Quan arribaran els robots amb raonament humà?

BarcelonaLa infraestructura necessària per al futur desenvolupament dels sistemes d'intel·ligència artificial (IA) va ser el tema central del congrés per a desenvolupadors GTC 2025 organitzat per Nvidia la setmana passada. L'empresa, principal impulsora de l'entusiasme mundial al voltant de la IA, defensa la necessitat d'una infraestructura de processament de dades molt més potent que l'actual. D'altra banda, els crítics d'aquesta visió tan tecnològica consideren preferible fabricar xips i models d'inferència menys ambiciosos i més econòmics que permetin crear una demanda de serveis d'IA útils, fiables i rendibles tant per a usuaris com per a proveïdors.

Jensen Huang, cofundador i conseller delegat de Nvidia, afirma que els nous tipus de models d'IA que raonen, a més d'inferir, generaran respostes molt més complexes que només faran augmentar la necessitat de capacitat computacional, que serà "fàcilment 100 vegades superior a la que crèiem ara fa un any", segons va declarar dimarts a la conferència inaugural. Per a Huang, l'anàlisi del model d'IA R1 de la xinesa DeepSeek, que suggereix que es necessitaran menys xips i servidors per executar els programaris d'IA del futur, "està totalment equivocada".

Ara sí, arriben els robots

Segons Huang, la demanda mundial de xips especialitzats en l'entrenament i el funcionament dels models d'IA està en una fase de "creixement hiperaccelerat", gràcies a la creació d'"agents d'IA" capaços no només de respondre ràpidament amb precisió sinó també de fer propostes raonades als usuaris. I, segons assegura, està a punt d'arribar, més aviat del que es pensa, el desenvolupament de robots humanoides que podran fer multitud de tasques automatitzades en entorns controlats amb poca intervenció humana. La instal·lació d'aquests humanoides en fàbriques requerirà una inversió relativament modesta, d'uns 100.000 dòlars, que serà fàcilment amortitzable, segons el directiu de Nvidia.

Aquesta visió no és compartida per molts inversors, preocupats pels costos elevats i creixents que les grans tecnològiques destinen a construir una infraestructura cada vegada més sofisticada. A parer seu, serà difícil d'amortitzar perquè consideren que no hi haurà prou demanda pel preu que caldrà pagar perquè els números surtin. De fet, les accions de Nvidia van caure un 3,4% dimarts passat, durant la sessió inaugural de la GTC, senyal que les paraules de Huang no van acabar de convèncer. Des de principis d'any, les accions de l'empresa han perdut el 17% del seu valor.

Els dubtes dels inversors van començar el juny passat, quan el valor de les accions de Nvidia s'havia triplicat en menys d'un any i la companyia s'havia convertit en el fabricant de semiconductors més valuós del món, amb una cotització borsària 30 vegades superior a la d'Intel. La tardor passada les accions de Nvidia van continuar pujant, fins que al gener van patir una forta davallada (van perdre prop de 600.000 milions de dòlars en un sol dia) quan la xinesa DeepSeek va presentar el seu model R1, que va mostrar a molts que era possible fer IA sense tants xips i servidors de dades, una visió que Huang considera completament errònia.

Segons un informe de Bloomberg Intelligence publicat dilluns passat, les grans tecnològiques i els operadors dels principals centres de dades projecten invertir 371.000 milions de dòlars en infraestructura d'IA el 2025, un 44% més que l'any passat. De cara al 2032 calculen que la inversió arribarà als 525.000 milions, encara més del que estava previst abans de l'aparició de DeepSeek. Huang ja va comentar a la seva conferència que els quatre grans operadors d'informàtica al núvol han augmentat les comandes d'unitats gràfiques aquest any. Cal tenir en compte, a més, que Nvidia, a part de subministrar els xips i gran part del programari amb què funcionen molts models d'IA (amb la seva arquitectura pròpia CUDA), té participació accionarial en moltes de les empreses emergents del sector. Per exemple, una de les protagonistes de la recent cimera sobre IA a París, l'empresa francesa Mistral, està participada per Nvidia.

Xips més potents: Blackwell Ultra, Rubin i Rubin Ultra

Per fer front a aquesta major necessitat de capacitat gràfica avançada, Huang va presentar el successor del xip Blackwell –es va anunciar a la conferència de l'any passat, però tot just ara s'està distribuint a causa dels problemes de fabricació que ha tingut l'empresa–. Es tracta del Blackwell Ultra, previst per començar a distribuir-se durant la segona meitat del 2025, i que tindrà més memòria que el Blackwell. Durant el segon semestre del 2026 el seguirà el xip Rubin, amb nova arquitectura i capaç d'enllaçar 576 unitats gràfiques individuals que actuaran com un sol xip (el Blackwell enllaça fins a 72 unitats), i el Rubin Ultra de cara a la segona meitat del 2027. I el 2028, seguint el mateix ritme anual, arribarà un altre xip amb nova arquitectura gràfica, el Feynman; tots ells amb l'arquitectura de programari CUDA patentada per Nvidia.

Cadascun d'aquests nous xips tindrà molta més memòria i funcionarà molt més ràpidament que els seus predecessors, cosa que els permetrà suportar models d'IA més grans. Així podran ajudar els sistemes d'IA a respondre de forma més intel·ligent i a un nombre més alt d'usuaris i, a més, a oferir respostes més ràpides. Per a Huang, els xips de Nvidia són els únics capaços de fer les tres coses. La resposta ràpida, segons considera, és fonamental, perquè la gent no vol esperar, com passa amb la web i les aplicacions de mòbil.

A més d'aquesta seqüència anual de xips, Nvidia va anunciar "superordinadors d'IA personals" que inclouran els xips Blackwell més avançats que normalment es troben als centres de dades, cosa que permet als desenvolupadors treballar amb ordinadors de sobretaula. Una altra novetat és el sistema operatiu Dinamo per a centres de dades d'IA (que ara la indústria anomena "fàbriques d'IA", una de les quals s'està construint al BSC de Barcelona), que augmentarà el rendiment dels xips de Nvidia. La presentació de Huang, que va durar més de dues hores davant d'un auditori ple amb gairebé 25.000 espectadors, va comptar amb la presència d'un robot inspirat en la pel·lícula La guerra de les galàxies, fruit d'una aliança entre DeepMind de Google i Disney Research per desenvolupar un motor de simulació robòtica de codi obert.