Aquestes són les cinc escoles públiques més grans de les Balears (i només una és a Palma)

Totes elles superen, amb molta diferència, els 500 alumnes matriculats

Façana del CEIP Inspector Joan Capó, l'escola més gran de les Balears.
3 min
Regala aquest article

La població escolar de les Balears ha augmentat any rere any i l’increment de les infraestructures educatives no ha anat al mateix ritme. Això provoca que hi hagi escoles públiques que, per nombre d'alumnes, ja quasi són com els instituts (que tradicionalment són més grans). Curiosament, de les cinc més poblades, només una és a Palma: el CEIP Aina Moll, amb 632 alumnes. Per damunt s’hi situa el CEIP Inspector Joan Capó (Felanitx) que, amb 688 matriculats, lidera la taula. Originalment, el centre estava previst per a 500 infants. La Conselleria considera “urgent" actuar-hi. A curt termini, està prevista la construcció d’una nova escola de dues línies que ajudi a descongestionar el Joan Capó.

El CEIP Aina Moll és el més gran de Palma, i un centre amb molta història. L’esborrany del Pla d’Infraestructures assegura que a Ciutat “totes les franges d'edat escolar van a la baixa, la qual cosa fa preveure que no hi hagi noves necessitats d’escolarització. Així i tot, la situació de saturació d’algunes zones fa que s’hagin de dur a terme actuacions concretes per poder absorbir la demanda i anar reduint ràtios progressivament”. Pel que fa a l’Aina Moll, es preveu la construcció d’un nou edifici amb tres línies, “sempre que es trobi un solar que s’adapti a les necessitats”.

El problema és a Primària

La tercer lloc en la càrrega màxima d'alumnes l’ocupa el CEIP Es Molí d’en Xema (Manacor), que en té 620. La situació del centre és complexa. La directora, Bel Rigo, explica que l'escola té tres línies, però que quan hi ha hagut pics de demanda, a alguns cursos n’han assumit una quarta. “A Infantil tenim bones ràtios, amb 19-20 alumnes per aula”, assegura. És a Primària on hi ha el problema. “A partir de 4t tenim entre 27 i 28 alumnes per grup”, lamenta. El centre disposa d’una seixantena de professors i quatre persones integren l’equip directiu. “En comparació amb altres escoles i instituts, sortim perdent pel que fa a les hores que té l’equip directiu per gestionar i liderar un centre tan gran”, exposa Rigo. Enguany, totes les escoles de les Balears tenen una Auxiliar Terapèutica (AT). “Però en tenim una independentment del nombre d’alumnes i línies. Enguany, en tenim dues, però és perquè ens ha arribat un alumne que la necessita per a ell”, diu.

Segons es detalla a l’esborrany del Pla, al nucli de Manacor les ràtios són altes i s’han hagut de donar molts de recursos als centres que sobrepassen els 22 alumnes per aula a Infantil i els 25 a Primària (CEIP Jaume Vidal i Alcover, CEIP Es Molí d’en Xema, CEIP Sa Torre i CP Es Canyar). Per fer front a les necessitats d’escolarització i per abaixar les ràtios, està previst el CEIP nou, que serà de dues línies, amb l’etapa de 0-3 incorporada i disposarà d'aula UEECO.

En la quarta posició hi ha el CEIP Vora Mar (Can Picafort), amb 607 estudiants matriculats. A Santa Margalida les ràtios es mantenen “més o menys estables”, que no vol dir que siguin baixes. Està previst un nou centre, el CEIP Can Picafort que entrarà en funcionament (si tot segueix el seu camí) el curs 2025- 2026. “Les places són molt necessàries”, indica la Conselleria d’Educació. El darrer lloc del top 5 l'ocupa el CEIP Nova Cabana (Marratxí), amb 599 alumnes. És una de les sis escoles públiques que té el municipi, repartides en les diferents localitats. La població escolar de Marratxí en la franja de 0-4 anys baixa, es manté estable a la franja de 5-9 anys i augmenta a la de 10-14. Però hi faran falta places, perquè els naixements han augmentat. A mitjà termini, la Conselleria preveu l’ampliació del CEIP Miquel Costa i Llobera, que inclourà l’etapa 0-3.

stats