“Ara que puc, faig la migdiada sense despertador”

Jo tenc 78 anys, visc a una residència i, arran del confinament i d’altres qüestions, estic descobrint la importància d’estar, i no només de fer. Durant molts anys he cregut que la persona humana fa, treballa, crea, lluita. Ara sé que també és fonamental contemplar, estar en silenci, caminar, llegir, pregar. Estar. Així que aquest darrer aspecte el tenc molt present ara mateix.

Ara, bàsicament, tenc dos tipus de feina: Projecte Home i les parròquies. Al Projecte hi som quan em necessiten i, per exemple, dijous que ve seré a la presentació de la Memòria 2019. I, a més, continuu sent rector de les parròquies de Galilea i Puigpunyent, així que hi vaig, com a mínim, cada dissabte i diumenge. Si és necessari, hi vaig més vegades.

A més, aquesta setmana acabaré un llibre sobre la història de l’associació que em varen demanar de fer. Normalment, procur tenir els mínims compromisos possibles, i així puc tenir el meu temps, gaudir-ne i compartir-lo. Durant moltíssims d’anys, m’he llevat a les 6 h del matí. Ara em llev a les 7 h, em dutx, m’afait i a les 8 h solem berenar. En acabar, m’agrada descansar una mica i, si no hi ha res d’especial, faig una bona caminada per Palma, normalment acompanyat per alguns dels meus companys de residència. Faig almenys set quilòmetres diaris. I durant el confinament, tot i ser a la residència, mai no he fallat de fer aquests quilòmetres. És important cuidar el cos, però també l’esperit, amb el silenci i la contemplació. I a mi m’agrada molt, per exemple, anar a la capella del Santíssim, a la Seu, on hi ha un silenci total. O contemplar la mar, que és impressionant.

Per dinar, normalment som a la residència, si no hi ha res de Projecte Home. Ara que puc, sempre faig la migdiada i en gaudesc molt. No em pos despertador: si dorm una hora bé, i si dorm una hora i mitja, millor. La veritat és que mai no havia dormit tant com ara. També vaig a dormir prest. Sop i després hi ha una petita tertúlia a la residència que dura uns tres quarts d’hora. En acabar, faig una altra caminada.

M’agrada llegir, i durant molts d’anys he llegit per saber més coses. Ara això passa a segon lloc i llegesc lentament, gaudint-ne, i llegesc coses que m’ajuden a viure millor. La televisió, la veig molt poc. Veig algun partit de futbol, perquè m’agrada, però és secundari. Som soci del Mallorca i solia anar a veure els seus partits, però arran de la situació actual ara ja no hi puc anar.

Amb la pandèmia, al principi cercava, escoltava, mirava... fins que vaig dir: Tomeu, ja basta. I vaig deixar de veure la tele. Nosaltres vàrem tenir una altra pandèmia, fa trenta anys: la de la sida i els morts per sobredosi d’heroïna. A les Balears va morir més gent per aquests motius que no ara pel coronavirus, però en aquell moment teníem molt clar com es transmetia la sida.