Arbustos i lianes: com fer créixer la vida quotidiana amb ells

BarcelonaArbustos i lianes formen part de les nostres vides tot i que potser no en som conscients, però els aprofitem i transformem per al nostre dia a dia. Ja abans que existís l’agricultura, i encara més la indústria, hi havia la capacitat humana d’aprofitar els recursos de l’entorn. I entre el bosc i la plana, a la vegetació baixa de la zona mediterrània, aviat els humans vam saber veure els avantatges d’un seguit de plantes que encara avui fem servir. “S’han perdut alguns usos, perquè el món rural pesa poc davant del món urbà en nombre d’habitants, però molts encara fan servir les plantes", comenta Joan Vallès, catedràtic de botànica a la UB, que té com una de les principals línies de la seva recerca l’etnobotànica, és a dir, el rol de les plantes en les societats humanes. "Molts dels usos que donàvem a les plantes es mantenen i n’han aparegut de nous, igual que s’hi han incorporat espècies d’altres llocs del món”, explica.

Vallès és coordinador de la web de l'Institut d’Estudis Catalans Etnobotanica.iec.cat, on es detallaran –ho diem en futur perquè està encara en construcció, tot i que ja hi ha el nom d’unes 80.000 plantes– els usos alimentaris, medicinals i d’altres tipus de la vegetació catalana. A la web ja hi ha el detall de les aplicacions medicinals de 55.000 espècies, entre les quals hi ha, esclar, arbustos i lianes. La idea és transmetre aquest llegat sobre els seus usos a les noves generacions. En la mateixa línia treballa Astrid van Ginkel, especialista en usos de les plantes i consultora de Fitomon, que ens explica que “els arbustos són plantes d’una mida mitjana, que en general no tenen un sol tronc, perquè el que considerem arbres, en alguns casos, com el de l’avellaner, en realitat són fruit de la mà humana”. Sigui com sigui, les aplicacions d’aquestes plantes són variades. N’hem fet només una petita tria, un tastet, per poder-les integrar en les nostres vides, però ni tan sols entrarem gaire en el seu vessant folklòric o literari. I això malgrat que algunes, com la vidalba (Clematis vitalba) –la liana catalana per excel·lència– tenen un lloc destacat en algunes fetes populars, com la Patum, on es fa servir per les seves propietats ignífugues per protegir el cos dels diables. D’altres, com l’englantina o rosa salvatge (Rosa sempervirens), donava nom a un dels premis dels Jocs Florals. I no parlarem de les aplicacions màgiques ni de les farmacèutiques, que potser millor que deixem als professionals de cada camp...

A la cuina

El primer lloc on podem anar a buscar arbustos i lianes a la cuina és al moble bar. En trobarem en qualsevol ampolla de ginebra –amb el ginebró, Juniperus communis–, de patxaran –amb l’aranyó, Prunus spinosa– o de cervesa –que es fa amb una planta enfiladissa, el llúpol (Humulus lupulus)–. Quiònia Pujol és presidenta de la cooperativa Lo Vilot Farm Brewery, a Almacelles, un projecte que va començar l’any 2013 i que vol tancar tot el cercle produint tots els ingredients de la cervesa, i a més, fer-ho de manera ecològica. Pujol explica que els productors de llúpol catalans són pocs: “Si haguéssim d’abastir tota la fabricació de cervesa del mercat català no n’hi hauria prou”. Perquè produir-lo no és fàcil: les varietats de llúpol europees, a més, no s’adapten bé al sòl català i cal fer-ne servir d’americanes. Pujol aclareix una altra paradoxa curiosa: malgrat que fins ara no hi havia llúpol cultivat, sí que “en l’entorn de tots els rius de Catalunya hi havia llúpol silvestre”. Aquesta planta, que proporciona a la cervesa el seu característic gust amarg, s’utilitza per la seva capacitat com a conservant de la beguda, però a més també exerceix un cert efecte sedant sobre el cos humà. No en va el llúpol és un parent molt, molt pròxim del cànem…

Continuem. Als calaixos de la cuina també hi trobarem estris de boix (Buxus sempervirens), molt apreciat per la seva duresa i perquè no és porós. Segons explica Ferran Fontàs, d’Artesania Fontàs –una empresa que en fabrica de fa tres generacions–, “el boix surt d’explotacions controlades o de desbrossaments forestals autoritzats". És molt estimat al País Basc, on abans hi havia molta tradició de transformar-lo: “Però com que allà s’ha anat perdent, ara en venem nosaltres”, explica. Fontàs afegeix que a Tortellà, el seu poble, s’hi han fet culleres de boix com a mínim des de finals del segle XVIII, però que ara queden només dues persones que en facin. Potser podem aprofitar aquestes culleres i agafar una mica de la melmelada que s'elabora amb els fruits de molts arbustos, com ara l’arboç (Arbustus unedo), la gerdera (Rubus idaeus), l’esbarzer (Rubus ulmifolius) o el mirtil (Vaccinum myrtillus).

A l'habitació

Les propietats d’arbustos i lianes també s’aprecien molt en cosmètica (tot i que quan mirem les etiquetes de sabons i xampús sovint les trobarem camuflades darrere el seu nom llatí). En alguns casos, com el romaní (Rosmarinus officinalis), l’oli essencial i l’alcohol es fan servir tant de perfum com per fer fregues. Altres, no menys aromàtics, com el xuclamel (la família de les loniceras), són la base de perfums clàssics com el Diorissimo. I hi ha tota una febre per una espècie de la qual ja hem parlat, l’englantina, més coneguda en cosmètica pel seu nom en castellà, rosa mosqueta. També en podem trobar donant color a vestits o llençols. Roser Melero, de La Macarulla, artesana tintorera, en fa servir de moltes menes per tenyir les peces de les seves col·leccions, tot i que no silvestres sinó cultivades. Posa d’exemple la rogeta (Rubia peregrina) i la ginesta (Spartium junceum), però segons diu “la majoria d’arbustos poden fer-se servir per donar color a la roba, i de fet així és com es va fer durant molts segles”.

Al jardí

Si sortim a l’exterior, la imatge més clàssica és la d’una paret coberta d’heura (Hedera helix). Tot i la seva bellesa, i la seva omnipresència, aquesta planta enfiladissa no és de les preferides de Jaume Vilaseca, mestre jardiner, de la Floristeria Fresia, de Mataró “perquè és molt invasiva”. Sobre els arbustos pròpiament dits, Vilaseca diu que “alguns funcionen molt bé plantats en un test, i altres requereixen sòl de debò”. I adverteix que els que es fan servir en jardineria no són els mateixos que es troben en la versió salvatge de les plantes, “sinó que se solen seleccionar perquè siguin més resistents i tinguin un aspecte més homogeni”. Algunes de les espècies que fa servir en els seus projectes són el marfull (Viburnum tinus), del qual diu “que fa una flor blanca molt bonica”, i el llentiscle (Pistacia lentisclus). Una planta que potser ja no trobarem tant, perquè en certa manera ha mort de popularitat –es troba molt en parterres de ciutat i autopistes– és el baladre (Nerium oleander).

Al jardí també hi és molt important el bruc (Erica arborea), que fa unes fruites molt decoratives en la seva versió viva, i que també es fa servir per a altres usos. És el cas de les típiques tanques de bruc, que es recull de manera artesanal a la muntanya, segons explica Jordi Boncompte, gerent de Fitor Forestal, una empresa de Girona. Boncompte explica que aquestes tanques són una invenció relativament moderna, “que només té uns trenta o quaranta anys, però que complementa els usos anteriors que se li donaven al bruc, per exemple, per fer d’escombra natural”. Usos nous i usos vells, com ens explicava al principi Joan Vallès, el catedràtic de botànica, que mostren que el valor d’aquestes plantes, a les quals sovint no parem atenció, es manté perenne en el pas del temps.