L'escola pública perd 488 alumnes en un sol curs i la concertada en guanya 1.671

El primer curs organitzat pel govern del PP s'han concertat noves aules d'Infantil, Primària, ESO i Batxillerat

El conseller d'Educació, Antoni Vera.
4 min

PalmaEl primer curs escolar íntegrament organitzat per la Conselleria d'Educació del PP ha deixat un viratge a favor de la concertada. El 2024-2025 ha començat amb 488 alumnes menys a l'escola pública i 1.671 més a la concertada. El curs anterior, 2023-2024, el PP va haver d'aplicar l'organització feta pel Pacte, a causa del canvi de Govern, i tant la pública com la concertada varen guanyar terreny. Ara bé, en els vuit anys previs (2014-2022) la situació va ser diferent. A l'escola pública les etapes d'Infantil, Primària, ESO i Batxillerat varen sumar 7.103 alumnes i la concertada en va perdre 1.966. És a dir, només amb el curs que ara ha començat, l'escola privada-concertada ja ha recuperat pràcticament tot el terreny perdut en vuit anys (2014-2022).

En ser preguntat per l'ARA Balears, el conseller d'Educació, Antoni Vera, no va veure cap motiu que explicàs el descens d'alumnes de la pública: "Jo crec que és casualitat. La pública està molt saturada i té problemes d'espai. No sé per què ha pujat a un lloc o baixat a un altre", va dir. Una de les possibles causes és que per primera vegada la Conselleria d'Educació ha concertat el Batxillerat a un centre de Menorca, a La Salle de Maó. També ha concertat aules de Batxillerat a diverses escoles d'Inca.

Evolució de la matrícula desglossada per illes.

D’acord amb dades de la Conselleria a les quals ha tingut accés l'ARA Balears, el mes de juny ja s’havien concertat sis nous grups-aula de Primària: a Nostra Senyora de la Consolació (Alcúdia), Virgen de la Milagrosa (Formentera), Sant Vicenç de Paül (Manacor), Sant Francesc (Palma) i Aixa- Llaüt (Palma). Altres cinc aules de quatre centres més quedaven supeditades a com evolucionàs la matrícula. Pel que fa a ESO, s’havien concertat quatre grups: a Sa Real (Eivissa), La Salle (Inca), Sant Josep Obrer II (Palma), Sant Alfonso María de Ligorio (Palma) i un grup més d’una altra escola quedava pendent del nombre d’alumnes matriculats.

Aposta per la 0-3 concertada

L'aposta per l'educació 0-3 també ha estat una de les banderes del nou equip de la Conselleria. Més enllà d'aconseguir la gratuïtat total de l'etapa, s'han incrementat les places d'una manera desigual, amb un biaix cap a l'escola concertada. A partir d'aquest curs, Educació impulsa la concertació de places 0-3 i es preveu establir el concert educatiu en 105 centres, amb un total de 349 aules dedicades a l'educació Infantil. La Conselleria diu que només s'han concertat 123 places. Ara bé, el mes de maig ja va dir que serien 600 i posteriorment aquesta xifra s'ha anat ampliant.

Pel que fa a la creació de places públiques, el curs 2024-2025 diverses escoles que tenien espai han incorporat l'etapa 0-3. De la convocatòria per a la creació de noves places 2023-2025 n'hi ha 376 d'executades i 1.576 estan en procés, apunta Educació. El nou Pla d'infraestructures fixa que tots els centres públics que es construeixin tindran incorporat el primer cicle d'Educació Infantil (0-3 anys), o edificis annexos de tota l'etapa d'Infantil.

Repartiment desigual dels psicòlegs

La distribució dels psicòlegs entre els centres educatius també ha afavorit l'escola concertada. 39 psicòlegs donaran servei als instituts públics de Secundària, als centres d'FP i als centres d'educació Especial de Secundària, mentre que 36 atendran els alumnes de Secundària dels concertats. Però hi ha una gran diferència entre el nombre de matriculats a uns centres i altres. Els instituts públics tenen 32.141 alumnes de Secundària i els concertats, 15.479, segons les dades aportades per la Conselleria. I això, sense comptar els estudiants de Batxillerat, que són molts més a la pública que a la concertada, ni dels centres d'FP. D'aquesta manera, els concertats tenen menys de la meitat d'alumnes, però quasi els mateixos psicòlegs que la pública.

Les escoles concertades amb menys de 100 alumnes de Secundària tindran un dia setmanal d'atenció psicològica; entre 100 i 450 en seran dos, i més de 450 disposaran dels psicòlegs tres dies a la setmana. En el cas dels instituts i centres d'FP, el temps que els psicòlegs dedicaran a cadascun dependrà de la mida dels centres, de manera que estaran tres jornades a uns centres i dues a uns altres.

Ara bé, només tenint en compte els d'alumnes d'ESO, a la pública n'hi haurà 824 per cada psicòleg, mentre que a la concertada la ràtio serà de 430 estudiants per cada professional.

Renúncia a fons per crear places d'FP

La Conselleria també ha renunciat a doblers del Ministeri d'Educació per crear places d'FP. El conseller Antoni Vera, però, va defensar la decisió presa: "A nosaltres ja ens havien donat 8.000 places en una convocatòria anterior. Ara, en tenim 6.000, i en queden 2.000 per crear, dotades amb fons estructurals europeus".

Vera aposta per continuar creant places sostingudes amb fons públics, però acusa Madrid de posar-hi dificultats. "No permeten que concertem més d'un 20% de les places que cream. Vàrem demanar al Ministeri ampliar el topall de places concertades fins al 40-50%, perquè a les Balears tenim unes infraestructures públiques molt minses, però se'ns va negar". "Durant aquests anys no s'ha fet inversió i tenim centres integrats d'FP i instituts que no tenen infraestructura per crear places públiques. Necessitem la concertació", ha assenyalat. El conseller ha denunciat que el Pacte també va renunciar a 3,5 milions per crear places.

L'ARA Balears va demanar a Vera per l'aposta feta per la concertació i aquest va defensar que els concerts tenen sentit mentre hi hagi demanda suficient. Si aquesta no hi és, es revocaran, va dir. Ara bé, no són poques les fonts consultades en els darrers mesos que creuen que Educació farà tot el possible per assegurar que el model concertat sigui imprescindible i rebi més recursos tant econòmics com d'efectius.

stats