L'aplicació Radar Covid fracassa a les Balears

PalmaL'aplicació Radar Covid s'està usant molt minoritàriament a les Balears, de fet, es pot dir que ha fracassat. Des que el govern espanyol la va posar en marxa el 24 d'agost, només 151 persones positives en coronavirus l'han feta servir, quan els han detectat covid-19, per introduir-hi que genera Salut i alertar els seus contactes estrets. Així ho confirmen fonts de la Conselleria de Salut. Durant aquest període s'han notificat 8.882 casos positius al Ministeri de Sanitat, o sigui que només l'1,7% han fet servir l'aplicació. Segons fonts de la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i Infastructures Digitals, perquè l'aplicació fos realment efectiva l'hauria de fer servir com a mínim el 20% de la població. Alguns estudis d'aquesta mena d'aplicacions, però, parlen de percentatges més alts, a partir del 60%.

Quan algú dona positiu en coronavirus, el Servei de Salut li dona un codi perquè l'introdueixi a l'aplicació, que alhora avisa els usuaris que tinguin l'app i hagin estat en contacte estret amb la persona contagiada. En rebre la notificació, l'app ofereix un número de telèfon del centre de salut perquè l'usuari es posi en contacte amb un rastrejador, que s'encarrega de fer preguntes més concretes per estimar el risc de contagi. Radar Covid entén per contacte estret qualsevol persona amb qui l'usuari hagi estat a menys de dos metres i durant un mínim de quinze minuts.

Segons fonts de la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions, a tot Espanya s'han baixat l'app als seus telèfons més de 4,6 milions de ciutadans. Asseguren que no es pot saber quantes persones se l'han descarregada a la Comunitat Autònoma, perquè, com que l'app no geolocalitza –només es basa en la connexió Bluetooth–, és impossible saber on es troben els usuaris. Tampoc no envia ni guarda cap mena de dada personal de l'usuari. Les mateixes fonts expliquen que el servidor s'actualitza dues vegades al dia amb les dades de tots els mòbils i envia el llistat de codis positius, que són indicadors anònims. És per aquest motiu que perquè l'app sigui realment útil, el màxim de persones positives en coronavirus possibles hi haurien d'introduir el codi.

De Clinicovery a Radar Covid

El recorregut de les Illes amb les aplicacions per fer un seguiment actiu de la pandèmia ha estat un camí ple d'entrebancs. Cal recordar que Clinicovery va ser la primera aplicació que es va posar en funcionament a l'Arxipèlag amb aquesta finalitat, que va impulsar el Govern balear amb la col·laboració de l'empresa illenca Apploading. L'Executiu, però, la va haver de deshabilitar perquè, tal com va informar l'ARA Balears, exposava les dades personals dels usuaris que s'hi havien registrat.

El consultor expert en seguretat informàtica José Nicolás Castellano i el desenvolupador web Andrei Coman ho varen descobrir just l'endemà que es posàs a disposició dels ciutadans –a mitjan abril– i varen alertar el servei de Capacitat de Resposta a Incidents del Centre Criptològic Nacional (CCN-Cert), l'organisme del Centre Nacional d'Intel·ligència que vetla per la ciberseguretat de les administracions públiques. Fonts de Salut asseguraren a aquest diari que no hi havia hagut cap "filtració massiva d'informació".

Clinicovery se centrava més que res en ajudar els ciutadans a autodiagnosticar-se i a contactar amb les autoritats. El Govern balear també va començar a preparar una aplicació pròpia de rastreig de contactes, però va xocar amb el govern espanyol, perquè, mentre l'Executiu de Francina Armengol enllestia la seva pròpia eina per controlar l'avanç del coronavirus, la ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, va anunciar que l'Estat en faria una i que seria l'única que funcionaria a Espanya. L'anunci va sorprendre el Govern balear, i la Conselleria d'Administracions Públiques i Modernització, amb Isabel Castro al capdavant, va haver de reenfocar la feina feta en adaptar l'aplicació estatal a les Balears i fer el pont amb el sistema de salut.