L'Arenal, un poble més enllà del turisme de masses

PalmaViatges d’estudis, botellades, venda ambulant, tràfic de drogues... D’ençà que l’Arenal va deixar de ser un petit paradís repartit entre Palma i Llucmajor per convertir-se en una de les destinacions per excel·lència del turisme massiu, el ressò que es fa d’aquesta zona del litoral mallorquí sempre va acompanyat de polèmica. No obstant això, els veïns reivindiquen que l’Arenal és molt més que això, perquè també és poble i barri.

Els que el coneixen de tota la vida recorden que, a principi del segle XX, l’Arenal era principalment un poble de pescadors, però també de pagesos. De fet, alguns dels veïns més antics conten que molts agricultors solien instal·lar-se en aquesta zona perquè utilitzaven les algues com a fertilitzant per als cultius, i ja els anava bé estar devora una platja. En aquell temps, el sentiment de poble era major, perquè el turisme encara no havia arribat i la sensació de barri estava més arrelada.

Per a molts, és només una zona de pas, d’uns dies o d’unes setmanes, però per a molts altres és un lloc de residència, permanent o d’estiu. L’Associació de Veïns Amics de l’Arenal lamenta que el poble “no està en un bon moment” a causa de la massificació i l’ocupació. “Magaluf està malament pel turisme; l’Arenal ho està pel turisme i pels veïns”, compara el president de l’entitat, David Servera. Però, així i tot, assegura que la gent intenta fer barri. “L’Arenal va tenir molta influència d’un frare, el pare Jordi, que va fer molta feina per defensar la cultura mallorquina: organitzava jornades de ball de bot, la Setmana Santa i altres actes”, recorda. Segons matisa, d’ençà que se’n va anar, algunes activitats “han perdut força”.

Per exemplificar el sentiment de poble que encara tenen alguns arenalers, Servera recorda que una vegada hi va haver un jove que es va perdre al bosc i tothom es va reunir per anar-lo a cerca. “Som un dels pobles que més donacions de sang fan, sempre hi ha hagut solidaritat”, afegeix. Així mateix, destaca que, per gener, hi ha molta gent d’altres zones que va a l’Arenal a veure la seva cavalcada dels Reis. “Això sí, també coneixem gent que se n’ha anat o que se’n vol anar perquè no aguanta l’ambient que hi ha aquí”, reconeix.

En aquest sentit, Servera també manifesta que, fins fa vuit anys, encara hi havia alguns regidors que vivien a l’Arenal, però que ara ja no n’hi queda cap. “Quan vivien aquí, eren més conscients de les necessitats dels veïns, però ara és com si els problemes de l’Arenal no s’entenguessin, és com si l’Arenal quedàs molt enfora”, diu. “I no només els polítics, sinó que fa anys els hotelers també vivien aquí i, per tant, eren conscients que els turistes donaven molts de problemes”, afegeix.

Entre els veïns, les sensacions van variant. Els que hi viuen durant els 365 dies de l’any asseguren que sí que s’hi fa barri, mentre que els que hi van només a passar l’estiu ho veuen un poc més difús. Tots tenen clar que les coses han canviat, però recorden l’Arenal de llavors amb un gust especial. Això sí, tots els veïns que apareixen sobre aquest text coincideixen amb la següent afirmació: “Als que els agrada estar a l’Arenal, els agrada molt”.

David Servera

David Servera és el president de l’Associació de Veïns Amics de l’Arenal i tota la seva vida ha viscut en aquesta zona. “Quan s’acaba l’estiu, tornam a tenir més vida de poble, la gent s’ajunta als bars, a les festes municipals, a la parròquia...”, assenyala. Malgrat que la cara més mediàtica de l’Arenal té poc a veure amb el sentiment de poble, ell reivindica un moment d’unió: quan es va decidir cancel·lar el carnaval de la Platja de Palma i un grup de veïns va decidir muntar el seu. A més, destaca que l’Arenal té el sopar a la fresca més gran del municipi, amb uns 1.200 participants. “Quan ho vàrem proposar, els ajuntaments ens varen dir que no tindria èxit”, recorda.

Caterina Mas-Ferrà

Caterina Mas-Ferrà és una professora que va néixer i créixer a l’Arenal. Quan es varen casar, els seus pares varen decidir mudar-se a aquesta zona per motius de feina: ella tenia una botiga de brodats i ell feia feina a l’aeroport. “El meu és un cas d’amor i odi perquè hi vaig viure molts d’anys”, conta. Recorda que el seu procés d’escolarització va ser “intens” i que duia “malament” el tema de la llengua perquè era l’única catalanoparlant de la classe. Amb els anys, va decidir instal·lar-se a Llucmajor, però encara pensa molt en l’Arenal. “El meu barri m’agradava molt, era meravellós perquè tots ens coneixíem, però ara em fa un poc de pena veure la degradació”, conclou.

José Manuel Luna

José Manuel Luna ha fet feina tota la seva vida a una agència familiar de viatges de l’Arenal. “És un poble amb dues administracions diferents, però hi ha sentiment de poble”, remarca. A ell, el que més li agrada d’aquesta zona són les possibilitats, els serveis i les comunicacions amb Palma. “El que diferencia l’Arenal dels pobles d’interior és que aquí hi ha un moment en què la població es multiplica”, diu. A més, valora que aquest sentiment de poble es veu reflectit en la creació de grups: “Si t’agrada la mar, et reuneixes al Club Nàutic; si t’agrada el tennis, vas a les pistes...”. “Hi ha gent que només ve a l’estiu i aprofita per ajuntar-se amb els amics per anar a nedar”, afegeix.

Carmen Pérez

Fa 50 anys, Carmen Pérez va canviar l’Alpujarra de Granada per l’Arenal. Durant aquest temps, la zona ha canviat “com el dia i la nit”, però, així i tot, mai s’ha plantejat partir perquè hi estan “molt bé”. Pel que fa al sentiment de poble, aquesta veïna assegura que fa uns anys hi havia “unes cavalcades precioses”. “Ara està tot molt descuidat, ens tenen molt abandonats perquè tot va cap a Palma”, lamenta. També exposa que, a causa de la gran afluència de turistes que hi ha a l’Arenal, durant la temporada alta modifiquen alguns dels seus hàbits. “En lloc de sortir a caminar a les 10 hores, ho feim devers les 7 hores, perquè, si no, és impossible”, diu.

Miquel Serra

Miquel Serra és professor i regidor de l’Ajuntament de Llucmajor. Durant els primers 29 anys de la seva vida va viure a l’Arenal i, fins a la legislatura passada, va ser el regidor encarregat de gestionar aquesta zona. “És un poble de pobles, on hi ha gent que té el sentiment de barri i d’altra que no hi té vinculació perquè hi va a fer la temporada”, assenyala. Malgrat que es va mudar a una de les urbanitzacions de Llucmajor, encara té un vincle especial amb l’Arenal perquè els seus pares encara hi viuen. “I van a les botigues i fan vida social”, subratlla. “Als mitjans hi surten els problemes, però, llevat dels mesos d’estiu, la resta de l’any és un poble tranquil”, reivindica.

Rafel Noguera i Miquela Artigues

Hi ha llucmajorers que sempre han estiuejat a l’Arenal, com és el cas de Rafel Noguera i Miquela Artigues. Solen passar els mesos més calorosos en una casa del 1930, on abans vivien els pares d’ell. Per ‘fer poble’, solen anar al mercat que hi ha els dimecres a la plaça dels Nins. “És diferent de la vida que feim a Llucmajor, però no canviam gaire d’aquí allà”, destaca ella. “Per a nosaltres, l’Arenal és platja, barca i fer horeta”, afegeix ell. El turisme fa que no tinguin sensació de barriada i intenten esquivar les masses, però es confessen “enamorats” d’aquesta zona. “Ho estimes perquè ho has viscut sempre, i estimes ca teva”, conclou Miquela.