Com aprenen a parlar els nins?

La comunicació dels humans ja es desenvolupa dins el ventre matern. Els nadons són capaços de respondre amb moviment davant d’un so agradable per a ells o un renou fort o desagradable. Reben tota la informació de l’exterior, que serà primordial per al seu desenvolupament posterior.

Els psicòlegs Jean Piaget i Lev Vygotsky parlaren de les etapes més importants en el desenvolupament del llenguatge. L’etapa prelingüística de 0 a 12 mesos i l’etapa lingüística, on ja s’observaven les habilitats pròpies dels adults.

De 0 a 6 mesos. La succió dels nadons es modifica davant estímuls agradables o desagradables. S’espanten amb el renou fort. La seva comunicació es basa en plors diferenciats segons les seves necessitats. S’inicia el somriure social al voltant dels 2 mesos, i als 4 mesos ja riuen fort. Comencen a fer sons i refilets amb la intencionalitat de rebre resposta. Als 3 mesos inicien les accions amb un fi i apareixen els balbucejos amb funcionalitat comunicativa.

De 6 a 8 mesos. En els 6 mesos comencen a aparèixer les vocals en el següent ordre /a/, /e/, /oe/, /o/, /i/, /u/, encara que no de manera discriminada i funcional. I es comencen a identificar quatres consonants /p/, /m/, /b/, /t/, que emeten de manera causal. S’inicien les converses de nadó i adult, en què el nadó respon a les demandes amb sons vocàlics (protoconverses). És aquí on apareixen per primera vegada les normes de l’intercanvi comunicatiu.

De 9 a 12 mesos. S’inicien les paraules curtes que solen ser repeticions del llenguatge dels adults que els envolten. Es desenvolupa la musculatura dels llavis, llengua i paladar. Espontàniament realitzen laleig /mamama/, /papapa/, /bababa/. Ja comprenen les paraules ‘no’ i ‘dona’. Assenyalen el que volen amb el dit.

De 12 a 18 mesos. S’inicia l’etapa lingüística. Ja emeten paraules amb significat. Responen a preguntes com “On és?”. Són capaços d’imitar les paraules dels adults encara que amb limitacions respecte de l’articulació, fent omissions i substitucions de fonemes. El seu vocabulari és de 4 a 6 paraules, no del tot comprensibles. Fan ús dels gestos naturals d’hola/adeu i sí/no. S’inicia l’holofrase, és a dir, una paraula que serveix per dir tota una frase. “Aio” per dir “vull aigua”.

De 18 a 24 mesos. En aquestes edats són capaços d’emetre totes les vocals. Comencen a experimentar amb la seva llengua fent diferents sons. Emeten onomatopeies. Es refereixen a ells mateixos en tercera persona. Al final tenen un repertori de 50 paraules, encara amb errors d’articulació i generalitzacions, per exemple ‘aio’ (aigua) per parlar de tots els líquids. Així ja denominen aliments, animals, alguns objectes... Comencen a unir dues paraules per fer una frase “nene aio” (jo vull aigua). Llenguatge telegràfic.

De 2 a 3 anys. Ja saben classificar per famílies (mitjans de transport, aliments, animals...) Comencen a conèixer alguns adjectius. Apareix el joc simbòlic. Utilitzen “per què?” constantment. Fan frases de tres elements. Comencen a usar el plural i el possessiu “meu”. El seu vocabulari ha augmentat entre 250 i 900 paraules. La seva articulació torna més clara. Emeten correctament els fonemes /p/,/t/,/k/,/b/, /m/,/g/,/n/ i els sons de la ‘j’ i la ‘ny’, en aquest ordre.

De 3 a 4 anys. Utilitzen entre 1.000 i 5.000 paraules. Fan frases de quatre o cinc elements usant pronoms, preposicions, adjectius, flexions de present i passat. Utilitzen adverbis de lloc, però encara no de temps. Són capaços de comprendre ordres complexes, absurds i oracions interrogatives que també expressen. Ja utilitzen el pronom “jo”. I comencen a fer ús del llenguatge en el seu joc. Interactuen amb els seus iguals. Emeten dues vocals juntes i els fonemes de les lletres ‘f’, ‘x’, ‘l’ i ‘d’. Encara hi pot haver errors entre ‘c’ i ‘s’, ‘r’ i ‘rr’.

De 4 a 5 anys. Les oracions es van fent més llargues i complexes. Els errors articulatoris són menors. Ja poden fer narracions i descripcions. Detecten els contraris i els absurds. Poden mantenir una conversa coherent sense gaires dificultats. La seva discriminació auditiva ha millorat i són capaços d’emetre fonemes més complexos i discriminar-los. Encara hi pot haver errors en la ‘rr’ i en els grups consonàntics ‘pr’, ‘br’...). Desenvolupen el fonema de la “s” i la “r” simple amb ‘l’ (’pl’, ‘bl’, ‘dl’...). Comencen a tenir habilitats per desenvolupar la lectoescriptura.

De 5 a 6 anys. El seu discurs ja és molt semblant a l’adult. Emeten diferents temps verbals fent possible les seqüencies. Ja expressen els grups consonàntics amb ‘r’ (‘pr’, ‘br’...), encara que el darrer a adquirir-se és el ‘dr’, i també articulen correctament el so de ‘rr’.

Per qualsevol dificultat observada en el desenvolupament del llenguatge tant comprensiu com expressiu, cal visitar el logopeda perquè en faci una valoració i consideri si és necessària fer una intervenció. Com abans s’iniciï la teràpia, les dificultats a llarg termini seran menors.