“En aquest moment de la meva vida, estic reclosa a Ca n’Oleo”

En aquest moment de la meva vida, estic reclosa a Can n’Oleo. Amb l’equip, estam dedicats en cos i ànima a aquest temps que ens ha tocat viure. M’aixec prest, a les 6 del dematí, berén un cafè amb llet i venc cap a Palma. Hi ha moltes ocasions en què començam a les 8.30 h i acabar a les 20 h. De vegades també tenc patronats fora de Palma.

Normalment faig la principal menjada del dia a les 16.30 h. Continuu fent feina i al capvespre, quan puc, com visc al camp, intent fer una caminada d’una hora o hora i mitja. Per mi, és com fer una meditació activa. També practic ioga des de fa temps, però ara m’és més difícil establir uns horaris amb la mestra, així que molts pics combín les pràctiques presencials amb les classes en línia.

Aquesta setmana, com totes, tindrem reunions amb l’equip de la delegació, amb els directors gerents de l’Institut d’Indústries Culturals (ICIB) i de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), i amb la consellera i els altres membres de la Conselleria per posar en comú la feina, despatxar-ne i plantejar el que tenim per endavant.

Continuam fent molta feina amb els protocols de seguretat en la cultura. Aquest suport al sector i la interlocució amb Salut són molt importants. També tenc fixades diverses reunions amb creadors i entitats.

Ara que ja començam amb la nova normalitat, gaudesc moltíssim de les activitats culturals, no només com a càrrec públic, sinó perquè m’agrada molt parlar amb els artistes, que són els companys que sempre he tingut. És un gust, perquè totes les persones de la cultura són molt estrictes amb els protocols.

Quan em queda una mica d’estona, que és molt poca, aprofit per mirar alguna cosa de ficció, alguna sèrie que seguesc. Ara estic amb May I destroy you, una sèrie magnífica que analitza exhaustivament les agressions sexuals. Una obra fabulosa que està escrita, produïda i codirigida per Michaela Colm. És una feina titànica, encarregar-se de tot el procés creatiu.

Els dissabtes, si no tenc cap acte, faig les feines que requereix una finca, cosa que em va molt bé perquè faig un reset al cap i desconnect. També és una manera de planificar més tranquil·lament les accions que volem tirar endavant i que més beneficien el sector i la ciutadania, sense la pressió de l’agenda diària. Els diumenges, aprofit per fer telefonades més personals que no he pogut fer durant la setmana i dedicar temps als meus.

És una vida molt diferent de la de l’actuació, però tenen una cosa en comú. La vida d’actriu és gairebé la d’un monjo, perquè només estàs concentrada en el procés creatiu. En aquest canvi d’escenari d’ara és una mica el mateix: tenc tota l’atenció posada en això. És realment apassionant. Per a mi, que fa 35 anys que em dedic a la interpretació i sempre he estat a l’altra banda, és un punt de vista molt enriquidor viure ara la part de la gestió pública.