Unes festes amb foc creixent

Artà, sa Pobla o Manacor: De qui és Sant Antoni?

La festivitat popular encén el sentiment d’identitat i pertinença en els pobles que la celebren més intensament i obre un debat entre els residents

La capital del Llevant viu Sant Antoni al ritme de ‘Parapapa-xin papa-xin, papa-xin’, la tonada musical per excel·lència.
4 min
Regala aquest article

PalmaEn demanar a un artanenc, a un pobler o a un manacorí d’on és Sant Antoni i on es més bona la festa que el conmemora, cada un contestarà, sense pensar-s’ho ni un segon, el nom del seu poble. “És la nostra realitat i així l’entenem”, justifica Biel Payeras, el regidor de festes de l’Ajuntament de sa Pobla. Aquesta fita popular desferma l’orgull i el patriotisme dels residents dels municipis que ho celebren més intensament i els convida a debatre on se celebra més (i millor). També atia una rivalitat que té un to distès i que es fa “de bromes i de cara a la galeria”, deixa clar Pere Perelló, qui treballa a l’arxiu municipal de sa Pobla. Aquest fet es vincula “amb un sentiment d’identitat molt fort”, assegura Perelló. “Però no crec que sigui de propietat”, apunta.

Encara que no sigui una rivalitat amb malícia, hi ha gloses directes i sense embuts que reivindiquen Sant Antoni per un terme o un altre, com aquesta que ressona als carrers d’Artà el 17 de gener: “A dalt del puig Colomer, hi trobàrem un avenc, ni murero ni pobler, Sant Antoni és artanenc”. Durant la festa també és habitual sentir càntics com “Boti, boti, boti, manacorí (artanenc o pobler, entre d’altres) el qui no boti”, que posen de manifest com la festa també s’alimenta d’aquest enfrontament simbòlic i que juga amb el sentiment de pertinença a un lloc concret de l’illa.

A més de les gloses i càntics que fan al·lusió al terme on ‘pertany’ el sant, cada poble té un seguit d’arguments que aspiren a justificar per què la festa de Sant Antoni és millor a un lloc o a un altre. Els poblers afirmen que és “la més antiga de Mallorca, la més pagesa i la més diferent”. Els artanencs qualifiquen la seva celebració de “més seguida, més rítmica, més moguda” i asseveren que són els únics que no fan servir una ximbomba perquè si algú la treu “la hi podrien posar de capell”.

L’artanenc Toni Ferragut considera que aquesta “rivalitat entre pobles” és “una cosa positiva”. “Que la festa tingui tant d’èxit a diferents pobles fa que es retroalimentin els uns amb els altres i que creixi encara més”, remarca.

Què els fa ser els millors?

Un dels elements que evidencien aquest estira-i-arronsa entre pobles és la figura del dimoni perquè, a diferència de Sant Antoni (que és igual pertot), “no ha estat marcada des de fa tants d’anys i això va permetre que cada poble personificàs el mal a la seva manera, i per això lògicament els de cadascú han de ser els més bons”, explica l’escriptora manacorina Magdalena Gelabert. Si bé, considera que el dimoni gros de Manacor “és el millor” perquè “la carota s’identifica tot d’una”. “Només en veure’n la silueta ja saps que és el de Manacor”, afirma.

Els Caparrots, uns dels elements més icònics de sa Pobla.

Per altra banda, un dels arguments que fan servir els poblers per assegurar que Sant Antoni és de sa Pobla són els documents històrics dels anys 1357 i 1365 que parlen de Sant Antoni a aquest indret. “Està documentat de fa molts d’anys i no sé si hi ha altre poble que pugui dir el mateix”, considera Payeras.

En la mateixa línia, Perelló apunta que anys enrere, a Artà i a Manacor aquesta festivitat estava “en foc colgat”. “I això a sa Pobla no ha passat mai, mai no ens hem sentit amenaçats perquè aquesta festivitat desaparegués”, assevera. A més, afegeix que “en els anys 40, 50 i 60, a la premsa local no hi sortia cap Sant Antoni més que el de sa Pobla”.

Els carrers d’Artà s’omplen per veure ballar els dimonis.

Qui enguany durà a terme la seva sisena ballada com a dimoni gros d’Artà, Xisco Sansó, admet que la festa a Artà ha crescut a un nivell “espectacular” en els darrers anys. “Fa 20 anys darrere els dimonis hi anaven 1.000 persones i ara n’hi deu haver 10.000”, explica. Malgrat això, deixa clar que el sentiment santantonier a Artà “sempre hi ha estat i es duu dins la sang des de petits”. “Quan un nin neix el primer que li posen és una música dels dimonis de Sant Antoni”, diu. En el mateix sentit, argumenta que la tonada és un dels elements clau per diferenciar Sant Antoni d’Artà de tots els altres. “En sonar tot el poble balla com els dimonis i a altres pobles només s’engronxen”, recalca.

Jaume Cabrer, artanenc i amic de la festa, exposa que Sant Antoni, a Artà, “tota la vida s’ha fet de la mateixa manera”, afirma. Malgrat la disparitat d’opinions entre pobles, Perelló conclou que precisament des de la diversitat, la força serà la unió: “Encara que només n’hi hagi un, cada poble té el seu i si els sumam tots en feim un de gros”.

stats