Un any d’atacs al català

Palma“Modificarem les normes que suposin una imposició lingüística, assumint que a la comunitat existeixen dues llengües oficials. Es farà el desenvolupament normatiu corresponent per garantir que el desconeixement del català no penalitzi en l’accés a la funció pública”. Aquest és el punt 55 de l’acord de governabilitat que el PP i Vox varen signar en juny de 2023 perquè Marga Prohens accedís a la presidència del Govern –es tracta d’una traducció, perquè el document es va fer només en castellà. Des de llavors, els atacs a la llengua pròpia s’han succeït en àmbits tan cabdals per a la societat com l’educació, la sanitat i l’atenció de les institucions a la ciutadania. Mentre que les aules esperen l’aplicació de la segregació lingüística el curs que ve –no serà voluntària al primer ensenyament–, l’extrema dreta va molt més enllà de l’acord de govern, nega la unitat de la llengua i reclama que la denominació ‘català’ desaparegui de l’Estatut en favor de ‘llengües balears’. A continuació es detallen els principals atacs que ha patit el català durant el primer any de legislatura.

Organigrama

L’Executiu elimina la Direcció General de Política Lingüística

Prohens va prescindir de la Direcció General de Política Lingüística en el seu organigrama de Govern, a més de les referències a la normalització i promoció del català i la defensa dels drets lingüístics. L’institut d’Estudis Baleàrics (IEB) en va assumir les competències en matèria lingüística –forma part de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports.

Sanitat

La llengua pròpia deixa de ser un requisit a la salut pública

L’eliminació del requisit del català a la sanitat pública va ser una de les primeres mesures que el Govern va posar en marxa. L’Executiu de Prohens va aprovar el 28 d’agost de 2023, en un Consell de Govern extraordinari, fulminar el requisit per a metges i infermeres i rebaixar la llengua a la categoria de mèrit. La consellera de Salut, Manuela García, va assegurar llavors que aquesta mesura era “un clamor dels sindicats” i va equiparar el requisit lingüístic al problema de l’habitatge, com a factors que juguen en contra de la captació i fidelització de professionals sanitaris a les Balears –García també va reconèixer que el problema de manca de metges també el pateixen altres comunitats autònomes on només es parla castellà.

En resposta a aquesta mesura va néixer el col·lectiu Sanitaris per la Llengua, que a hores d’ara ja suma més de 730 professionals. També s’hi va presentar un recurs que el tribunal Constitucional va admetre a tràmit el 16 de gener. Ara bé, l’extrema dreta també ha qüestionat que el català sigui un mèrit per tenir una plaça a la sanitat pública, perquè el considera dissuasiu per captar metges. Cal tenir en compte que l’ambigüitat del llenguatge que fa servir l’esmentat punt 55 –“garantir que el desconeixement del català no penalitzi en l’accés a la funció pública”– no assegura cap estatus per a la llengua pròpia i deixa les portes obertes a eliminar-lo també com a mèrit.

Drets lingüístics

Una oficina per defensar el castellà en mans de l’extrema dreta

L’acord entre el PP i Vox també va provocar que s’eliminàs l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics que va impulsar el Pacte i que l’extrema dreta considerava com a un organisme d’imposició del català. Els populars varen acceptar que, en el seu lloc, es posàs en marxa una Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística a càrrec de Vox. Segons va explicar el mateix partit, la finalitat de la nova oficina havia de ser “fomentar tant la protecció del castellà, com de les modalitats lingüístiques de les Illes, que des de fa més de 30 anys pateixen l’aplicació d’una normativa pancatalanista”. L’oficina de l’extrema dreta, per a la qual el Govern va pressupostar 750.000 euros, encara no s’ha posat en marxa. Vox va elaborar una proposició de llei a la qual el PP es va negar a donar suport i que experts varen qualificar d’“absurd jurídic” –el text incloïa multes de fins a 100.000 euros.

Educació

Un pla de segregació lingüística que no convenç ningú

Un dels puntals del pacte de govern del PP amb l’extrema dreta va ser que les famílies poguessin triar la llengua d’escolarització dels infants, una mesura que no es pot aplicar sense segregar els alumnes en funció de la seva tria i que ha provocat un xoc frontal amb bona part de la comunitat educativa. Vox va intentar que es pogués triar en totes les etapes educatives –l’acord de governabilitat assegura que així serà en acabar la legislatura– mitjançant una Proposició No de Llei (PNL), a la qual el PP no va donar suport. De fet, aquesta decisió dels populars va posar en perill l’aprovació del sostre de despesa dels pressupostos d’enguany.

Què passarà el proper curs? La segregació lingüística –amb 20 milions de pressupost per al primer trimestre– serà obligatòria al primer ensenyament –això afecta bàsicament els nins de tres anys–, però els centres que ho vulguin es podran sumar a un pla pilot que atorgarà més recursos econòmics a les escoles que separin els alumnes en funció de la tria de les famílies a Primària–Vox ha ironitzat amb la segregació i ha assenyalat que permetrà donar sortida a la reivindicació històrica de reduir les ràtios a les aules. Serà el curs 2025-26 quan aquesta mesura arribi a Secundària. Això sí, la proposta del conseller d’Educació,Antoni Vera, no només ha posat en peu de guerra els defensors de l’escola en català, sinó que ha indignat entitats espanyolistes com PLIS, que han qualificat el Pla Vera de “paper banyat” i que reclamen una minva molt més radical de la presència del català a les aules. D’altra banda, Vox ha reclamat els projectes lingüístics de tots els centres educatius de les Balears per pressionar el Govern, mentre que ha hagut de retirar una campanya a favor de la segregació per ordre de la Junta Electoral Central.

Funcionaris

Incògnita sobre si hauran de saber català

Malgrat l’acord de Govern, el PP i Vox varen impedir la compareixença de la consellera de Presidència, Antònia Maria Estarellas, per aclarir què passarà amb el requisit del català per als funcionaris autonòmics. Mentrestant, l’extrema dreta assegura que treballa aquesta opció amb el Govern “des de fa temps”, i el PP nega rotundament que hi hagi cap negociació.

Palma

El català deixa de ser la llengua prioritària amb els ciutadans

Una de les primeres mesures que el govern del PP va acordar amb l’extrema dreta a l’Ajuntament de Palma va ser aprovar la normativa lingüística municipal per equiparar català i castellà i que la llengua pròpia deixàs de ser la prioritària de les respostes de l’Ajuntament als ciutadans que s’hi adrecin. D’altra banda,Cort va eliminar el domini .cat a la web del consistori –ara és palma.es. D’altra banda, les pressions de l’extrema dreta també faran caure el requisit del català per als funcionaris municipals. El matís en aquest cas és que el PP i Vox han acordat que primer identificaran a quins llocs de treball es pot dur a terme la mesura –el PP vol mantenir el requisit als funcionaris que atenen el públic. D’altra banda, la tisorada a l’àrea lingüística ha estat contundent. La partida de promoció de la llengua ha passat de 129.000 euros a 24.000, una minva que ha tocat de ple el Servei de Dinamització Lingüística.

La dèria de l’Ajuntament de Palma amb el català ha arribat al punt de canviar la retolació del mercat de Pere Garau, que ara inclou formes lingüístiques no normatives com ‘lo nostro’ i expressions en castellà.

Cultura

El català deixa de ser l’única llengua als guardons literaris

Tant el Consell de Mallorca com l’Ajuntament de Palma varen reintroduir el castellà a dos dels guardons literaris més importants de les Illes: els premis Mallorca i els Ciutat de Palma. De fet,ambdues institucions varen haver d’incrementar la partida prevista per a aquests premis per dotar-los en castellà. El pressupost dels premis Mallorca ha passat de 79.000 a 100.000 euros i en el cas dels Ciutat de Palma n’han augmentat la dotació en 36.000 euros.

Polèmica

El ‘baléà’, arma llancívola en contra de la unitat de la llengua

Malgrat que Vox ja es va reunir amb l’Acadèmi de sa Llengo Baléà en setembre de 2023 –paradoxalment, l’objectiu d’aquesta trobada va ser “posar fi a la marginació del castellà”–, aquesta associació ha saltat a la palestra els darrers dies per la concessió de l’estatus de ‘reial’ per part de Felip VI. Institucions que sí que són científiques, com la UIB i l’IEC, han mostrat el seu absolut rebuig a aquesta distinció, però la Casa Reial ha justificat la seva decisió en uns suposats informes que no ha concretat. La ja Reyal Academi, com s’autodenomina, nega la unitat del català i ha reclamat al Parlament que declari la ‘llengua balear’ com a ‘llengua minoritària espanyola’. Per la seva banda, l’extrema dreta no ha desaprofitat aquesta situació i Vox ha demanat al Govern que substitueixi la denominació del català per la de ‘llengües balears’ a l’Estatut. De moment, el PP s’oposa a aquesta iniciativa i defensa que la llengua pròpia de les Illes és el català.

Consells

Reculada a Menorca i retallades a Mallorca

L’arribada del PP al Consell de Menorca es va fer notar aviat pel que fa a la política lingüística. La institució insular va decidir a finals d’octubre rompre amb una tradició de gairebé una vintena d’anys i organitzar una Fira del Llibre (en Català) també oberta a escriptors en castellà. Ara bé, la pressió dels llibreters i la seva negativa a participar en l’esdeveniment si es modificava varen fer recular el Consell, i la Fira del Llibre en Català es va organitzar com habitualment.

D’altra banda, el conseller de Cultura de Menorca, Joan Pons Torres, va anunciar el febrer que vol declarar el menorquí patrimoni cultural immaterial. Segons Pons, l’amenaça més gran per a la llengua pròpia és “el català central” –el responsable de les polítiques culturals de l’illa és autor del llibre Sa llengua de Menorca.

Pel que fa al Consell de Mallorca, s’han retallat un 25% les subvencions de Joves de Mallorca per la Llengua i l’Obra Cultural Balear, encara que Vox, que forma part del govern insular, ha assegurat que el seu objectiu és deixar-les a zero.

Ajuntaments

El català deixa de ser la llengua vehicular a Calvià i Marratxí

Els ajuntaments de Marratxí i Calvià han arraconat el català per incloure el castellà a les seves comunicacions. A Marratxí fins i tot es publica en els dos idiomes la revista local, Terra i fang. En el cas de Calvià, el consistori ha modificat el reglament perquè la llengua pròpia deixi de ser vehicular, una decisió que ha recorregut l’OCB.