Un any de la campanya del català a la justícia: molts compromisos i cap resultat

PalmaLa presentació de la campanya 'La justícia, també en català' del 30 de setembre de l'any passat va ser un dels escassos actes que va acollir el pati de l'Audiència de Palma el 2021. L'esdeveniment, solemne i protocolari, va tenir les autoritats illenques més destacades com a públic. Els autors de la iniciativa –el Tribunal Superior de Justícia de les Illes i el Govern, entre d'altres– es van comprometre a tot un rosari de mesures: fer cursos de català, introduir la figura d'un dinamitzador lingüístic o tenir accés a documents específics de dret en català. Però ara, quan se'n compleix un any, cap ha vist la llum encara.

La directora general de Política Lingüística del Govern, Beatriu Defior, assenyala algunes fites de la campanya, però la realitat és que totes ja estaven en marxa en el moment en què es va presentar. Es tracta de la pàgina web (justiciaencatalà.illesbalears.cat), el vocabulari reeditat de dret i els cartells i díptics informatius per als treballadors i la ciutadania. La resta de proposes són encara a la casella de sortida i resten com a compromisos pendents.

Docència i cursos de català

Una de les iniciatives més avançades són els cursos de llenguatge jurídic en català: les inscripcions estan obertes, però encara no se n'ha fet cap. Les darreres dades del Govern són de 40 inscrits al curs destinat a assessors jurídics i 30 al d'assessors lingüístics.

Per altra banda, Defior assenyala que s'estan "fent gestions amb la Delegació del govern d'Espanya a les Illes per oferir a tot el personal de l'administració de justícia, inclosos els funcionaris". També en matèria de docència, la directora general manté que han iniciat converses amb la Universitat de les Illes Balears per incrementar la docència en català, especialment a la carrera de Dret, una de les que té els usos més baixos de la llengua pròpia de la Comunitat.

Llenguatge tècnic

Per altra banda, la directora general assegura que hi ha una altra iniciativa "a punt de sortir": amb motiu de la campanya, volen "donar suport a un projecte impulsat des del Consell d'Advocats de Catalunya, que consisteix en un portal amb recursos per a aquests professionals". Entre els continguts que estarien a l'abast dels missers hi ha "models de documents específics en matèria de dret civil, per exemple", diu Defior, qui manté que "s'està tramitant" i que "sortirà aviat".

Així mateix, ha de veure la llum "un pla pilot, que s'implantarà en un partit judicial, que consistirà a posar un tècnic per fer tasques de dinamització lingüística", diu la membre del Govern. D'acord amb Defior, la mesura està "aprovada des de principi d'any" i la previsió és que "es desencalli" aviat.

Estadístiques

Una altra de les fites pendents més evidents és la manca de registres o dades estadístiques en matèria d'usos lingüístics a l'administració de justícia. Si bé durant la presentació de la campanya va quedar clar que calia lluitar contra la manca de dades que comparin el nombre de sentències fetes en català i en castellà, aquest reclam tampoc ha arribat a bon port. L'ARA Balears ha consultat el TSJIB per conèixer si s'ha avançat en aquesta matèria, però no ha obtingut resposta. Una de les poques xifres que hi ha a l'abast és la que va donar la jutgessa del jutjat de Primera Instància número 24 de Palma i membre de l'equip que ha treballat en la campanya, Victòria Crespí: "Dels 150 jutges que hi ha aproximadament a les Balears, només n'hi ha dos que fan les sentències en català per sistema".

Per la seva banda, la directora general argumenta que les estadístiques "corresponen més al TSJIB". Tot i que reconeix que tenir la xifra de sentències fetes en català "és un indicador que se sol usar bastant", per a ella "posa el focus en un col·lectiu molt concret, que són els jutges". Defior considera que "seria necessari un altre factor per valorar l'ús de la llengua en l'àmbit jurídic". Sigui com sigui, afirma que no li "consta" que hagin fet cap avenç per "tenir un mesurador objectiu".