Els arbres fruiters i la vinya, sota l'amenaça del canvi climàtic

PalmaEl sector primari està immers en una cursa contra rellotge. Vol trobar alternatives perquè el canvi climàtic posa en perill cultius tradicionals de les Balears com els arbres fruiters i les vinyes. Cerca varietats genètiques més resistents a les noves condicions climàtiques i eines per pal·liar els efectes de l’escalfament global. La manca d’hores de fred –temperatures de zero a set graus–, que són les que permeten que els arbres descansin, i la imprevisibilitat del temps són els enemics més grans que tenen aquests cultius, els quals habiten en un entorn que cada vegada és més diferent del que era.

“Els cultius que pateixen més i que passam pena que puguin sobreviure són sobretot els llenyosos, els fruiters i la vinya”, assenyala Nofre Fullana, director tècnic de l’Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema). “Les condicions en què es varen seleccionar en el seu moment han canviat del tot, i ho veim a les figueres i els ametlers”, afegeix, i especifica que els arbres estan“completament desorientats” i “cada vegada més estressats” pel canvi de condicions climàtiques.

Els arbres necessiten descansar

Les hores de fred són fonamentals perquè els arbres puguin descansar, i cal remarcar que sense un repòs hivernal adequat “podrien acabar morint”, subratlla l’agricultor i soci de Terracor Maties Adrover. “Així com venen els hiverns, que cada vegada són més càlids, el repòs no acaba de ser efectiu”, continua. Adrover explica que, si a hores d’ara les varietats de fruiters han de menester “entre 500 i 600 hores de fred”, caldrà que en un futur proper en bastin “entre 300 i 400”, perquè cada vegada n’hi ha menys. “Enguany, a 15 de gener teníem zero hores de fred, però, per sort, el fred i la neu de després varen ser molt productius encara, que no hem arribat al mig miler”, comenta.

A més, que un hivern tingui hores de fred a bastament no és garantia de res, perquè el temps és més imprevisible que mai. “El canvi climàtic va als extrems i no pots agafar una línia de feina. Això s’accentua i ens complica molt les coses”, afirma Adrover.

Pel que fa a les vinyes, “la sequedat i la calor fan que el raïm maduri molt abans”, diu el gerent de Vinyes Mortitx, Biel Ferragut. “La maduració ràpida i avançada fa que el raïm pugi molt de grau en poc temps”, continua.Això fa que després els vins siguin“més alcohòlics i amb menor acidesa”. Segons explica Ferragut, l’acidesa, que es guanya “amb maduracions molt més lentes”, és precisament el factor que “dona frescor i que fa que el vi tingui una vida més llarga”. De fet, els vins més apreciats són “els que cerquen una baixa graduació i molta frescor”.

En aquest cas, Mallorca podria deixar de tenir les condicions ideals perquè les vinyes es desenvolupin. “S’han fet moltes inversions i s’han millorat els cellers, però tanta calor posa en perill el cultiu de la vinya”, assenyala Ferragut, a més de recordar que es tracta d’un cultiu que també necessita hores de fred per descansar i agafar forces. La localització de la vinya serà molt important, perquè haurà de ser “a zones amb més contrast tèrmic, que no pateixin tant la calor”, continua el gerent.En aquest cas, els 500 metres d’altura de Mortitx atorguen un avantatge que era impensable quan es varen comprar aquestes vinyes l’any 2001.

També es poden aplicar tècniques que ajudin a pal·liar els efectes de la meteorologia. “Nosaltres treballam el maneig del sòl perquè, quan facin barrumbades, pugui retenir la humitat”, apunta Nofre Fullana. Per això, és millor “evitar les llaurades freqüents”, perquè així “es manté millor la cobertura vegetal”. “També es poden ubicar les línies de cultiu seguint les corbes de nivell del territori, per evitar corrents i aconseguir que quan plogui l’aigua s’infiltri i hi hagi menys erosió”, continua. I, com ja s’ha dit, cal seleccionar les varietats que s’adaptin millor a la manca de fred.

Així, la investigació serà cabdal per adequar els sistemes de cultiu a les noves condicions i minimitzar-ne l’impacte negatiu. “L’adopció de tècniques d’agricultura de precisió serà clau per monitorar en continu l’estat del cultiu i prendre les decisions oportunes en el moment adequat”, explica el catedràtic de Fisiologia Vegetal de la UIB-Inagea i investigador principal del projecte Vegadapt (PRIMAEuropa), Jeroni Galmés. A l’hora d’introduir nous cultius, cal anar alerta, perquè la combinació d’altes temperatures i manca d’aigua no és adequada “per impulsar el cultiu d’arbres com l’alvocat o el mango a Mallorca” perquè requereixen molta d’aigua, adverteix Galmés.

El paisatge agrícola que coneixíem fins ara ja està canviant i ho farà encara més. “Tots els aliments que consumim avui dia i els cultius que sembram es varen originar sota unes condicions ambientals específiques a les quals estan adaptats. L’alteració d’aquestes condicions suposarà la inviabilitat econòmica i ambiental del seu cultiu”, remarca Galmés, qui considera que “la reducció de la diversitat de productes agrícoles, almenys de quilòmetre zero”, només es podrà contrarestar mitjançant “la creació i transferència de coneixement”.