Si treus un 5 pelat, el següent examinand té menys opcions d'aprovar

Segurament alguna vegada t'has enfrontat a un examen i has pensat que la teva nota no només depenia de les teves respostes, sinó també de la nota dels altres avaluats. I probablement no t'equivocaves. Fins ara, diversos estudis ja han corroborat que l'ordre a l'hora d'avaluar afecta la probabilitat d'aprovar, i s'havien donat dues explicacions a aquest fenomen: l'efecte contrast –si corregeixes un examen és gairebé inevitable comparar-lo amb l'examen anterior– i l'efecte expectativa –de manera conscient o no, l'avaluador té en ment quants haurien d'aprovar i quants no–. Ara bé, aquestes dues explicacions no tenen en compte tot el que representa per a un candidat el simple fet d'aprovar amb un 5 pelat, i això és el que han volgut analitzar un grup d'investigadors catalans de la Universitat de Barcelona, de Zuric i de Brown.

Amb l’objectiu d'estudiar com afecta en la decisió dels comitès avaluadors el fet que un candidat ocupi una posició determinada a la llista de persones examinades, han analitzat 10.000 proves d'oposicions al cos de docents de primària i ESO del 2019 i han vist que la nota més repetida a la primera prova –la presentació de la programació didàctica– era un 5 o un 5 i escaig. "Molts d'aquests 5 eren actes de generositat. Era una manera de dir: «T'aprovo i ja veurem»", explica a l'ARA Jordi J. Teixidó, investigador de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB i coautor de l’article, publicat a Science Advances. Però aquest "acte bondadós" de posar un 5, que podia salvar alguns alumnes del suspens, acaba generant un efecte pervers, perquè els avaluadors es tornen més estrictes amb els següents. "És un nou biaix cognitiu que hem anomenat erosió de la generositat, perquè la generositat de posar cincs es va gastant", argumenta Teixidó.

Un 7,7% menys de probabilitats d'aprovar per cada 5 previ

Però els investigadors no només han posat nom a aquest efecte sinó que també l'han calculat, i han conclòs que les probabilitats d'aprovar d'un candidat disminueixen un 7,7% per cada persona que prèviament hagi tret un 5. "El més interessant és que quan tenim en compte el nou efecte de generositat, l'efecte contrast i l'efecte expectativa són irrellevants. El nou efecte és més important que els altres", sentencia l'investigador. És a dir, al contrari del que havien dit altres recerques, el mecanisme que afecta la nota final no és la fatiga d'examinar, ni la comparació amb els candidats anteriors, ni l'expectativa del jurat, sinó l'erosió de la generositat, perquè els avaluadors tendeixen a ser generosos i aproven candidats dubtosos per evitar el sentiment de culpa, però un cop aproven diversos candidats amb un 5, aquest sentiment de culpa disminueix i jutgen amb més duresa.

"És un biaix cognitiu que no es pot controlar", afirma Teixidó. Tot i això, els investigadors han conclòs que hi ha polítiques que podrien atenuar aquest efecte, com per exemple evitar l'efecte repetició creant més tribunals, o tenir en compte només algunes notes dels membres del jurat de manera aleatòria per diluir la responsabilitat que poden sentir els avaluadors. Mentre això no passi, segons els resultats de la recerca publicada, tothom qui es presenta a un examen hauria de desitjar ser examinat abans que la resta de candidats.