Arquitectes que fan mobles: el talent, pendent de la indústria

PalmaL’arquitecte Josep Ferragut no només dissenyà l’edici de Gesa, sinó que també és el creador del mobiliari d’oficina que hi havia antigament a l’interior:taules i prestatgeries fetes de posts folrades de fòrmica. Allò que en Ferragut són línies rectes, en Gaudí són reganyols. Si els edificis del geni català són entorcillats, també ho són els seus mobles. Allò cert és que la distinció entre dissenyadors d’interiors o d’edificis antigament no estava tan clara com ara. Per això, una sèrie d’arquitectes i dissenyadors combinen ara la creació d’edificacions i de peces de mobiliari.

“Entenem que l’arquitectura sempre es viu des de dins. Provam d’humanitzar l’interior introduint l’espai com a tema principal, afavorint els racons, els espais ambigus i les irregularitats espacials. Per això, també treballam el mobiliari, perquè entenem que l’arquitectura no és més que un suport per a la vida”, explica Jaume Mayol, de TEd’A Arquitectes.

Tot i que no ho fan de manera habitual, en alguns dels seus projectes TEd’A també inclou el disseny de peces de mobiliari. “A uns apartaments que reformàrem a Can Picafort [projecte guardonat en el certamen europeu Ecola 2019 i el premi FAD 2018], aprofitàrem els llistons sobrants de la fusta de les portes per fer taules i prestatgeries”, comenta Irene Pérez, arquitecta que és l’altra meitat de TEd’A. “És molt interessant utilitzar materials que, d’altra banda, no tindrien utilitat. Per fer les taules i prestatgeries ens vàrem basar en el manual Autoprogettazione del dissenyador italià Enzo Mari. És un dissenyador de mobiliari molt cèlebre que va popularitzar les seves creacions fetes amb fustes reutilitzades. A més, Mari mai no va tenir gelosos els seus dissenys i predicava que cada creador se’ls fes seus i els adaptàs a les seves conveniències”, argumenta Pérez.

“Quan va néixer la nostra primera filla –diu Jaume Mayol–, dissenyàrem un moble que feia la funció de canviador de bolquers per a infants i alhora d’escriptori. No és un disseny nascut amb la voluntat de ser comercialitzat i serialitzat, però mai se sap!”.

L’arquitecte formenterer Marià Castelló va veure com una col·lecció de peces de mobiliari, creada per a un projecte en concret, va ser serialitzada i comercialitzada. “Es tracta d’una sèrie de peces de moble coplementari, com són tauletes auxiliars, petites prestatgeries, llums. Majoritàriament estan fetes d’acer i incorporen algun element de fusta”, comenta Castelló.

“En aquella ocasió, un editor de mobles va veure que aquests dissenys tenien la possibilitat de ser serialitzats i comercialitzats. Un editor de mobles, fent una comparança, és com un editor de llibres. Amb el seu segell comercialitza una obra que ha escrit un autor i que ha imprès una impremta. Idò en el cas d’un editor de mobles, el disseny és d’un arquitecte, com és el meu cas, i un fuster o un ferrer ha executat aquella idea”, explica Castelló, que fa poc el Govern guardonà amb un dels premis Ramon Llull 2023.

“La D12 Collection [nom amb què es comercialitzen les peces d’aquesta sèrie de mobiliari] és una excepció en la meva trajectòria. Normalment el que feim són projectes integrals d’una casa. Això vol dir que feim un habitatge en concret, però també els mobles i el portam. Així, feim servir fusta d’un mateix origen. Això, unes mateixes tonalitats i formes, dona coherència a tota la casa”, diu Castelló.

Materials d’aquí

En les fases de producció d’un moble, al disseny d’una idea i la seva execució s’hi ha d’afegir l’obtenció de les matèries primeres. Amarar és el nom del projecte fruit de la col·laboració entre l’arquitecte Francisco Cifuentes i la Fusteria Galmés de Vilafranca de Bonany. “Pensam el moble a Mallorca, el feim a Mallorca i també volem que la fusta provingui de l’illa. Per això ara parlam amb l’Ibanat per obtenir soques de pins que Juliette va trencar a la serra de Tramuntana, de la mateixa manera com ho férem fa uns anys, quan el cap de fibló n’esbrancà milers”, comenta l’arquitecte.

“Hem començat a fer taules de diferents models i ja n’hem proporcionat algunes desenes a la seu d’Esment de Son Ferriol, al conegut com Espai Weyler, i també a les noves instal·lacions d’aquesta entitat social a Inca. Perquè un projecte sigui viable, hi ha d’haver una indústria capaç de proporcionar un nombre determinat de producte i que alhora hi hagi consumidors que el demanin”, explica Cifuentes, que posa l’accent en la necessitat que el talent té de la indústria.

A les instal·lacions d’Esment a Inca, hi ha mobles creats per un altre dissenyador illenc. “Hi he fet l’interiorisme juntament amb la meva germana, Esther Morro, i l’arquitecte Juan Alba. També hi he dissenyat una sèrie de peces de mobiliari, com són el tabulet Aro, la cadira Siurell i la taula Binissalem. És el primer projecte que faig a Mallorca, on vaig néixer i créixer. És a Inca, el poble de mon pare”, diu al seu perfil d’Instagram Marc Morro, que fa anys que viu i fa feina a Barcelona.

“A mi m’agrada dotar dotar de sentit contemporani les peces que tenen un origen artesanal. Barcelona ara em proporciona aquesta possibilitat, però estic molt content d’haver pogut prendre part d’un primer projecte a Mallorca”, diu Morro, satisfet des de la ciutat on resideix.