“Ara sé que viuré a ca meva fins que em mori, i això no té preu”

PalmaApol·lònia Veny té 84 anys. Va enviduar fa dos mesos després de tota una vida amb el seu marit. Sense fills, el matrimoni vivia de manera folgada amb el sou de Salvador, que va acceptar, a 55 anys, una jubilació anticipada a l’entitat bancària en la qual treballava. “D’això en fa més de 30 anys. Ell era allà com un confessor, tenia tracte directe amb els clients, però tot es va informatitzar i es va sentir superat. Li va costar acceptar-ho i adaptar-s’hi, així que va caure en una depressió i va decidir deixar l’empresa. Li va quedar una bona pensió en aquell moment, però ara ja no era suficient”, relata Apol·lònia.

Ella, per part seva, confiava que tots els seus anys com a comptable en una empresa de grifoneria li servissin per aconseguir també un subsidi, però quan va anar a formalitzar els tràmits es va trobar que els seus caps no havien cotitzat tots els anys com s’hauria d’haver fet. “Em van faltar només quinze dies per obtenir la paga, així que vàrem continuar vivint amb la de Salvador”, afegeix. Però el matrimoni es va fer major i les xacres i diversos problemes mèdics impedien Apol·lònia encarregar-se dels quefers a la casa. Van contractar una dona a la qual paga de manera justa per convicció. “Tothom ha de cobrar el que mereix. Així, ens vam anar menjant el raconet que teníem i, amb ell, la bona vida. No ens moríem de fam, però sí que sentia una certa intranquil·litat pel futur”, resumeix. Més aviat que tard, els comptes no sortirien.

Un dia es va topar amb l’anunci d’Óptima Mayores, una empresa que oferia productes per aconseguir liquiditat amb ca teva com a garantia. Hipoteca inversa, deien. I hi va telefonar. Va contestar Pedro Martínez, un dels dos assessors, juntament amb Andreu Socias, de la delegació a les Balears. “M’ho van explicar tot i em va semblar un conte de fades. Era com si, de sobte, se solucionassin tots els meus problemes”, assegura mentre està asseguda al costat d’ells, que han vingut a visitar-la per retornar-li uns papers sobre tràmits relacionats amb l’acceptació d’herència després de la mort del seu marit.

Fora del sistema

Els assessors ofereixen també serveis de tota mena relacionats amb tràmits jurídics i financers. “Amb la digitalització ens hem passat de frenada”, apunta Martínez, “i el món ha oblidat que no és un avenç per a les persones majors, a les quals deixen fora del sistema”. Apol·lònia assenteix i insisteix que va veure “el cel obert” amb el que li van explicar. Li van fer un estudi fa tres anys. Ella tenia 81 anys i el seu marit, 85. Van optar per la hipoteca inversa. Funciona com un préstec hipotecari, però amb la particularitat que no cal retornar les quantitats rebudes mes a mes. Seran els hereus els qui satisfacin el deute generat fins a aquest moment. El producte està pensat perquè, arribat el moment de la liquidació, el valor de l’habitatge sigui superior al deute, per la qual cosa sempre hi haurà un benefici per a qui rebi la propietat.

Més edat, més doblers

El càlcul s’estableix mitjançant unes taules que relacionen el valor de taxació de l’habitatge amb l’edat dels qui contracten el producte. A més edat, major és la quantitat concedida. A Apol·lònia la va convèncer saber que podia cancel·lar l’operació si ho desitjava, que podria fins i tot llogar o vendre l’habitatge, però sobretot, que mantindria la propietat de manera vitalícia. “El meu pis és la meva vida. Tinc el món a ca nostra”, assegura mentre entrecreua els braços damunt el pit. El pis que és la seva vida és a Palma, té 80 metres quadrats, tres habitacions i dos banys. Li ho van taxar per 253.843 euros i, per les seves edats, varen obtenir gairebé un 40% del total: 105.344 euros que els hereus liquidaran amb el 5,5% d’interès que es va generant. Actualment, per a noves operacions, se situa entorn del 7%. L’empresa assessora rep un 1,3% del valor de taxació, lluny del 5% habitual en les operacions amb immobiliàries.

Les solucions de “monetització de l’habitatge” o de “liquació de patrimoni” guanyen terreny com a manera d’aconseguir estalvis. Óptima Mayores ha signat més de 160 operacions a les Balears en els últims tres anys. Majoritàriament, hipoteques inverses; encara que també ha formalitzat vendes de nua propietat o vendes amb lloguer. En aquestes dues darreres es perd la propietat i, per tant, la revalorització immobiliària, però es manté l’usdefruit vitalici en el cas de la nua propietat, i també es continua habitant el pis o la casa en la venda amb lloguer, només que, com el seu nom indica, pagant com un inquilí. “Els majors que opten per aquesta fórmula han descartat prèviament la hipoteca inversa perquè, sigui per edat o per les seves necessitats, no cobreix l’import que precisen”, aclareix Martínez.

Complement de la pensió

La motivació d’Apol·lònia va ser complementar la pensió per viure més tranquil·la, però no n’és l’única. “Ens asseiem amb els majors, els preparam un estudi exhaustiu amb múltiples fórmules i escoltam les seves circumstàncies. Són moltes i variades: cancel·lar deutes, pagar cures a ca seva o a una residència, ajudar familiars, reformar l’habitatge o et diuen simplement que volen passar els últims anys de vida viatjant”, explica Martínez.

L’escalada de preus ha contribuït a la popularització i contractació d’aquests productes. “Sens dubte, la inflació n’ha estat un detonant. Un pensionista que abans podia viure més o manco bé, ara no pot. També veim drames de persones que necessiten ajuda i ens n’anam tranquils a casa sabent que els hem ofert el millor que poden tenir, perquè un banc, si tens 70 anys, ni t’obre la porta. Ets un empestat per a ells”, prossegueix Socias, qui defensa estar complint “una funció social com a intermediaris” enfront de moltes entitats bancàries que “no estan disposades a tenir milions en crèdits en espera fins que puguin cobrar-los”.

Quan els majors tenen fills, els insten que vinguin a informar-se amb ells perquè la decisió es prengui en família i coneixent tots els detalls i implicacions de les operacions. Després podran decidir si desitgen rebre els diners en un sol pagament, amb mensualitats o de manera mixta. Aquesta darrera fórmula és a la qual van optar Apol·lònia i el seu marit. “Per sort, el Banc d’Espanya va imposar una regulació fèrria que impedeix que es pugui estafar una persona major. El sistema de protecció amb un col·lectiu sensible i vulnerable és absolut. Com ha de ser. De fet, si en morir els clients, fos el banc que vengués la propietat, aquest ha d’abonar fins al darrer cèntim de tot el que quedi després de cancel·lar la hipoteca”.

Els serveis dels assessors inclouen la tramitació burocràtica després de la defunció dels majors. Els hereus tenen un termini d’un any per pagar i decidir “si volen quedar-se amb la casa, vendre-la, llogar-la o acceptar l’herència”, assenyala Martínez. El seu company apunta fins i tot una possible sortida per als joves davant la situació de preus desorbitats al mercant immobiliari. “És una bona opció per a un net, que podria comprar la propietat per un valor menor del de mercat, una vegada descomptat l’import de la hipoteca inversa que han de pagar al banc”.

Apol·lònia ha agafat els papers que li han tramitat els seus “àngels de la guarda”, com ella els anomena, els doblega i diu: “Ara sé que viuré aquí fins que em mori. Això no té preu”.