir estima pel seu mateix poble, Santanyí.

Tal vegada sigui per l'època viscuda que Vidal Ferrando reconeix rebutjar els dogmes als quals, lamenta, moltes vegades es cau des de la ideologia progressista. "El que defensam ho hem de fer estimar, no hem de donar branca", assenyala l'autor, que també ha fet referència a les dones en el món de la literatura responent una pregunta del públic. De fet, Sebastià Alzamora, jurat als premis literaris de la Nit de Santa Llúcia, ha assegurat que, si els guardonats de la darrera edició van ser exclusivament homes, "va ser per casualitat", i ha insistit que el valor femení "no s'ha de mesurar en un palmarès".

Els escriptors també han tingut temps de parlar de la paraula de moda: 'Mallorquinitat'. Igualment, la identitat s'entreveu en les lletres dels escriptors. Per Alzamora, "Mallorca és un món en si mateixa i un món en crisi, en transformació constant, amb un món ancestral propi que, generacionalment, cada vegada trobam més enfora". Tan lluny com a Santanyí, on Vidal Ferrando pot caminar durant mitja hora sense creuar amb cap persona local, segons explica entre rialles i resignació.