Aquestes vacances fes servir Instagram... per salvar el planeta

BARCELONAFotografies de platges plenes de brossa, consells sobre com reciclar o frases informatives sobre els perills del canvi climàtic. Des de fa uns anys, a Instagram no només s'hi troben publicacions referents a les últimes vacances idíl·liques o els sopars d’estrella Michelin dels influencers del moment, sinó que cada vegada hi ha més perfils on s’aposta per fer activisme i divulgació sobre com cal cuidar el planeta i del medi ambient. Són perfils com els de Carlota Bruna (@carlotabruna), activista i nutricionista vegana que té més de 177.000 seguidors; Victoria Moradell (@victoriamoradell), periodista que explica com fer cosmètica natural als seus més de 87.000 seguidors, o el de la model i activista mediambiental Marina Testino (@marinatestino), que amb gairebé 50.000 seguidors reivindica la moda sostenible. Hi ha qui les coneix com a green influencers, però més enllà de l’etiqueta, les seves accions ja han captat l’atenció dels experts. 

Sense anar més lluny, un equip d’investigació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha fet un estudi on analitza l’ús de les imatges penjades a Instagram que estan relacionades amb l’activisme mediambiental. L'estudi assegura que aquesta xarxa social, lluny del que podria semblar, és molt útil a l’hora de difondre aquesta mena de temàtiques d’una forma visual i gràfica. “Vam seguir comptes personals de dones, parelles o famílies que mostren un model de vida conscient i la importància de protegir el medi ambient i ser més sostenible”, explica Gemma San Cornelio, investigadora del grup MEDIACCIONS dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i una de les autores principals del treball. Alguns d’aquests comptes són els de la Noemí Fuster (@noe_ona), activista sobretot en l’àmbit marítim, o @petitapetjada, una família que intenta viure sense utilitzar plàstic.

Altres comptes que es van seguir són els que es dediquen a difondre consells i idees pràctiques per al dia a dia, com aprendre a fer compost o com aprofitar les peles de les taronges. Tot plegat amb una idea molt divulgativa i educativa, com el compte Usar y Reusar (@usaryreusar), el canadenc Reduce Waste Now (@reducewastenow) o el Public Lands Hates You @publiclandshateyou, on un anònim assenyala persones que es comporten de manera incívica als parcs naturals dels Estats Units. 

Es tracta d’un activisme emergent que utilitza les xarxes socials com una gran plataforma de difusió. No sense patir algunes dificultats: “No hi ha prou espai per desenvolupar tota la informació com en un blog”, explica San Corneli. Els activistes s’han de limitar a condensar totes les dades en un petit text. A més, molts es veuen abocats a la “tirania de l’algoritme”. “Sempre han d’estar canviant d’estratègia segons com canviïn els algoritmes: ara Instagram prioritza els Reels [vídeos curts] i això els comporta molta més feina que si només fos penjar una fotografia”, diu l’experta. 

Però la resposta dels usuaris justifica l'esforç. Així ho expressa l'activista Noemí Fuster: “El feedback és molt positiu, al contrari d’altres àmbits com la moda, on hi ha més haters. Jo no n’he trobat mai. Els usuaris són molt respectuosos i, si fan crítiques, les fan amb cura i són constructives”. Assegura que els seus seguidors són persones molt empàtiques, amb molta sensibilitat i molt conscienciades. “Crec que hi ha moltes persones que tenen ganes de fer coses, però sovint els falta informació. Per això plataformes com Instagram són un bon recurs perquè sàpiguen més coses del tema”, diu Fuster, que també tracta temes d’àmbit internacional, com la pesca il·legal de la Xina.

Comparar imatges

“La narrativa predominant és la del format beforeafter (abans i després)”, explica San Cornelio. És un model que s’ha vist molt per mostrar com queda un paisatge abans i després d’haver tret la brossa que hi havia. “És un missatge molt visual que fa veure un canvi i una millora respecte al que hi havia abans”, apunta. D'aquesta manera, la confrontació d'aquestes imatges o comparatives intenta commoure i conscienciar els seguidors sobre el valor que té l’acció humana per canviar la situació i millorar el medi ambient. “Gràcies a aquesta dualitat, s'aconsegueix enviar un missatge molt directe i capaç d'arribar a molta més gent i incrementar l'impacte en el públic”, subratlla San Cornelio.

Un altre recurs molt popular és utilitzar mems per posar el focus sobre diferents conflictes, afavorir la reflexió dels seguidors i canviar el seu comportament. “És un activisme visual que va més enllà del vessant artístic, perquè ofereix un contingut adreçat a un compromís polític concret i expressa una necessitat de canvi en la nostra manera de viure”, explica la investigadora.

Acció individual

I dels moviments socials més tradicionals a la crida cap a l’acció individual. Les noves formes d’activisme s’han adaptat al món digital, o almenys aquesta és una de les conclusions de l’estudi de la UOC. Les autores destaquen que la gran majoria de les imatges i mems analitzats fan una crida cap a l’acció individual com a part d’una acció col·lectiva. 

De fet, en aquestes publicacions no s’acostuma a denunciar directament les institucions o corporacions que provoquen danys en el patrimoni natural ni es qüestiona de forma explícita l’ordre social establert. Segons l’estudi, més aviat els mems s’adrecen a la persona i se centren en com abordar els desastres ambientals a partir de la suma d’accions individuals. “Això contribueix a crear nous espais de participació ciutadana i promou i convida a l’acció des de l’emoció i la implicació personal”, conclou l’experta.