Arrenca una nova investigació arqueològica sobre els santuaris talaiòtics de l'Illot

PalmaAquest 2025 arrenca una nova investigació arqueològica sobre els santuaris talaiòtics de l'Illot. Es tracta de la segona fase del projecte Cronologia i funcionalitat dels santuaris mallorquins i de les estructures SN1 i SN2 de l'Illot: una anàlisi multi-proxy. La recerca està impulsada per l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea, CSIC-UIB) i l'Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar, amb la participació d'investigadors de diferents centres espanyols i internacionals.

El projecte s'emmarca en la convocatòria d'ajuts per a la recerca en matèria d'arqueologia o paleontologia a Mallorca (pluriennal 2024-2026), promoguda pel Consell de Mallorca a través del Departament de Cultura i Patrimoni. La subvenció concedida a final de 2024 ascendeix a un total de 66.100 euros, repartits en tres anualitats.

Després d'una primera campanya centrada en l'anàlisi radiocarbònica i faunística del santuari SN1, enguany es preveu dur a terme l'excavació de l'estructura del santuari SN2, probablement a l'inici de l'estiu. Es confia que aquesta intervenció permeti recuperar un important registre arqueològic, cabdal per al coneixement d'aquestes enigmàtiques construccions de la prehistòria mallorquina, associades al culte i a les pràctiques rituals del període talaiòtic.

Descobreixen a Mallorca l'avantpassat dels mamífers més antic del món

Cronologia

El projecte aposta per una aproximació integradora i multidisciplinària al registre arqueològic d'aquests espais, amb l'objectiu d'establir-ne la cronologia, caracteritzar les pràctiques socials que s'hi dugueren a terme i entendre el paper que tingueren dins les comunitats talaiòtiques. L'anàlisi inclou estudis de fauna, ceràmica, fitòlits, antracologia, residus orgànics i isòtops estables, entre d'altres.

Segons expliquen els investigadors, les estructures SN1 i SN2 del poblat de l'Illot constitueixen, en aquest sentit, un marc idoni per desenvolupar una recerca de referència que pugui ser extrapolada a altres santuaris de Mallorca. El projecte aspira a aportar noves dades que ajudin a repensar el significat d'aquests espais en el context de la prehistòria balear.

Què és el santuari SN2 de l'Illot?

El santuari SN2 sembla que és el més arrasat dels dos santuaris de l'Illot, però, paradoxalment, és el que es conserva de manera més íntegra en l'àmbit espacial. La seva excavació es va iniciar el 2016 i, fins ara, només s'han registrat els nivells d'enderrocament i reocupació posteriors al període postalaiòtic. El material recuperat inclou nombroses peces ceràmiques que documenten la freqüentació de l'espai durant, almenys, els períodes bizantí i islàmic. També es va documentar un important conjunt faunístic format per restes òssies d'animals que van servir d'aliment en aquestes fases, i destaca especialment la presència de daines durant el període bizantí, una dada que no havia pogut ser confirmada des dels anys setanta a l'Illot. D'altra banda, es van recuperar dues puntes de llança o fletxa que constitueixen unes de les peces metàl·liques més importants procedents del jaciment de l'Illot.

El jaciment

El jaciment de l'Illot és un dels més destacats de la cultura talaiòtica i postalaiòtica (c. 850-123 aC), tant per la seva varietat monumental com per la seva complexa evolució històrica. Els orígens es remunten a l'edat del bronze i arriben fins al període medieval. El principal edifici monumental és el monument turriforme, un edifici comunal de final de l'edat del bronze (1200-900 aC) que, probablement, va ser el predecessor dels clàssics talaiots circulars i quadrats de l'edat del ferro.