Marta Cava: "No pot ser que se'ns vegi com a intrusos a les escoles"
Bibliotecària escolar
BarcelonaMarta Cava és bibliotecària de formació i de vocació. Va començar la seva trajectòria professional el 2010 i ha format part del grup de treball de Biblioteques Escolars (COBDC) i del grup de treball de literatura juvenil Llums del Nord de Rosa Sensat. Després de cinc cursos treballant com a bibliotecària escolar, ha decidit deixar-ho. La seva decisió coincideix amb l'aprovació per part del Govern del nou Pla Nacional del Llibre i la Lectura, que pretén recuperar les biblioteques escolars al 80% de les escoles i instituts i ampliar la plantilla de bibliotecaris, entre d'altres.
Aquest ha estat el teu últim curs com a bibliotecària escolar. Per què ho deixes?
— Va ser una decisió que vaig prendre al setembre perquè ja no podia més. Ha estat sobretot per les condicions laborals. Cobro un sou de 800 euros al mes, faré 33 anys i ja estic cremada. Em queden molts anys de vida laboral per davant i no puc estar vivint sempre així. Costa molt trobar algú que es vulgui dedicar a ser bibliotecari escolar amb un contracte de setembre a juny, un sou baixíssim i la por de no saber si d'un dia per l'altre et faran fora.
¿La vocació segueix intacta?
— Sí, a mi m'agrada molt la feina i m'hauria jubilat fent de bibliotecària escolar. He tingut la sort de treballar en un centre on l'equip directiu s'ha bolcat amb la biblioteca, però també hi ha molta manca de recursos. Els diners fins ara surten del mateix centre, i et sap greu, perquè hi ha moments en què penses que s'estan traient recursos a altres àmbits perquè als pressupostos del departament no hi ha una partida per a les biblioteques escolars. Això et genera la sensació de "Potser no hauria de ser aquí", tot i que sé que la meva feina és bona.
Per què creus que hem arribat fins a aquest punt?
— Hi ha molts factors. Després de la crisi econòmica es va retallar fins al mínim el programa PuntEdude biblioteques escolars, que era molt complet. Quan semblava que estàvem remuntant, la prioritat va passar a ser la digitalització i després va arribar la pandèmia. Moltes biblioteques van tancar perquè es necessitaven més espais a les escoles i després no s'han tornat a obrir. Fa anys que hi ha la sensació que es pensen que la lectura ja es cobreix amb el que es fa a les assignatures de llengües. Però una cosa és ensenyar literatura i l'altra és promoure-la. Com que això no es fa, s'està sobrecarregant les biblioteques públiques, que hi són per ajudar les escoles, però no per substituir la biblioteca escolar.
En moltes escoles s'ha optat per tenir un docent a càrrec de la biblioteca escolar, ¿és una bona solució?
— Per començar, hem de tenir en compte que si ara Educació busqués un bibliotecari per a cada escola no en trobaria, perquè no hi ha 5.000 bibliotecaris graduats disponibles. ¿Això vol dir que no hem de posar bibliotecaris? No. Això vol dir que hem de trobar un model on puguin encaixar els bibliotecaris. El que no pot ser és que se'ns vegi com a intrusos o com si estiguéssim fent una feina que ha de fer un mestre. S'ha de treballar de manera conjunta, perquè jo necessito saber què s'està fent a les classes per adaptar-m'hi i el professorat també ha de saber què hi ha a la biblioteca per treure'n profit.
S'ha parlat molt de la falta d'interès per la lectura... ¿Tu a l'institut ho has notat?
— No crec que els adolescents hagin perdut interès per la lectura, sinó que els adults hem perdut interès pels adolescents com a lectors. Donem per fet que són casos perduts perquè han arribat a l'edat de la tonteria i no és així. S'ha de fer un esforç per crear un vincle. Costa, però si ho aconsegueixes els tens guanyats. El problema és pensar que són un grup homogeni. Jo tinc alumnes de tercer d'ESO que han llegit clàssics de la literatura de Jane Austen o de les germanes Brontë i els han entusiasmat i d'altres que prefereixen un còmic que parli de l'adolescència per connectar amb la història.
¿Hi ha hagut alguna petició que t'hagi sorprès?
— Moltes. Un dia em van preguntar si jo sabia que existeix una obra que es diu Orgull i prejudici... I moltes més. Molts alumnes s'han interessat per Stephen King, que té llibres de més de mil pàgines, alguns m'han demanat per on començar amb Mercè Rodoreda i, fins i tot, recordo un alumne de tercer d'ESO a qui el seu professor va esmentar Nada, de Carmen Laforet, que va venir a buscar-lo a la biblioteca i se'l va llegir. Això mostra que hi ha interès i ganes, però si no hi ha un acompanyament aquests adolescents queden desemparats.
Què t'emportes d'aquests anys?
— En l'àmbit professional ha sigut una experiència brutal. Personalment n'he gaudit moltíssim i m'agradaria pensar que, igual que jo me'n recordo dels bibliotecaris que em van ajudar quan era jove, també hauré deixat empremta en aquests alumnes i professors. Que se'n recordaran que un dia els vaig poder ajudar a acostar-se a la lectura o simplement a tenir un lloc on estar bé al seu institut.