L’Arenalet, un model de refugi en qüestió

PalmaEl model de gestió que es du a terme als refugis de la caseta dels Oguers i de l’Arenalet, ubicats dins del Parc Natural de Llevant, està en qüestió. Segons l’Ajuntament d’Artà i els ecologistes del GOB, la normativa que regula els usos dels allotjaments no s’ajusta als paràmetres ambientals que haurien d’establir-se en una zona protegida.

Dijous, els ecologistes criticaren l’obertura d’un camí al parc perquè el consideren prou impactant i innecessari. En aquest sentit, el portaveu de l’àrea de Conservació i Biodiversitat de l’entitat ecologista, Toni Muñoz, pensa que hi ha una relació entre la construcció del camí i els refugis. Es tracta de dues instal·lacions gestionades per l’Ibanat que gaudeixen d’una gran demanda d’ús públic. Segons l’ecologista, el seu èxit es fonamenta en bona part perquè ofereix moltes comoditats, un servei de transport d’equipatges i queviures als usuaris, cosa que el diferencia de la tipologia habitual de refugi en el qual l’usuari porta tot el que necessitarà durant la seva estada.

El GOB criticà que són unes instal·lacions “poc sostenibles ambientalment” perquè l’accés per a la gestió, com és la neteja, el manteniment i el transport dels queviures dels visitants, implica cobrir amb un vehicle totterreny una distància de 9.200 metres de camí des del centre administratiu del Parc Natural. D’acord amb Muñoz, el nou camí és una mica més curt que el que ja hi ha i això els fa pensar que precisament la reducció d’aquesta distància, a fi de facilitar la gestió dels refugis, és una de les motivacions principals per habilitar aquesta nova via d’accés. A més, Muñoz creu que “la gestió dels refugis no està adequada a la del Parc, no hauria de tenir un ús gairebé turístic”.

La regidora de Patrimoni i Medi Ambient del consistori artanenc, Aina Comas Delgado, reconeix que “em crida l’atenció que l’actual Conselleria no hagi corregit ni abordat el debat sobre com haurien de funcionar els refugis al parc, perquè això ve de l’anterior legislatura”. Per a Comas, s’hauria de gestionar des del territori, de manera pròxima i no des de Palma. En aquest cas concret, la direcció del parc se’n podria encarregar perfectament, sense descartar una cogestió amb l’Ajuntamnet o l’Ibanat.

“Falten dades de quin és el consum energètic, hídric i els viatges en cotxes que s’hi fan, o almenys no les coneixem”, explica la regidora, qui afegeix que “trob innecessari que es consumeixin tants de recursos, s’ha desvirtuat l’ús del refugi”.

Cap rerefons

El director general d'Espais Naturals i Biodiversitat del Govern, Miquel Mir Gual, explicà a l'ARA Balears que "no s'ha creat cap camí nou ni tampoc s'ha ampliat, en tot cas n'hem restaurat o millorat un d'existent" que, a més, estaria inclòs en el pla de prevenció d'incendis. Les tasques, assegura Mir, s'han duit a terme sota la supervisió de l'Ibanat i la Conselleria de Medi Ambient complint els criteris ambientals.

La motivació sorgeix arran de la torrentada del 9 d'octubre passat, atès que va afectar greument la xarxa de camins forestals d'Artà, dins i fora del parc. El director general recorda que aquest espai protegit és un dels més afectats pels incendis i l'erosió, de manera que "s'han de mantenir les infraestructures de gestió forestal, però també l'ús públic i la seguretat de les persones", afirmà Mir.

D'aquesta manera, segons Medi Ambient no hi hauria cap relació entre el nou camí i els refugis, ja que es tracta d'una obra vinculada a la gestió forestal. De fet, e

Sobre els refugis

Els tres establiments del Parc de Llevant són els que més ocupació tenen dels que componen la xarxa de refugis gestionada per l’Ibanat, ja que tenen una gran demanda tant durant l’hivern com a l’estiu. També són els que tenen un major percentatge d’usuaris estrangers. A més, tenen la peculiaritat que el seu accés és més complicat que altres refugis, ja que els visitants han de caminar entre una i dues hores per arribar al lloc.

Per facilitar-hi l’accés, els responsables de l’Ibanat encarregats del refugi transporten les provisions de menjar i beure, que els usuaris han de dur convenientment empaquetades, fins als refugis. Abans d’efectuar el transport es fa una revisió perquè no s’hi dugui alcohol, ja que no hi està permès. Així i tot, és molt freqüent que els refugis estiguin ocupats per gent jove que consumeix alcohol durant la seva estada al Parc Natural.