Els arquitectes adverteixen que no es pot combatre la manca d'habitatge fent xalets

PalmaEls darrers dos anys han arribat a les Illes prop de 40.000 nous habitants i, en el mateix període, el Col·legi d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) ha visat 6.000 nous habitatges, la meitat dels quals són xalets. Tenint en compte que els grans unifamiliars no serveixen per atendre les necessitats d'accés a l'habitatge, l'equació no permet l'optimisme, i així ho han posat sobre la taula els responsables del COAIB aquest dimecres. En concret, el degà de Mallorca, Joan Cerdà, ha demanat "un canvi de tendència" respecte d'aquesta situació, i augmentar la construcció de plurifamiliars, perquè en cas contrari serà impossible resoldre a curt o mitjà termini la situació de manca d'habitatge. Cerdà ha insistit que "ha de ser l'Administració pública la que lideri aquest canvi, fent molt més habitatge públic i de qualitat". A més, ha recordat que mentre que a Espanya –i les Balears no en són l'excepció– la taxa d'habitatge públic és només del 2,5% sobre el total de l'oferta, "a Holanda i Àustria se situa en un 30% i un 25%, respectivament. Per tant, pensam que s'ha de fer una inversió molt forta, tant des del sector públic com des del privat, i gestionar el sòl existent".

I és que les xifres que ha presentat aquest dimecres el COAIB confirmen una realitat que ja és una tradició a les Illes, que consisteix que el 50% del que es construeix són xalets, orientats principalment al mercat de luxe. El 2023 es varen visar 1.482 unifamiliars, amb una lleugera reducció respecte dels 1.510 del 2022, però en tot cas són xifres que tripliquen les de fa una dècada, només superades pels anys del boom immobiliari illenc.

En el cas dels plurifamiliars, l'any 2023 va acabar amb el visat de 1.751 pisos a les Balears, una xifra que suposa una disminució d'un 9,8% respecte de l'any anterior, quan es varen visar 1.943 habitatges plurifamiliars. Pel que fa als habitatges de protecció oficial, se'n varen tramitar 47, un 49,4% menys que els 93 de 2022. 

Difícil accés a l'habitatge

Aquestes xifres confirmen, segons els arquitectes, la dificultat que hi ha perquè la població pugui accedir de manera assequible a un habitatge, i, per tant, han insistit en la importància d'emprendre mesures que passen inevitablement per la major construcció d'habitatge de promoció pública. "És important decidir quin model de territori volem tenir", ha explicat el degà Joan Cerdà, ja que "l'urbanisme no ha de ser una eina política", sinó un pacte social que marqui "els propers 30 o 40 anys". En opinió de Cerdà, "segurament aquest nou model passa per més densitats i alçades", en referència a la necessitat de prendre decisions d'intensitat dels usos si no es vol consumir més territori.

En total, el nombre d'obres visades el 2023 pel COAIB, tant d'habitatges com de qualsevol altra tipologia, va ser de 5.768 (un 0,4% més que l'any anterior), 3.233 de les quals varen ser habitatges (un 6,3% menys). Aquestes xifres no fan més que accentuar la caiguda lliure en la qual es troba la construcció de pisos des del 2007, amb un descens d'un 87% respecte dels 14.322 projectes de pisos que es varen visar aquell any. El pressupost total de les obres va arribar a 1.417 milions d'euros (un 7,3% menys) i la superfície que es va emprar va ser d'1,8 milions de metres quadrats (un 5,8% menys).