Pilar Sánchez podria ser la primera represaliada pel franquisme trobada i identificada

SencellesPatrícia Sabater Mulet, reneta de Pilar Sánchez Llabrés, espera amb ganes que trobin les restes de la seva repadrina. "Des que em varen dir que la cercarien, estic molt il·lusionada per dur-la on ha d'estar, que és amb la seva filla". Francisca Borell Sánchez, filla de Pilar, mai no va deixar de parlar de la seva mare, que va morir assassinada quan ella només tenia deu anys. Si la troben a la fossa de Sencelles, l'exhumació de la qual ha començat aquest dilluns, Pilar serà la primera dona represaliada que s'identifica. La primera jornada de treballs ha finalitzat amb dos sondatges fets. De moment, no s'han trobat les restes de Josep Miralles Garau ni de Josep Serra Juan (ambdós assassinats l'1 de setembre de 1936) ni les de Pilar.

Militant del Partit Socialista, Pilar Sánchez va estar amagada fins que els franquistes la trobaren i la mataren. "Sempre em va contar que els vespres s'escapava per veure la seva mare, que la pentinava i li feia trunyelles", conta Patrícia. Després de la mort de la mare, el pare de Francisca va acabar a la presó i ella anà a viure amb uns familiars. Sempre patí la marginació del poble. "Li deien filla d'una roja, 'rojota', perquè tota la família havia estat revolucionària", comenta Patrícia. La por li va durar a Francisca tota la vida. "Va tenir por fins al darrer moment. Quan parlàvem de temes d'actualitat sempre em feia callar per por. Ara estaria orgullosa sense amagar-se'n. Ni tan sols va saber que el nom de la seva mare figura a l'homenatge que es va fer al cementiri de Palma".

Primera jornada de feina

Les tasques per exhumar la fossa de Sencelles han començat aquest dilluns, d'acord amb el pla de la Comissió Tècnica de Persones Desaparegudes i Fosses de les Illes Balears. Els tècnics de la Sociedad Aranzadi faran cinc sondatges a la parta baixa del cementiri per tal de trobar les restes de Josep Miralles Garau i Josep Serra Juan, ambdós veïns de Montuïri, i les de Pilar Sánchez Llabrés.

Els cadàvers dels dos homes varen ser traslladats al cementeri de Sencelles, on se'ls va fer l'autòpsia i varen ser reconeguts pels seus familiars. La tercera víctima enterrada a la fossa, amb tota probabilitat, és Sánchez Llabrés, que no apareix inscrita en cap registre. Tanmateix, hi ha diversos testimonis orals que han testificat que fou assassinada i enterrada en aquest recinte.

"Vaig treballar investigant aquesta fossa l'octubre de 2010. Les famílies de les persones que estan enterrades aquí són molt lluitadores, i fins i tot varen querellar-se a Argentina amb altres víctimes", ha explicat Tonina Mercadal, de Memòria de Mallorca. Si es trobàs el cos de Pilar Sánchez Llabrés, "seria el de la primera dona". "Ella formava part del Partit Socialista i va ser assassinada el 22 de setembre de 1936, dies després de les milicianes catalanes que estan a Manacor", ha afegit Mercadal. "No se'ls pot deixar allà on els varen enterrar els botxins".

Dos pagesos montuïrers

Quant a Josep Miralles Garau i Josep Serra Juan, se sap que se'ls endugueren junts i després varen estat trobats a l'antic camí de Santa Maria. "Ells no varen estar tancats, sinó que els varen anar a cercar a casa seva i després els mataren", comenta Pere Miralles, un dels tres fills de Josep Miralles Garau, que, de bon matí, ja era al cementiri de Sencelles. "El varen matar el dia que vaig complir 7 anys. Un pastor d'ovelles que era per allà em va contar que va sentir els tirs i es va amagar. Va tenir sort perquè els animals no varen fer renou i no el trobaren", relata amb emoció. "Ell era pagès i va estudiar amb els frares després de quedar orfe. Era republicà i llegia el diari a la gent del poble. També era músic i tocava a la banda del poble". Pere Miralles ha assistit a l'exhumació acompanyat de la seva dona, la filla i la neboda.

Josep Serra Juan també era pagès, encara que era més gran que Miralles Garau. "Era corpulent i molt feiner", explica Josep Serra López, un dels seus nets. "El problema era que havia estalviat doblers i va comprar una finca. Un dels que el va matar era el que precisament volia aquella finca", ha explicat Josep Serra López. El seu padrí va deixar orfes quatre fills. "Cap dels dos havia fet mal a ningú. Eren foravilers que només pensaven en la feina".

Una setmana per trobar les restes

Els tècnics tenen una setmana de treball per endavant, durant la qual es duran a terme cinc sondatges a la part baixa del cementiri. Un serà just abans d'una escala que als anys trenta era una passarel·la (aquest és el lloc on és menys probable que estiguin enterrats); un altre serà un poc més endavant de l'antiga rampa; el tercer serà en un cap de cantó on hi ha tombes del segle XIX; i els dos darrers seran a la zona del mig. "Les fonts orals no s'acaben de posar d'acord sobre el punt exacte, per això hem de sondar el terreny per assegurar-nos-en", ha assenyalat Jaume Servera, un dels coordinadors de les tasques.