Arbustos en perill

Barcelona"Passejar per aquests boscos produeix una gran tristesa, ho veus tot esclarissat i ple de branques mortes". Són paraules d’Emili Bassols, biòleg del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. "La cosa més greu és que no hi veiem cap solució", lamenta. Bassols es refereix als estralls que està provocant una eruga invasora que s’alimenta de les fulles del boix, un arbust molt abundant al Pirineu i al sotabosc de rouredes i fagedes de tot el país. El problema va començar el 2014, quan un dia de juliol va arribar al parc un pot de vidre amb fulles de boix rosegades i un parell de crisàlides recollides a Besalú. "En van sortir unes papallones que no coneixia, de manera que vaig contactar amb la Societat Catalana de Lepidopterologia", explica. Un cop feta la identificació, es va descobrir que es tractava de l’espècie Cydalina perspectalis, una eruga que dona lloc a una papallona nocturna i que va arribar al sud-oest d’Alemanya el 2007 en un carregament de plantes ornamentals procedent de la Xina. Des d’aleshores s’ha estès pel continent gràcies a la seva voracitat amb el boix.

Des d’aquella primera identificació, a Catalunya s’han instal·lat més de vint estacions per seguir l’expansió d’aquesta espècie invasora i s’han fet mostreigs a més de mil indrets del país. La papallona del boix, tal com es coneix popularment, ja s’ha detectat en vint comarques, des del Penedès i el Garraf fins a l’Alt Empordà, passant pel Bages, el Solsonès i Osona. A més de ser molt abundant a la meitat nord-est del país, també s’ha trobat al Tarragonès i al Montsià. "Els boixos ornamentals que formen part de parcs o jardins es poden tractar i protegir, però al medi natural és impossible aturar l’expansió d’aquesta papallona", diu Bassols. "Tot el que fem és per entendre’n l’abast i conèixer el comportament tant de l’eruga com de la papallona, no per combatre-la", reconeix amb impotència.

Un dels factors que ha facilitat l’expansió d’aquesta espècie és que, pel que sembla, no té depredadors. "De tant en tant hem vist mallerengues que en picotegen alguna, però no sabem si repeteixen", apunta Bassols. El boix és un arbust que dona cobertura al sotabosc, de manera que en manté la humitat i també serveix de refugi per a molts animals. Una de les seves particularitats és que a les fulles hi té una concentració important d’unes substàncies tòxiques anomenades alcaloides. Com que aquestes substàncies poden provocar còlics i, en grans dosis, trastorns respiratoris i nerviosos, el boix no és una planta apetitosa per als herbívors. Les erugues invasores, en canvi, se’n fan tips. Com que s’alimenten fonamentalment de les fulles de boix, tot i que també en roseguen l’escorça, és probable que també tinguin altes concentracions d’alcaloides i que, per tant, no siguin atractives per a cap depredador.

Les boixedes que arrasen aquestes erugues deixen d’oferir protecció als animals que s’hi refugiaven i constitueixen un medi més assolellat que poden colonitzar altres plantes. "Aquesta eruga està produint un canvi en la composició de les espècies del sotabosc que encara no coneixem del tot", explica Bassols. A més d’aquest impacte en un dels arbustos més abundants de Catalunya, les papallones s’acumulen en grans quantitats i a les nits es concentren al voltant de fonts de llum. No es tracta de quatre insectes que voletegen vora un fanal, sinó de milions d’individus que ja han causat molèsties importants a nuclis urbans com Ripoll.

Collir-los per vendre'ls

El boix no és l’únic arbust amenaçat del país. En el cas del llentiscle, per exemple, hi conflueixen una sèrie de problemes que no tenen res a veure amb espècies invasores, sinó amb dinàmiques socials. Com que aquest arbust té unes fulles resistents i fa uns fruits vermells molt vistosos, es cull i s’utilitza per donar cos a rams de flors i corones funeràries. "El llentiscle dona humitat i estabilitat al sòl, i és un arbust de desenvolupament lent, de manera que quan es talla, la zona costa molt de regenerar", explica David Carrera, tècnic de la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona. Per aquesta raó la recol·lecció amb finalitats comercials està regulada. Malgrat això, sovint es decomissen carregaments de centenars de quilos de llentiscle. Aquesta recol·lecció il·legal moltes vegades es fa en finques privades per part de migrants sense papers que busquen una oportunitat per tirar endavant i que assumeixen tots els riscos legals perquè no tenen cap més remei. Un cop collit, el llentiscle es ven a grans distribuïdors que el fan arribar a les floristeries o l’exporten a altres parts d’Europa.

El margalló, una petita palmera de creixement lent, i el boix grèvol, un arbust que té unes fulles gruixudes, brillants i punxegudes, també han patit l’explotació humana. Les fulles de margalló es feien servir per fer cistells, cadires, escombres i ventalls, molt especialment a les Terres de l’Ebre. Aquesta pressió va fer que se’n regulés la recol·lecció el 1984 i, des de llavors, l’ús d’aquesta palmera ha anat de baixa. El boix grèvol, en canvi, s’utilitza sobretot en guarniments nadalencs. Igual que va passar amb el margalló, es va haver de regular la recol·lecció d’aquest arbust nadalenc, però no n’hi va haver prou i es va haver de protegir. Actualment està prohibit collir-ne i totes les botigues que en venen han de demostrar que l’han obtingut d’alguna zona fora de Catalunya on es pot agafar o que prové de cultius. Malgrat aquesta prohibició, s’han donat casos de persones que travessaven la frontera per collir el boix grèvol de l’Albera i endur-se’l a França.

Afectats per la pressió humana

A Catalunya també hi ha arbustos que, tot i no tenir valor comercial, també estan amenaçats. És el cas de l’estepa d’arenal, una espècie que fa una flor groga brillant i que és característica de les dunes litorals. La urbanització, l’abocament de residus i l’alta freqüentació de les platges l’han posat en perill fins al punt que es considera una espècie vulnerable. Aquesta estepa era molt abundant als deltes de la Tordera i del Llobregat, però la pressió humana l’ha expulsat d’aquests hàbitats i ara sobreviu en llocs més muntanyosos com el Montnegre i el Garraf. Amb aquest arbust ha passat una cosa semblant al que va passar amb els óssos i els llops. Avui tothom pensa que són animals de muntanya, però en realitat abans vivien a tot el país i va ser la pressió humana la que va fer que només en quedessin a les zones muntanyoses més inaccessibles.

Un altre exemple d’un arbust que també es troba en un estat vulnerable és el Salix tarraconensis, un salze arbustiu que creix a les escletxes de terrenys rocallosos. Aquest arbust no viu enlloc més del món que a les muntanyes de Prades, el massís dels Ports i les muntanyes de Tivissa-Vandellòs. És una espècie en clara regressió, sobretot per la proximitat d’algunes poblacions a carreteres i la construcció de pistes forestals i torres de línies elèctriques. Per la seva condició endèmica i amenaçada, es podria considerar el linx ibèric del món vegetal.