"Les apps de cites legitimen dinàmiques de poder entre homes i dones"

PalmaL'amor com a negoci, els vincles socials com quelcom rendible, la gestió del desig... El ventall de debats que s'obren quan es posa damunt la taula l'impacte de les aplicacions de cites en les relacions afectives és ampli. Sobre molts d'ells han discutit aquest dimarts horabaixa al CaixaFòrum de Palma els experts Francesc Núñez, professor d'Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya, i Núria Viladomat, tècnica d'Economia Social, divulgadora i autora del llibre Solteres i encantades. Ho han fet amb motiu de la conferència Amor o match?. I potser una de les idees que més temps han sobrevolat la conversa ha estat una de les afirmacions de Viladomat: "Les apps de cites legitimen dinàmiques de poder entre homes i dones".

Ambdós experts han coincidit a afirmar que la indústria de les apps de cites, amb Tinder al capdavant, s'encarreguen de reproduir els sistemes "capitalistes i patriarcals" alhora que se n'aprofiten. "Tinder és una eina. Però és una eina que encaixa en la societat capitalista", ha afirmat des d'un principi la divulgadora, qui també és humanista. En definitiva, ha afegit, "les aplicacions de cites són una galeria de persones que van passant, és un estil de consum". I el que fa, al cap i a la fi, és que "guanyem accessibilitat" al mateix temps que provoca un "alt grau de frustració".

Això s'explica a partir de les expectatives d'uns i altres: "La sociologia diu que les dones cerquen vincles sexoafectius de profunditat, però es troben amb un grup d'homes que cerquen un consum més sexual". Aquesta "descompensació", com diu Viladomat, "engrandeix les relacions patriarcals: Tinder manté les dinàmiques de desigualtat, perquè funcionen, perquè tots i totes hem crescut en aquesta societat".

Vincles consumibles i immediats

A conseqüència, ha indicat, "legitimen també la manca de compromís amb l'altre i la manca d'empatia". A més, una altra de les derives d'aquestes noves formes de relació és la "immaduresa emocional com a societat", que és producte de "fer-nos creure que els vincles són consumibles i immediats –com quan ets a Tinder–, i que s'hi pot extrapolar la dinàmica capitalista d'un sol ús".

Per la seva banda, Francesc Núñez ha fet reflexions més en profunditat sobre les maneres de viure l'amor dins la societat actual. En aquest sentit, Núñez ha insistit en el fet de "racionalitzar per maximitzar els nostres desitjos", és a dir, posar-los sempre en una balança per trobar els resultats òptims. Sobre això, el professor ha argumentat que entendre-ho com "una manera humana de funcionar és una fal·làcia". "Avui dia, les persones som la nostra pròpia empresa. Volem cotitzar i ningú no està disposat a renunciar al seu capital. Tots vivim en competència", ha criticat. "I a l'hora de triar relacions sentimentals, d'amistat o afectivosexuals, feim un càlcul", ha lamentat.