Armengol desdiu Salut i afirma que la investigació per la metgessa que es va negar a atendre en català està oberta
La presidenta assegura que el Pacte està pendent d'aquesta informació "per anar tots a l'una en la garantia dels drets lingüístics"
PalmaLa presidenta del Govern, Francina Armengol, ha afirmat aquest dilluns que la investigació per aclarir els fets sobre la discriminació lingüística que va patir una dona de 79 anys al Centre de Salut de Son Pisà quan una metgessa li va dir que no l'entenia en català encara "no està tancada". Així, Armengol ha desdit el comunicat que va fer públic ahir la Conselleria de Salut, que donava el cas per tancat. Salut va resoldre que "la professional va proporcionar una consulta adequada des del punt de vista de l'atenció sanitària, amb entesa entre ambdues parts en tot moment, i prova d'això és que la pacient va acabar la visita amb la prescripció del tractament adequat pel mal que presentava". Després de les declaracions de la presidenta, l'Executiu autonòmic ha publicat aquest horabaixa una nota de premsa per puntualitzar que la tramitació de la queixa continua en marxa.
Si bé fa només 24 hores la Conselleria argumentava que el Govern no sanciona qui es nega a atendre en català, Armengol aquest matí ha explicat que "l'IB-Salut està fent una investigació a la qual es va comprometre", deixant així la porta oberta a possibles conseqüències per a la metgessa implicada. "S'està mirant de veure què va succeir per prendre les decisions que s'hagin de prendre. L'IB-Salut passarà aquesta informació a l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics (ODDL) per poder anar tots a l'una en la garantia dels drets lingüístics", ha detallat. En la mateixa línia, el Govern ha afirmat en el seu comunicat –consensuat entre Salut i Política Lingüística– que "manté obert l'expedient que tramita el Servei de Salut en relació amb el cas de discriminació lingüística al Centre de Salut de Son Pisà".
No obstant això, la cap de l'Executiu s'ha expressat en els mateixos termes que la Conselleria de Salut en el seu comunicat d'ahir. "He de recordar el dret i la garantia que la persona es pugui adreçar en una de les dues llengües oficials d'aquesta comunitat autònoma i, per tant, pugui ser atesa pel funcionariat públic en qualsevol d'aquestes", ha puntualitzat. Salut va assenyalar en aquest sentit que "tant els professionals com els usuaris s'han d'adaptar a allò que diu la normativa i es poden expressar en qualsevol de les dues llengües". El que garanteix el Govern, apuntaven, és que cap atenció al pacient sigui rebutjada per raó de llengua; "això és el que suposaria l'obertura d'un expedient administratiu per analitzar el cas concret". En definitiva, el Govern no sanciona qui es nega a atendre en català, sinó que es limita a obrir acta administrativa a qui es negui a donar atenció sanitària per aquest motiu, segons la versió que donava Salut diumenge.
El contrast entre el comunicat d'ahir i d'avui demostra una certa tensió en el si del Pacte, concretament entre membres de Salut i de Presidència. Mentre que la Conselleria de Patricia Gómez donava pràcticament per conclòs el cas, la nota de premsa de Política Lingüística d'aquest dilluns defensa que "no es pot donar per resolt sense tractar el motiu que origina la reclamació, que és el fet que un pacient hagi hagut de renunciar al dret d'expressar-se en català per rebre atenció sanitària". L'Executiu aclareix que "la Direcció General de Política Lingüística s'ha adreçat al Servei de Salut per aclarir l'estat de tramitació d'aquest cas després de les informacions respecte del possible tancament del cas amb una resolució des de l’IB-Salut".
A partir d'ara, afegeixen, "ambdós òrgans del Govern s'han de coordinar pel que fa a les qüestions lingüístiques en l’àmbit sanitari, i en especial pel que fa als drets lingüístics". Aquestes afirmacions han estat el resultat d'una reunió que han mantingut representants de les dues conselleries aquest matí després del Consell de Govern, segons han informat fonts del Pacte a l'ARA Balears. En aquesta trobada no només s'ha consensuat el comunicat que han publicat hores més tard, sinó que també han acordat les declaracions que hauria de fer la presidenta davant els mitjans en relació amb aquesta qüestió.
Dues vies obertes
Per la seva banda, fonts de l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics puntualitzen que la persona afectada va posar dues reclamacions: una davant aquest organisme i una altra a l'IB-Salut, de manera que hi ha dues vies obertes. En aquest sentit, Salut s'ha compromès a "enviar tota la informació" a l'ODDL, des d'on aposten per "la mediació com la via preferent per resoldre els casos de discriminació lingüística".
La dona que va patir la presumpta discriminació i el seu fill, que va fer una denúncia pública de la situació a Twitter, criticaven el fet que la senyora hagués hagut de canviar de llengua per rebre atenció mèdica, encara que la doctora ja fa set anys que viu a Mallorca. "És indigne que els ciutadans de les Illes no puguem ser atesos en català als serveis d'atenció públics", va criticar la pacient. Cal recordar que la normativa actual apunta que tots els treballadors públics de la Comunitat Autònoma han de conèixer les dues llengües oficials en un nivell que els permeti desenvolupar les funcions del seu lloc de feina i facilitar al ciutadà l'exercici dels seus drets lingüístics.