Patrimoni

Qui fa ara trunyelles postisses per vestir-se de pagesa?

Sílvia Arbona és una de les poques persones que en confecciona de manera tradicional, floc per floc i només amb 25 centímetres de cabells

Victòria Pons Ramon
31/07/2024
4 min

PalmaLa trunyella de pagesa forma part de la indumentària tradicional mallorquina, tant, que moltes famílies en tenen de postisses per poder-la lluir quan duien la cabellera més curta. Tot i això, trobar algú que en faci avui dia cada vegada és més difícil. I la trunyella té importància perquè, a més, és el pentinat que es manté invariable en l’ampli ventall de maneres de vestir de les dones del segle XVIII. Tant el vestit de pagesa, com el de senyora, com el de marinera, com el de drap, duen trunyella. Tot i que no hi ha documents que ho autentifiquin, es creu que aleshores les dones duien trunyella per no fer-se embulls, no agafar polls o dur els cabells ben recollits per fer feina.

Per poder continuar amb la tradició, la majoria de les nines, després de la primera comunió, es tallaven els cabells i l’aprofitaven per fer-se una trunyella postissa. Per això, és bastant habitual que moltes famílies en tinguin alguna a ca seva. “Quan vaig acabar de fer la comunió, devia tenir vuit anys, vaig anar a la perruqueria a tallar-me els cabells i ells es van encarregar d’enviar-los a una dona de Palma que feia trunyelles. Avui encara la tenc i la utilitzen les meves filles quan s’han de vestir de pagesa”, explica Xisca Ramon, que guarda la trunyella des de fa 49 anys.

Ara com ara, ja és molt difícil trobar algú que encara es dediqui a fer trunyelles. Teresa Morey, de 24 anys, té els seus cabells guardats des dels 14 i s’ha passat hores intentant contactar amb qualcú que s’hi dediqui. “Vaig demanar a les perruqueries que abans ho duien i totes em deien que això ja fa molts d’anys que no es fa. També vaig cercar per internet, i res”, assegura. “Fa un parell de mesos vaig veure per Instagram una nina que en feia i els hi vaig dur”, conta.

Un ofici oblidat

Sílvia Arbona té 28 anys i ja fa quatre mesos que, com a afició, fa trunyelles postisses de pagesa. “Sempre m’han interessat aquests temes, per això quan em van tallar els cabells vaig cercar informació de com fer-me’n una, però no vaig trobar res. Així que en vaig haver d’aprendre tota sola. Vaig tardar 20 hores a fer-ne una”, confessa. “Un cop acabada, els meus familiars em van començar a dir que estava molt bé i que en podria fer més. La vaig penjar a les xarxes socials i em va sorprendre la quantitat de dones que es van posar en contacte amb mi perquè tenien cabells guardats a posta. Per això vaig decidir fer-ne”, afegeix.

Avui dia, Sílvia és de les poques persones que fa la trunyella postissa de pagesa de manera tradicional, ja que només necessita 25 centímetres per poder-la elaborar. El cost de fer una trunyella està al voltant dels 200 euros. “És una feina molt minuciosa; es va muntant floc per floc fins a tenir-ne tres de grossos per fer la trunyella”, explica. “Ara que ja duc un poc més de rodatge, estic 16 hores per fer-ne una. A mesura que n’he anat fent, he anat solucionant les necessitats que em sorgien. Per exemple, li he hagut de demanar al meu pare que em construeixi una estructura de fusta per aguantar els flocs de cabells”, assegura.

Amb els tres flocs ja muntats per fer la trena, Sílvia té present que durant el procés ha d’introduir una veta o llaç de color doblegat per la meitat, que es col·loca a un poc més de mitja altura de la trunyella. Quan arriba al final, ferma la trena amb una coa elàstica i li fa voltes amb la veta o llaç per tapar-la, i ho deixa amb els dos extrems penjats. “Quan em fan un encàrrec, sempre deman dues coses. La primera és si volen veta o llaç, ja que la veta s’empra per anar vestida de rústic i sol ser de cotó, i el llaç s’empra per mudar i brilla. La segona és l’elecció de color, que es tria depenent de la tonalitat de la falda amb què ho volen dur, tot i que es pot anar canviant”, explica. La seva llargària varia entre 1 i 1,5 metres i principalment s’usa per decorar-la. “Jo ho faig així perquè sempre ho he vist així, però realment cadascú posa la veta o el llaç com vol”, diu.

Per poder enganxar la trunyella postissa als cabells, Sílvia hi lliga una veta obscura a l’inici. “Si tens els cabells curts et pots fermar la veta al cap, com si fos un turbant, en canvi, si els tens més llargs, et pots fer una cua o començar una trena i ja l’entrellaces des de dalt”, explica. “El que molta gent no sap és que la trunyella es pot fer i desfer, de fet és recomanable fer-ho”, continua. “Jo, a la meva, la destren, la faig neta a la pica amb sabó i suavitzant i la pentín, sempre amb molta cura. Després la deix al sol o a un lloc que li pegui l’aire i torn a trenar-la”, relata Sílvia.

El valor de les trunyelles postisses

Lida Jaume va dur els seus cabells i els de la seva mare a Sílvia Arbona perquè li fes una trunyella amb ambdós mesclats. Per a ella, tenir aquesta trena és molt important perquè la connecta amb la seva família i, per tant, amb les seves arrels. “Tot d’una en saber que una persona feia trunyelles postisses, vaig agafar els meus cabells i els de la meva mare i els hi vaig dur”, explica. “És molt guapo poder tenir aquesta connexió amb ella i amb totes les arrels femenines”, pensa Lida.

Mariona Hauf guarda els seus cabells des de fa molts anys, però no ha estat fins enguany que l’ha poguda fer: “Em va costar molt trobar algú que en fes, demanava a la gent si en sabien, però em deien que això ja no es feia, ni per internet ni a les perruqueries”. A hores d’ara, per a ella no té cap valor sentimental, però assegura que quan tingui filles i se la puguin posar “sí que en tindrà”. Igualment, Teresa Morey considera que per la falta de persones que s’hi dediquen hi ha gent que n’està deixant de dur i això en pot conduir a l’oblit.

stats