Un any de la llei d’eutanàsia: vuit persones han rebut la prestació a les Balears

La Comissió de Garantia i Avaluació ha rebut 13 sol·licituds de persones d'entre 28 i 93 anys, la majoria amb malalties neurodegeneratives

Imatge d'arxiu
22/06/2022
3 min

PalmaEspanya es va convertir en el setè país al món a despenalitzar i regular l'eutanàsia ara fa un any. En aquest temps, a les Balears vuit persones (quatre homes i quatre dones) han rebut la prestació; la darrera ho va fer divendres passat. Cinc persones han escollit morir a casa seva, dues en residències i una en un centre hospitalari. La majoria d'elles patien malalties neurodegeneratives, però també oncològiques o dependències que generen un patiment no suportable.

Al llarg d'aquest any, el Servei de Salut ha rebut 17 peticions per rebre l'eutanàsia, i 13 han arribat formalment a la Comissió de Garantia i Avaluació, que s'encarrega de garantir que en el procés es respecten totes les garanties i té la darrera paraula per aprovar una petició. Els altres cinc casos no han arribat a aquest ens per diferents casuístiques, com per exemple, que hagin mort després de fer la primera sol·licitud al metge responsable o que després de la denegació del professional hagin decidit no reclamar, segons ha detallat aquest dimecres la infermera Yolanda Muñoz en roda de premsa, presidenta de la Comissió de Garantia i Avaluació.

Quant a l'edat, la persona sol·licitant més jove tenia 28 anys i la més gran, 93. La majoria de les peticions s'han presentat a través de l'Atenció Primària, i, pel que fa al lloc, nou s'han demanat a Mallorca, tres a les Pitiüses i una a Menorca. Muñoz ha explicat que vuit casos han rebut una resolució favorable de la dupla, que és la parella de metge i jurista que s'han de posar d'acord per donar el vistiplau (o no) a una demanda d'eutanàsia. També hi ha hagut un cas en què han revocat la petició, però la Comissió ha acabat donant el sí.

La presidenta de la Comissió ha explicat que s'han fet 13 peticions, però finalment han rebut l'eutanàsia vuit pacients també per diferents circumstàncies: "Un d'ells va morir l'endemà de fer la sol·licitud, en un altre cas li va denegar el metge i no hi va haver reclamació, i dos varen morir pendents de la resolució", ha detallat. A més, també s'ha donat un cas en què la dupla estava en desacord (un professional volia aprovar l'eutanàsia i l'altre no) i la Comissió va decidir concedir-la. L'ens també va resoldre a favor d'un pacient al qual el metge responsable havia denegat la petició. Ara com ara, hi ha un cas pendent de resoldre per part del metge i el jurista.

La mitjana de temps entre que el pacient ha demanat la prestació i la Comissió l'ha resolt ha estat de 35 dies, és a dir, dins el període que estableix la llei. Així mateix, el temps mitjà entre la resolució i la mort assistida ha estat de 26,2 dies. En aquest cas, és el pacient qui decideix quan vol rebre la prestació, dins un màxim de tres mesos.

Objecció de consciència

"No hem tingut cap problema, els mecanismes han funcionat", ha defensat el director general del Servei de Salut, Juli Fuster. Així i tot, encara no està enllestit el registre de persones objectores de consciència, ja que està pendent que s'aprovi el decret que ha de permetre legalment fer aquest llistat. Actualment, s'està a l'espera del dictamen del Consell Consultiu i després ja entrarà a Consell de Govern.

D'altra banda, el nombre de prestacions que s'han demanat estan molt per davall del que s'esperava. "En el moment de l'aprovació de llei varem calcular que l'1% de totes les morts serien susceptibles de fer sol·licituds, i això no ha estat així", ha assenyalat Muñoz. Així, s'esperaven rebre una vuitantena de demandes. A Mallorca les morts per eutanàsia han representat un 0,12% del total de defuncions; a Menorca, el 0,16%, i a Eivissa, el 0,33%.

Dignitat i intimitat

En el moment en què una persona rep l'ajut mèdic per morir, hi sol haver dos metges i dues infermeres. "El metge responsable ho podria fer tot sol, però intentam que hi vaig un equip d'acompanyament, per poder donar suport a la persona i als seus familiars", ha detallat Rosa Duro, subdirectora d'Humanització i Atenció al Pacient del Servei Salut. "El més important és respectar la dignitat i intimitat de les persones i cuidar els professionals perquè puguin fer bé la seva feina", ha ressaltat.

En aquest sentit, Duro ha explicat que ara fa dos mesos varen començar a fer sessions terapèutiques per acompanyar emocionalment els professionals que han participat en un procés d'eutanàsia. A més, han fet sessions de sensibilització a totes les gerències i han format 500 professionals referents.

Per la seva banda, el director general de Prestacions i Farmàcia del Servei de Salut, Nacho Garcia, ha dit que les Balears són referents en la implementació de l'eutanàsia: "Des del Ministeri ens han tractat com a aliats i pioners". En aquesta línia, ha destacat el fet que l'Arxipèlag hagi estat el primer a l'Estat a constituir la Comissió d'Avaluació i Garanties i hagi estat l'encarregat de redactar el manual de bones pràctiques per assegurar que la prestació s'aplica de manera homogènia a l'Estat.

stats