Per als acusats del Castor, no van ser terratrèmols sinó "microsismes"

ValènciaNo es tractava de terratrèmols sinó de “microsismes” i una injecció de gas és incapaç de fracturar una falla per si sola. Aquests són els dos principals arguments que han adduït en la seva defensa els dos acusats del cas Castor, l'expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro, i l'ex conseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, a l’Audiència de Castelló en l'inici del judici pels 519 sismes provocats per la plataforma de gas el setembre del 2013.

Els directius, acusats juntament amb la companyia d’un delicte contra el medi ambient i els recursos naturals, han defensat que els moviments sísmics que es van produir fins a l’aturada de les proves d’injecció el 17 setembre del 2013 eren tan febles que no aconsellaven, ni tan sols, finalitzar amb les operacions de subministrament de gas, i que ells les haurien continuat a l’octubre tal com estava previst. “Eren imperceptibles per a qualsevol veí de la zona”, ha repetit durant la seva declaració Del Potro, subratllant que el terratrèmols eren inferiors als 2,5 graus, tot i que en les setmanes posteriors la intensitat dels moviments sísmics va arribar als 4,2 graus.

L'expresident d'Escal UGS, companyia participada en un 66,67% per ACS, empresa encapçalada pel magnat Florentino Pérez, ha defensat la dificultat d’establir una relació de causa-efecte entre els moviments de terra i l'operació gasística perquè els “microsismes” es produïen "a 15 i 20 quilòmetres de les instal·lacions del Castor, segons els càlculs de l'Institut de Sismologia [Institut Geogràfic Nacional]". Un argument en què també ha incidit l'exconseller delegat, que ha afegit que es tractava de terratrèmols que els ciutadans podien "notar molt poc". Fins i tot, ha citat l'exemple que per provocar escletxes en un habitatge calen sismes de més de 4 graus.

Recaredo del Potro també ha defensat que una injecció com la duta a terme davant la costa d’Alcanar (Montsià) i Vinaròs (Baix Maestrat), a 22 quilòmetres en línia recta del magatzem de gas submarí, situat al seu torn a 1,7 quilòmetres de profunditat en un antic jaciment petrolier, és incapaç de generar una fractura en una falla com la d'Amposta, i que només la pot accelerar "si ja està a punt" de produir-se. Els dos acusats han declarat que durant les operacions no es van sobrepassar les pressions màximes que podia admetre el magatzem i s'han desvinculat de les decisions del dia a dia del magatzem, una tasca que han atribuït principalment al director tècnic del projecte, Carlos Barat, que figurava com a investigat però que va morir per malaltia durant la instrucció.

La intenció era continuar amb les proves

Els dos exdirectius sí que han reconegut que, tot i els terratrèmols, la intenció de l'empresa era continuar amb les proves d’injecció de gas, i que només la decisió d'Enagás d'aturar les operacions va obligar la companyia a renunciar al seu pla, inicialment, i a abandonar-lo finalment. Per defensar-se, tant Del Potro com Martínez Dalmau han emfatitzat que la costa del Montsià i del Baix Maestrat és la zona sísmica més estable de la Península i que no es pot predir l’evolució d'una falla.

L'expresident d'Escal UGS també ha destacat que l'empresa va fer un sondeig l'any 2004 que revelava un comportament del magatzem "millor del que es preveia" i que la subcontractista Geostock va encarregar a l'Institut Francès del Petroli una modelització que determinés la pressió màxima admesa pel magatzem. "Si no sobrepassàvem els 49 bars, no hi havia risc", ha apuntat, abans de garantir que en cap moment es van sobrepassar els 8 bars. Aquesta tesi hauria estat rebatuda per un informe de l'Institut Geològic i Miner (IGME) del 2014 i per un altre de la Universitat de Stanford, que advertien de l'escassíssim marge de pressió que hi havia per dur a terme les injeccions sense risc.

També ha posat en dubte els procediments de la companyia la fiscal de Medi Ambient de Castelló, Dolores Ofrecio, que aquest dilluns ha preguntat als dos directius si la companyia tenia pressa per fer les proves d’injecció de gas i, així, aconseguir l'autorització definitiva del govern espanyol per poder operar, una urgència que els directius han negat. 

Més de 500 sismes

Durant les setmanes vinents, el judici haurà d’aclarir la responsabilitat dels acusats i de la companyia en els 519 sismes registrats a la zona, que es van prolongar fins al 4 d'octubre i van ocasionar danys de consideració en nou habitatges de Vinaròs i Sant Mateu (Baix Maestrat), Amposta i Sant Carles de la Ràpita (Montsià), ja que van assolir una magnitud de 4,2 graus.

De fet, un estudi liderat per l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) i l'Institut de Ciències del Mar (ICM), tots dos pertanyents al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), va revelar que la injecció de gas va produir una "sobrepressió i un efecte de flotació de gas que va moure la falla d'Amposta, que al seu torn en va desestabilitzar una altra de més profunda, desconeguda fins ara, i va causar els sismes de més magnitud percebuts per la població".

Durant la instrucció, el jutge va relatar com els dos responsables del projecte processats van acordar iniciar entre els dies 2 i 5 de setembre del 2013 la fase d'injecció de gas a la planta malgrat que eren "conscients de la potencial perillositat sísmica que la seva activitat podria implicar". De fet, l'actuació en el gasoducte va provocar el 5 de setembre un augment de la sismicitat, del qual l'Observatori Sísmic de l'Ebre va alertar la companyia i els seus responsables quatre dies més tard.

"En aquell moment, sent plenament conscients i coneixedors de la perillositat sísmica que la seva activitat estava produint amb perill per al medi ambient i les persones, van continuar injectant gas fins al dia 11 i van reprendre les injeccions el dia 11 a les 22 h", precisa el jutge, que subratlla que van continuar amb l'activitat des d'aquell dia i fins al 13 de setembre "a un nivell molt superior al que van injectar del 5 a 8 de setembre, i en fases anteriors".

Segons l'opinió del magistrat, aquests moviments sísmics van generar "una situació de perill potencialment catastròfic que es va prolongar fins que, finalment, per part de l'administració, es va acordar el cessament de l'activitat fins que no hi hagués garanties que es podia continuar sense cap risc". És més, afegeix el jutge, "avui dia continua havent-hi el gas a l'emmagatzematge subterrani sense que sigui possible la seva extracció en condicions de seguretat per a les persones i el medi ambient".

1.350 milions d'euros públics al Santander, CaixaBank i Bankia

El judici no analitzarà el disseny, la tramitació, el finançament ni cost final del projecte. Tampoc el fet que el Tribunal Suprem decidís el 2020 que l'Estat havia de pagar 1.350 milions d'euros al Santander, CaixaBank i Bankia, les entitats financeres que van avançar a Escal UGS les indemnitzacions perquè finalment el magatzem no va entrar en funcionament, tot i que el Tribunal Constitucional després va declarar nul·la la sentència.