Arrenca la Cimera de Glasgow amb l'advertiment que "ens encaminem cap a la catàstrofe climàtica"

Londres"El dia del judici final s'acosta". No sense fer servir retòrica d'efectes especials, invocant fins i tot a James Bond, Boris Johnson, primer ministre britànic, ha donat la benvinguda als líders mundials i delegats que s'han citat a Glasgow per a la cimera del clima des d'avui fins al dia 12 amb l'objectiu de frenar l'escalfament global. "La terra s'està cobrint, amb la màquina del dia del judici final, d'una manta asfixiant de CO₂", ha advertit, i si "avui no ens prenem seriosament el canvi climàtic, serà massa tard perquè els nostres fills ho facin demà". "La cimera ha de ser el principi del final del canvi climàtic", ha desitjat el premier.

Les promeses passades no seran "res més que bla, bla, bla" si a la COP26 no és "el moment en què ens adonem realment del canvi climàtic", ha dit també. Tot i que és "massa tard" per abordar tots els reptes d'una vegada, els líders poden "eliminar gradualment l'ús de cotxes amb motors de combustió interna d'hidrocarburs per al 2035", ha recordat, i ha assenyalat que el Regne Unit n'ha prohibit noves vendes a partir del 2030.

Milers de milions de persones estan mirant cap a Glasgow i "notaran que l'edat mitjana dels líders mundials és de més de 60 anys". Però seran els nens d'ara i les futures generacions qui "jutjaran les nostres accions" i "no perdonaran els líders si fracassen". "Sabran que Glasgow va ser el punt d'inflexió, quan la història no va canviar, ens jutjaran amb una amargor i un ressentiment que eclipsarà qualsevol dels activistes climàtics d'avui, i tindran raó", paraules amb què ha fet explícita referència a l'activista climàtica sueca Greta Thunberg.

Si la intervenció de Johnson ha sigut en bona part una crida a la consciència dels líders perquè tinguin en compte les futures generacions, la del secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha servit per posar de manifest algunes de les accions concretes que s'han de dur a terme de manera immediata, i ha fet una crida als Estats a publicar els plans d'acció per assolir la neutralitat de carboni cada any. A més, ha recordat la necessitat que els diners per ajudar els països menys desenvolupats es posin ja damunt de la taula.

Les dues intervencions posteriors a la de Johnson i abans de la de Guterres, de representants de comunitats ja directament afectades per les més devastadores conseqüències del canvi climàtic –Brianna Fruean, de Samoa, i Txai Surui, de l'Amazònia, al Brasil–, han sigut un toc d'atenció de la necessitat que els països més industrialitzats –els del G-20 produeixen el 80% de les emissions de CO₂– es comprometin amb les ajudes a la transició dels menys desenvolupats.

Guterres no ha estalviat les crítiques sobre el que ha qualificat d'il·lusió: "Els recents anuncis d'acció climàtica poden fer la impressió que estem en camí de canviar les coses. Però això és una il·lusió. L'últim informe publicat sobre els plans a escala nacional ha demostrat que encara condemnarien el món a un calamitós augment de 2,7 graus" a l'arribar el 2100. "I fins i tot si les promeses recents eren clares i creïbles, hi ha interrogants serioses sobre la concreció d'algunes, i encara ens encaminem cap a la catàstrofe climàtica".

El secretari general de l'ONU també ha anunciat la creació d'un grup d'experts per mesurar i analitzar els compromisos de la neutralitat de carboni de l'empresa privada.

El to utilitzat per l'hereu del tron d'Anglaterra, el príncep Carles, en el discurs que els delegats han escoltat a continuació no ha sigut gaire més esperançador. Carles ha demanat actuar "en peu de guerra contra el canvi climàtic". I si ha recordat que el "covid ha demostrat com de devastadora pot ser una amenaça transfronterera, el canvi climàtic suposa una amenaça existencial encara més gran", ha reblat, per recordar: "El temps [per actuar] s'ha acabat literalment... Sabem el que hem de fer. Amb una població mundial creixent que exigeix cada cop més els recursos finits del planeta, hem de reduir les emissions amb urgència i prendre mesures per fer front al carboni ja".

Carles no ha oblidat tampoc la necessitat que l'empresa privada es comprometi, quan ha instat la comunitat global a "unir-se per crear l'entorn que permeti a totes les empreses prendre les mesures necessàries". Les solucions al canvi climàtic requereixen "bilions, no milers de milions", quantitat que "va més enllà del PIB global combinat [privat] i del sector públic".

Molt més emocional i potser encara més dramàtic ha sigut el poderós discurs que ha llançat el naturalista David Attenborough, de 95 anys, una de les veus més combatives contra el canvi climàtic. "Al llarg de la meva vida he sigut testimoni d'una decadència terrible. Al llarg de la vostra, podríeu i hauríeu de presenciar una recuperació meravellosa".

La primera ministra de Barbados ha protagonitzat un altre dels moments més emotius de l’obertura de la cimera. "Per als que tenen ulls per veure, per als que tenen orelles per escoltar, per als que tenen un cor per sentir, necessitem [assolir el compromís dels] 1,5 °C [de l’Acord de París]. Dos graus és una condemna de mort", ha dit Mia Mottley. "Hem vingut aquí per dir: esforcem-nos-hi més".

"El nostre món, amics meus, es troba en una cruïlla. Els líders d'avui, no els del 2030 ni els del 2050, han de prendre la decisió. Està a les nostres mans. La nostra gent i el nostre planeta ho necessiten més que mai". Mia Mottley, com havia fet abans António Guterres, ha recordat la necessitat de més finançament per ajudar a reparar els països més pobres dels danys dels efectes del canvi climàtic i per contribuir a la transició verda.

En aquest sentit, el primer ministre italià, Mario Draghi, que aquest cap de setmana ha presidit a Roma la cimera del G-20, ha fet una breu intervenció molt freda, però molt tècnica, corresponent al seu perfil. I, no sense una certa amargor, ha vingut a dir que els líders dels països més industrialitzats del món no s'han compromès prou per frenar un canvi climàtic que, d'acord amb les paraules d'António Guterres, només està fent que "cavar les nostres pròpies tombes" per inacció. En concret, Draghi ha afirmat: "Aquí, a la Cop26, ara hem d'anar més enllà del que hem fet al G20. Hem d'accelerar el nostre compromís per mantenir l'augment de les temperatures per sota dels 1,5º centígrads. Hem de basar-nos en l'acord del G20 i actuar amb més rapidesa i decisió".

La primera part de la cerimònia inaugural l'ha tancada l'activista keniana Elizabeth Wathuti, que ha descrit, senzillament, què està passant al seu país. "He vist amb els meus propis ulls tres nens petits plorant a la vora d'un riu sec després de caminar dotze milles amb la seva mare per trobar aigua. L'any 2050, la meitat de la població mundial s'enfrontarà a l'escassetat d'aigua i només 86 milions de persones hauran estat desplaçades a l'Àfrica subsahariana. Més de dos milions dels meus compatriotes kenians s'enfronten a la fam relacionada amb el clima. En aquest últim any, les nostres dues estacions de pluja han restat seques. Els científics diuen que poden passar dotze mesos fins que tornin les pluges. Mentrestant, els nostres rius s'assequen".

El dibuix que surt de les primeres hores de la cimera de Glasgow és, com bé ha dit Johnson, semblant al del dia del judici final. De moment, i si es tenen en compte les paraules de Draghi, i el que ha insinuat sobre la cimera del G-20, més tots els judicis que s'han sentit des de Glasgow, i que ressonen arreu del món, ni James Bond ni ningú no podrà evitar el pitjor.