Aplis que reforcen els estereotips

BarcelonaRetocs digitals per amagar les bosses els ulls o les arrugues incipients a la cara, recomanacions per estar sempre guapa a les selfies, informació diària sobre l’embaràs, consells per donar el pit a la criatura... Aquests són alguns dels hams que milers d’aplis llancen a les dones de tot el planeta perquè alimentin una indústria que les ha emplaçat com a target. I moltes piquen i descarreguen al mòbil unes eines del segle XXI que reforcen els estereotips de gènere més antics com ara la idea que la dona ha d’estar sempre perfecta per ser objecte de desig o que l’embaràs i la criança són la seva responsabilitat i una prioritat.

“Les aplis adreçades a dones que més em molesten són les de bellesa -assenyala Ana Isabel Bernal, periodista i professora de comunicació a la UOC-, perquè t’imposen un cànon i l’obligació que has d’estar sempre perfecta a les imatges”. Beauty Camera, Trucos de Belleza, Perfect365: One-Tap Makeover... La llista d’aplicacions de mòbil per estar guapa o per semblar-ho a les fotografies és infinita. “Beauty Camera em sembla del tot nociva -opina Isabel Muntané, periodista, professora de periodisme a la UAB i sòcia d’Almena, cooperativa feminista-. Com sempre, s’utilitza la fotografia d’una dona i no d’un home per vendre un producte que amaga la realitat de l’envelliment o de les bosses als ulls de cansament. Novament es reforcen estereotips patriarcals que ens volen joves i boniques segons la bellesa patriarcal, preocupades pel nostre físic i no per la nostra intel·ligència”.

Però les de bellesa no són les úniques aplis adreçades a dones: n’hi ha també per perdre pes, per controlar l’embaràs d’una manera gairebé obsessiva, per l’alletament, pel control de la menstruació o per altres qüestions com ara recordar on s’ha aparcat el vehicle. En canvi, les aplis que s’adrecen als homes són totalment diferents, de tecnologia, esport i altres qüestions laborals i pràctiques. La indústria té moltes maneres d’assenyalar que les dones són el mercat principal d’aplis de bellesa o maternitat: amb l’ús del color rosa, utilitzant símbols considerats femenins com ara les flors, amb la fotografia d’una dona com a reclam o bé, de manera explícita, a la descripció del producte.

Pressió sobre les dones

“Utilitzada per més de 25 milions de mares a tot el món”, es vanten a la ressenya de l’apli Embarazo+. En aquest sentit, Deborah Lupton, doctora en sociologia, professora a la UNSW de Sydney i investigadora sobre aplis de salut i parentalitat, opina: “La majoria de les aplis d’embaràs estan dissenyades per a dones i emfatitzen que és responsabilitat de la dona monitoritzar el progrés de la gestació i evitar qualsevol risc per al fetus, com ara menjar o beure coses dolentes. Les aplis d’embaràs adreçades als futurs pares tendeixen a presentar-los com a ximples que necessiten molts estímuls i suport perquè s’interessin per l’embaràs”. Bernal afegeix: “Tot plegat exemplifica la pressió social que hi ha sobre la dona al voltant de la maternitat: cal complir amb el rol de mare”.

Està clar que les aplicacions de mòbil per controlar la menstruació s’adrecen només al gènere femení, però ¿són necessàries? Per a Bernal, de vegades aquestes aplicacions poden ser útils, però Muntané critica que amaguen el rerefons de saber quan ets fèrtil i, per tant, de nou, hi ha la pressió social per tenir fills. Aquesta sòcia de la cooperativa Almena critica que moltes aplis per monitoritzar el període menstrual “continuen patologitzant el que és la menstruació, que és el que s’ha fet sempre des de la societat patriarcal en què vivim”, i afegeix que la regla “no és una malaltia ni cap cosa que s’hagi de controlar”. A més de reforçar els estereotips, entre altres problemes d’aquestes aplis hi ha la poca privacitat o la cessió de dades sensibles. Lupton adverteix: “Moltes recullen detalls personals sobre els cossos de les dones, la seva salut i la seva geolocalització. A més, les aplis de control menstrual sovint demanen informació molt privada sobre els cossos de les dones, com ara quantes vegades tenen sexe”. La professora de la universitat australiana afegeix: “Les aplis de salut i fitness fomenten una aproximació molt individualista al fet d’aconseguir tenir bona salut. Assumeixen que la gent té els recursos econòmics necessaris per comprar aparells, el temps per utilitzar-los, l’oportunitat de comprar menjar saludable i de pagar un gimnàs. És una perspectiva molt de classe mitjana sobre el comportament saludable”, diu.

En el cas de les aplis per perdre pes, per exemple, Lupton explica que n’hi ha moltes que no ajuden les dones i explica que hi ha usuàries que confessen que “les aplis per perdre pes poden intensificar la insatisfacció que senten cap al seu cos si no aconsegueixen els objectius marcats per l’aplicació”.

En resum, ens trobem que aquestes eines del segle XXI estan reforçant molts estereotips de gènere, estenen la idea que les dones no són capaces de fer certes activitats i necessiten ajuda d’una apli, recullen informació personal molt íntima i, a més, encara les fan sentir pitjor. ¿Icom es canvia aquesta realitat? Part del problema rau en un disseny poc ètic i marcat per biaixos de gènere. Mara Balestrini, doctora en ciències de la computació, estratega tecnològica i codirectora del màster de disseny per a futurs emergents de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya, opina: “El disseny no és neutre. Moltes vegades aquestes aplis tenen biaixos enormes, però no per una mala intenció per part del dissenyador, sinó per la falta de pensament crític i de marcs ètics en la conceptualització”. Balestrini lamenta que hi hagi “poques dones en posició de lideratge en l’àmbit tech ” i insta a tenir en compte la qüestió de gènere en totes les etapes de creació de les aplicacions de mòbil: “Les tecnologies no només han d’estar dissenyades amb perspectiva de gènere, sinó que la qüestió de gènere ha de ser transversal des de la concepció fins a la producció, el finançament i la industrialització”. També advoca per utilitzar “metodologies de disseny participatiu per involucrar les dones” i lamenta les dificultats que han de superar elles en el sector de la tecnologia: “Les dones emprenedores no aconsegueixen els diners. Als pitch -presentacions davant d’inversors per tal de convèncer-los-, a les dones se’ls interromp més i no s’hi confia tant”. Posant més dones a la indústria potser aconseguirem unes aplicacions més igualitàries que ajudin a erradicar, per fi, els estereotips de gènere.

L’altra cara de la moneda: aplis feministes

L’altra cara de la moneda la conformen aplicacions que tenen una perspectiva feminista, on les dones són subjectes actius i no només recomanades i ajudades, aplis on elles actuen, on creen comunitat i la finalitat de les quals no és només estar bonica sinó també assolir algun èxit social. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona ofereix l’apli BCN Antimasclista, disponible per a iOS i Android, en català, castellà i anglès. Permet informar de les agressions sexuals i els assetjaments sexistes als carrers, transports públics i espais d’oci de la ciutat, unes dades amb les quals l’Ajuntament vol fer polítiques de prevenció. Un altre exemple és SheTaxi, on garanteixen vehicles conduïts per dones. O Bumble, una apli per lligar creada per la cofundadora de Tinder Whitney Wolfe que té com a particularitat que les dones sempre donen el primer pas per establir contacte en les relacions i en la qual, a més, els perfils són verificats. També hi ha altres aplicacions que posen en valor les aportacions femenines i que busquen sororitat i crear comunitat.