Els arquitectes afirmen que les mesures del Govern no solucionaran el problema d'habitatge de Balears
El COAIB considera imprescindible consensuar un model de territori que no es vegi afectat pels canvis polítics
PalmaEl degà del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB), Bernat Nadal, ha fet referència a les iniciatives que ha anunciat el Govern per resoldre el problema d'habitatge, les quals considera "mesures que poden ajudar i donar una mà, però que no poden solucionar el problema global que tenim aquí". Aquestes paraules, pronunciades en el marc de la presentació de les dades semestrals de l'Observatori d'aquest col·legi professional, mostren la preocupació que hi ha en el sector sobre el problema d'habitatge que es viu a les Balears.
La consellera d'Habitatge, Territori i Mobilitat, Marta Vidal, s'ha compromès a presentar abans que acabi setembre el decret que prepara la seva àrea per combatre l'emergència residencial d'aquesta comunitat. Entre les propostes de Vidal es troben la divisió horitzontal de grans pisos en habitatges de fins a un mínim de 60 metres, la reconversió de locals en habitatges i el creixement d'edificis en altura dins trams urbans. A més, preveu la cessió de sòl públic a la iniciativa privada perquè s'hi construeixi habitatge a preu limitat.
Per la seva banda, el president de la demarcació de Mallorca del COAIB, Joan Cerdà, ha refermat les paraules de Nadal. "Les mesures no seran suficients perquè el problema és d'unes proporcions considerables. Ens trobam en un moment complicat, sobretot per a la gent jove. Ja fa temps que defensam aquestes mesures i l'èxit o no que puguin tenir anirà en funció de com es posin a la pràctica perquè hi hauran de participar els constructors, els promotors i les comunitats de propietaris", ha comentat. Per altra banda, ha explicat que hi ha tota una sèrie d'intervencions que incideixen damunt la millora de l'accés a l'habitatge, però que "moltes necessiten un estudi quirúrgic dels llocs on es pot intervenir, com el canvi de locals en habitatges o el creixement en altura". "S'ha d'estudiar cada zona de la ciutat perquè incideix sobre els serveis. Veurem com s'acaba de desenvolupar", ha afegit.
Un altre aspecte que preocupa els representants del COAIB és l'escàs nombre d'habitatges de protecció pública. "És important parlar d'habitatge públic de diferents nivells de protecció i fugir de l'estigmatització", ha dit Cerdà. També han destacat la importància d'apostar per la reforma i la rehabilitació tenint en compte el nombre d'habitatges que hi ha buits a les Balears i els nous models de convivència que inclouen famílies monoparentals, parelles o persones soles. Segons l'INE, a les Balears hi ha 105.434 habitatges buits i per al COAIB seria important treure'ls al mercat en condicions d'accessibilitat per al ciutadà.
Però el que consideren imprescindible és aconseguir un model de territori consensuat al marge dels canvis polítics, que tingui en compte que les Illes són un territori acotat i amb una possibilitat de creixement limitada. "S'ha de decidir quin model de territori volem. I això hauria de ser un consens que hauria d'anar més enllà dels plantejaments polítics, un acord de la ciutadania allà on es decideix quin és el model de territori i a partir d'aquí que els grups polítics facin les seves aportacions puntuals", ha reflexionat Nadal. Els arquitectes han destacat que fer un model de ciutat suposa entre vint o quaranta anys de temps i que no es poden abordar els problemes urbanístics de manera individual perquè tot està relacionat. "Hem de fer un esforç per saber on som, on volem anar i com ho fem. I després tenir la valentia d'aplicar les mesures que es decideixin", ha sentenciat.