Per què els anuncis immobiliaris de Palma exclouen els catalanoparlants
La demanda de compradors estrangers n’és una raó, però també les “dinàmiques colonials”, segons l’expert Guillem Colom
Palma“Tens un habitatge per vendre? Coneixem molts escandinaus congelats”. Aquest és el text d’un anunci en anglès i amb lletres majúscules penjat a l’aparador d’una immobiliària del centre de Palma. A sota, en minúscules i molt més petit, es pot llegir el mateix missatge en castellà. El català, en canvi, en queda completament exclòs, i això passa a la immensa majoria de casos al centre de Ciutat, malgrat que un 33,2% dels seus residents s’identifiqui amb aquesta llengua, segons la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics a les Illes Balears, del 2014. La gran demanda de compradors estrangers disposats a pagar molt per un habitatge és la principal raó que això passi, però com s’ha arribat a aquest punt? El professor d’Estudis Hispànics a la Universitat de Glasgow, Guillem Colom, parla de “dinàmiques colonials”, mentre que la professora de Lingüística i Llengües Modernes a la Sheffield Hallam University, Laia Darder, destaca el factor “simbòlic” de vendre propietats mallorquines en una llengua que no sigui el català.
La zona amb més capital comunicatiu
Darder fa una recerca sobre l’impacte de les agències immobiliàries en el paisatge lingüístic de Palma. Assenyala que el centre, delimitat per l’antic traçat de les murades, és la zona de la ciutat amb més “capital comunicatiu”, perquè és on es concentren els organismes de poder i els serveis principals. És aquí on l’activitat immobiliària s’intensifica, i això, segons diu, és un factor molt simbòlic. Basta passejar pel carrer del Conqueridor, davant el Parlament balear, per comprovar que està ple d’immobiliàries estrangeres. “Els immobles són realitats materials de Mallorca i la seva venda és una activitat molt simbòlica perquè es ven material de l’illa”, afirma Darder. Aclareix que això no vol dir que hagin de ser propietat dels mallorquins, però sí que són “una part important de la seva realitat”. Comenta, a més, que la pretensió del seu treball no és que tothom pugui comprar cases de milions d’euros com fan molts estrangers, a ella li interessa entendre com els ciutadans interactuen amb la seva ciutat. “Cal valorar el resident, que inclou persones que parlen diverses llengües, a més del català”, subratlla.
La professora diu que la idea d’investigar aquest fenomen va començar el 2018 quan a l’aeroport de Son Sant Joan va veure un anunci de la immobiliària Engel&Völkers que deia “ Made in Germany ”. “Com si el que és d’aquí no fos prou bo i cal destacar que és alemany perquè sigui òptim”, critica Darder. En aquell moment es va adonar que hi ha unes “forces” que exclouen la població local. La intensificació de la indústria turística ha agreujat desequilibris socials com ara l’accés a l’habitatge a través de la substitució dels residents per altres que tenen major poder adquisitiu, com passa als barris de Santa Catalina, la Llotja i la Calatrava, entre d’altres. “Gentrificació fora d’aquí” i “Fora especuladors, arruix” són alguns dels grafits que, juntament amb diverses banderoles de l’entitat Ciutat per a qui l’habita, es poden observar en el paisatge urbà palmesà. Missatges que rebutgen aquests processos estretament relacionats amb el sector immobiliari i que conviuen en el mateix espai que venen les immobiliàries, segons Darder.
En aquest sentit, Guillem Colom creu que la recerca de Laia Darder permet veure com afecten Palma les “dinàmiques colonials”, les relacions històriques de poder desigual vertebrades entorn de la idea que el nord d’Europa és ric i productiu, mentre que el sud és un lloc de descans. “L’anglès i l’alemany són les llengües usades per atreure consumidors aliens a la realitat de l’illa, en el sentit que venen a gaudir de Mallorca, però no s’interrelacionen amb els residents”, explica el professor.
El català, considerat llengua de protesta
Els dos investigadors coincideixen que el català és l’idioma usat per protestar contra els efectes del turisme. “Es veu com una llengua de protesta malgrat estar marginalitzada”, diu Colom, i recorda que a França, quan hi ha hagut protestes de pagesos, han fet servir idiomes regionals com ara el bretó. “La llengua retorna una connexió radical amb l’espai que s’habita”, destaca. Entitats que s’oposen al turisme excessiu com ara el GOB, Palma XXI i la Plataforma Contra els Megacreuers, per exemple, s’expressen en català.
“La percepció del sentiment de pertinença encara implica un arrelament al territori, a la cultura i a una de les dues llengües oficials de les Balears, el castellà i el català”, diu el professor de la Universitat de Glasgow. Recorda que en ple confinament es va criticar els alemanys que tenen segones residències i que varen demanar al Govern per viatjar a les Illes. “Malgrat tenir una casa aquí, aquests alemanys no són considerats com a residents”, assenyala, i afegeix que són “ciutadans mòbils”.
