Apunts per salvar el català (dins i fora de l'escola)

BarcelonaPer contrarestar els discursos "frívols i irresponsables" en què s'ha mogut el debat sobre la llengua a l'escola en les últimes setmanes, Òmnium Cultural ha volgut donar veu a la comunitat científica en matèria lingüística i educativa. I una idea sembla força clara: ni venim d'una Edat d'Or del català a l'escola ni tot està perdut. Amb tots els estudis que es fan que demostren el retrocés de l'ús del català dins i sobretot fora dels centres, els experts apunten que aquest "bany de realitat" ha de servir per obrir nous discursos i noves idees amb una premissa imbatible: l'escola és la institució per garantir la igualtat d'oportunitats també en llengua, però això no significa que tingui tota la responsabilitat de remuntar l'ús del català.

"No es pot carregar a l'escola el mort de salvar la llengua", ha afirmat Avel·lí Flors-Mas, sociolingüista, professor universitari i investigador del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la UB, en una taula rodona a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha afirmat que "és innegable" que el català és una llengua minoritzada: en l'àmbit legislatiu, pel que marca la Constitució; en l'àmbit demogràfic, perquè només un terç de la població de Catalunya el parla de manera habitual; en l'àmbit econòmic, perquè el castellà és l'únic idioma "imprescindible" per accedir al mercat laboral, i en l'àmbit sociolingüístic, perquè hi ha un coneixement "asimètric" del català i del castellà, perquè ara hi ha 300.000 persones menys que viuen plenament en català que el 2003 i perquè hi ha "tendències ideològiques" que fan pensar que el català és "propietat d'un col·lectiu específic". Analitzat el punt de partida, els experts s'han mullat per buscar solucions.

Una de les que s'ha posat sobre la taula és recuperar "l'esperit dels anys 80" en favor d'un gran pacte social. La presidenta de l'IEC, Teresa Cabré, ha recordat que sortint de la dictadura es va produir una mena d'acord social "implícit" en què famílies castellanoparlants van demanar formar-se en català i l'administració –a través de les escoles– va respondre-hi. Però 40 anys després el català s'ha deixat de veure com un passaport imprescindible per escalar socialment. "Ens falta creure en un projecte conjunt", ha apuntat Cabré, que ha demanat a tothom qui "és referent i té altaveus" que construeixi un "discurs repetitiu" en favor de l'ús del català per retornar-li "el valor afegit" que havia tingut. "Un discurs machacón", ha puntualitzat. És el que Antoni Zabala, director de l'Institut de Recursos i Investigació per a la Formació, ha qualificat de "bel·ligerància amable" per protegir el català.

Fer el català estimulant

Zabala ha explicat que els humans aprenem per sobreviure o per plaer. I ha vingut a dir que si el català ja no és necessari per trobar feina, almenys que sigui estimulant i satisfactori aprendre'l. Per això, ha dit, cal personalitzar molt els aprenentatges en funció de la realitat dels alumnes: "Els catalanoparlants han de fer morfosintaxi, però els no catalanoparlants han de fer classes orals, s'han de trobar amb classes divertides de català, els ha d'agradar anar a classe, i ja estudiaran la morfosintaxi dins del plurilingüisme". El problema, però, és que "a l'escola no s'ensenya a parlar" ni en català ni en castellà. "No sabem ensenyar a parlar perquè ens falten models i perquè fem el que ens demanen a la selectivitat, i a la selectivitat no hi ha cap prova oral". Així, ha explicat que alguns alumnes (la majoria) necessitarien reforçar l'oralitat en català, mentre que a d'altres els caldrien més recursos en castellà. El que queda clar per a Zabala és que "és un disbarat" intentar fixar-ho amb percentatges com pretén fer el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb la polèmica sentència del 25% en castellà.

Segons Flors-Mas, amb aquesta decisió els jutges demostren una "concepció molt antiga" de com funciona una aula: la llengua vehicular ja no es pot considerar només l'idioma amb què s'expressa el docent, perquè les classes magistrals en què només parla el professor han donat pas a metodologies més participatives en què intervenen els alumnes i perquè el llibre de text ha quedat relegat davant l'auge de les noves tecnologies i l'accés tan divers a la informació que dona internet. En aquest context, ha dit que regular la presència del castellà sense percentatges com pretén fer el polèmic pacte entre ERC, Junts, el PSC i els comuns "és un exercici de realisme", i que s'ha de fer perquè el castellà "no deixarà d'estar present" a les escoles del país. Ara bé, cal molta més formació lingüística dels docents i acompanyar els directors perquè elaborin plans lingüístics aplicables. Mònica Barrieras, membre del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades i professora universitària, ha insistit que cal millorar la formació inicial del professorat en aquest sentit. "Tinc alumnes universitaris que són futurs mestres que tenen una manca de competència oral terrorífica", ha lamentat.

Per millorar-ho, Barrieras aposta perquè el català sigui vehicular a tot l'ensenyament. "Sense el coneixement d'una llengua no hi pot haver ús, però no hem de posar tota la responsabilitat ni tota l'esperança en l'escola, és una qüestió social", ha afirmat. Precisament perquè no es pot enfocar el debat de la situació del català només des de l'escola, Cabré ha llançat un retret als polítics: els ha dit que "no tenen dret a exhibir les discrepàncies" en públic en una qüestió tan sensible com aquesta perquè "desorienten" la societat quan més certeses calen i perquè enrareixen el clima als centres. "El país s'hi juga molt amb el futur de la llengua", ha apuntat el president d'Òmnium, Xavier Antich, que ha avisat que la convivència del català amb altres llengües ha arribat per quedar-se i que això ha de ser un "motiu d'orgull, no d'amenaça". Des de primera fila s'ho ha escoltat tot l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol.