Tot un any sense complir amb l'escola inclusiva: "Hi ha alumnes expulsats de l'aula i que no poden anar ni al menjador"

BarcelonaEl 17 d'octubre del 2017 es va aprovar el decret de l'escola inclusiva, que havia de garantir que els nens i nenes amb necessitats educatives especials puguin escolaritzar-se en centres ordinaris. Aquell text donava quatre anys per desplegar la nova normativa, però just cinc anys després les famílies han alçat la veu: "Pensàvem que cinc anys després tindríem un sistema educatiu inclusiu de debò, i no és així", ha denunciat Belén Tascón, presidenta de l'Affac, que ha constatat que aquesta setmana se celebra, tristament, "el primer aniversari d'incompliment" del decret de l'escola inclusiva.

La federació d'AFAs ha explicat que el que queda per desplegar és precisament "el moll de l'os", els articles que han de garantir les mesures i els suports intensius per als nens que tenen necessitats especials perquè tenen algun trastorn de l'aprenentatge o alguna discapacitat, entre altres. Malgrat que el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha insistit diverses vegades que el Govern està invertint "el doble del que estableix la memòria econòmica" que acompanya el decret, les famílies rebaten que la solució no és "dedicar més recursos" sinó saber detectar "quins són els necessaris". "Pots gastar molts diners, però poden acabar a les escombraries", ha dit Lidón Gasull, directora de l'Affac.

Es calcula que uns 200.000 infants i joves catalans tenen necessitats educatives específiques o especials i, segons l'Affac, "no tenen garantit el dret a l'educació". "Són apartats de l'aula, no es poden quedar al menjador de l'escola perquè no tenen el suport per fer-ho, no poden anar de colònies ni fer sortides, no poden inscriure's a les extraescolars perquè no seran atesos com ho necessiten", ha enumerat Tascón. I ho ha resumit amb una imatge gràfica: "Moltes famílies a la nevera h tenen els horaris i els menús de la setmana, però en moltes cases aquestes activitats són un infern i el que hi ha penjat a la nevera són les sol·licituds dels serveis socials i els informes del Cediap". 

"No pot fer res sola"

Una d'aquestes famílies és la de la Clara Edo. "He aparcat les meves ocupacions per dedicar-me a la meva filla", ha dit visiblement emocionada. La nena, que ara fa 3r de primària, té autisme, una discapacitat del 75% i el grau 3 de dependència. "No pot fer res sola, ni rentar-se les mans, ni caminar, ni jugar", ha explicat. Però ha volgut deixar ben clar que el que li passa a la seva filla "afecta tots els infants" de la seva classe. "Si en una aula hi ha dos nens amb necessitats especials que no tenen el suport necessari, allà no aprèn ningú", ha assegurat, i ha agraït que cada vegada hi hagi més famílies conscienciades que tenir una educació inclusiva de debò repercutiria en una millor educació per a tothom. 

Amb aquest objectiu, l'Affac ha anunciat la campanya "Jo també hi vull anar" per exigir que el decret aprovat fa cinc anys sigui una realitat, i no paper mullat com passa ara. "Ens hem cansat de viure en el dia de la marmota. No volem reunions sense contingut que només serveixen per dilatar el procés", ha lamentat Tascón. Segons ha dit, l'educació inclusiva ha de deixar de ser una "lluita individual d'algunes famílies" per passar a ser una "lluita prioritària" de tota la societat. 

Aquesta tarda, a les 16.15 h, la Clara anirà a recollir la seva filla a l'escola i la portarà a piscina, on l'esperarà un monitor. "Però per arribar a la piscina, canviar-la i portar-la al lavabo hi he de ser jo", ha recordat, i ha afegit: "Jo m'ho puc permetre, però hi ha moltes famílies que no ho poden fer".