Un dels millors anys per veure les llàgrimes de Sant Llorenç: guia per saber on i quan gaudir-les
La meteorologia i la Lluna permetran una bona observació del punt àlgid de la pluja d'estels, previst entre els dies 12 i 13
BarcelonaL’estiu és sinònim de nits a l’exterior gaudint de les hores de fresca i de l’espectacular cel nocturn. Una de les cites astronòmiques més esperades per tothom és, sense cap mena de dubte, la pluja d’estels dels Perseids, la coneguda popularment com a Llàgrimes de Sant Llorenç perquè el seu punt àlgid cau sempre al voltant del dia d’aquest sant (10 d’agost). Un espectacle que es podrà gaudir a tot el nostre país i també arreu del món. A continuació t’oferim una guia bàsica per tal de poder gaudir d’aquest fenomen.
Quan podem veure els Perseids?
Els Perseids són visibles al cel des del 17 de juliol, però en una fase encara inicial i poc destacada. A partir del mateix dissabte 10 d’agost la pluja d’estels començarà a mostrar una activitat més elevada, i serà la nit i matinada del 12 al 13 quan viurà el seu punt àlgid. Serà llavors quan es poden arribar a veure prop de 100 meteors per hora caient en el cel nocturn.
Hem de mirar en direcció nord-est, que és on es troba la constel·lació de Perseu, des d’on tenim la percepció des de l’hemisferi nord terrestre que cauen els estels fugaços, tot i que també podem veure caure meteors en altres punts del cel. Un espectacle que tindrà continuïtat en dies posteriors, malgrat que la intensitat del fenomen anirà a menys fins a desaparèixer del tot cap al 24 d’agost.
Quins són els millors llocs per a observar la pluja d’estels?
Per tal de gaudir plenament de l’experiència i veure caure el màxim de meteors possibles, el més recomanable és anar a zones allunyades de la contaminació lumínica i amb un horitzó lliure d’edificis, muntanyes o arbres que impedeixin una àmplia visió del cel nocturn. Per exemple, zones planes de l’interior o cims de muntanyes seran els millors escenaris.
Per tant, les cotes altes del Pirineu i del Prepirineu, dels Ports, de les Muntanyes de Prades, del Montsec, del Montseny, de la serralada prelitoral o de la serra de l’Albera poden ser una bona opció, així com àmplies zones planes de l’interior amb poca contaminació lumínica, com ara l’Altiplà Central. Un cop a lloc, estirar-se a terra és la millor opció per tenir una visió panoràmica del cel. El fenomen serà visible a simple vista sense necessitat de cap aparell.
El temps hi acompanyarà?
Un factor molt important a tenir en compte a l’hora d’observar un fenomen astronòmic és la meteorologia. Aquest any les condicions seran ideals per gaudir del clímax de la cita astronòmica, ja que el cel estarà majoritàriament serè a la majoria de comarques sense risc de pluja, tot i alguns matisos. Durant tot el cap de setmana i fins la nit de dilluns a dimarts tan sols quedaran restes d’algunes nuvolades al Pirineu, al Prepirineu o als Ports a primera hora de la nit, que aniran a menys, i no es descarten alguns núvols baixos locals a punts de la costa. La temperatura serà molt suau i agradable per gaudir de l’exterior. No obstant això, en zones de muntanya refrescarà més al llarg de la matinada i és recomanable portar alguna peça de roba de màniga llarga per si de cas, com ara un jersei.
Finalment, un altre aspecte no menys important és la influència de la Lluna en el cel nocturn, ja que en moltes ocasions ha fet la guitza precisament per les Llàgrimes de Sant Llorenç. El satèl·lit es troba en la seva fase creixent amb una llum encara poc potent, i durant els dies àlgids de la pluja d’estels es pondrà cap a mitjanit, deixant tota la matinada ben a les fosques. Per tant, a diferència d’altres anys, aquest 2024 la llum de la Lluna no serà un obstacle per gaudir de l'esdeveniment astronòmic.
Què són els Perseids?
El nom de Perseids es deu al fet que des de l’òptica terrestre les estrelles fugaces cauen cap a la constel·lació de Perseu, a prop de la de Cassiopea. L’origen d’aquesta pluja d’estels el trobem en el cometa 109P/Swift-Tuttle. Cada estiu la Terra es creua amb la seva òrbita, i quan les restes en forma de pols del mateix cometa xoquen contra l’atmosfera terrestre es cremen i es desintegren. Un procés que nosaltres apreciem en forma d’espectaculars línies de llum creuant fugaçment el cel, donant lloc a l’anomenada pluja d’estels.
El cometa 109P/Swift-Tuttle va ser descobert l’any 1862 i té un període orbital al voltant del Sol de 133 anys. L’últim cop que va ser visible des del nostre planeta va ser l’any 1992, i es calcula que l’astre tornarà a ser visible des de la Terra cap a l’any 2126.
