Artà vol un parc natural més autònom

ArtàLes obres d’adequació del camí de l’Esquena Llarga, del Parc Natural del Llevant, criticades pel GOB i la regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Artà, Aina Comas, “mantindran o agreujaran la pressió humana sobre un entorn extremament fràgil” com és l’Arenalet d’Albarca, que el 2018 va registrar 3.651 pernoctacions en aquest refugi, segons dades de la Conselleria de Medi Ambient.

L’Ajuntament tem que, amb la restauració del camí, ara adequat per al trànsit rodat, s’incrementi la demanda d’estades al refugi. Per això reclama que, “atenent a criteris de conservació per damunt de la gestió”, el control sobre els tres refugis del Parc Natural (Albarca, els Oguers i l’Alzina) passi a ser competència de l’equip que gestiona l’espai protegit i no de la Conselleria.

“Demanam que el parc tingui una major competència en la seva pròpia gestió. Volem un parc natural amb una major autonomia, en el sentit que l’equip que hi treballa té al seu càrrec la conservació, i està fent una gran tasca, en la nostra opinió, emperò la gestió dels refugis escapa al seu control i està centralitzada a Palma, i això no ens sembla lògic, tenint en compte la gran pressió humana que pateix un indret tan sensible com és la zona de l’Arenalet d’Albarca”, explica la responsable municipal de Medi Ambient.

Els darrers quatre anys, amb un govern local i autonòmic quasi del mateix color polític, hi ha hagut pocs avenços perquè l’Ajuntament d’Artà tingui més pes en la gestió del Parc Natural. A més, ha quedat dins un calaix la demanda unànime de l’Ajuntament d’ampliar el parc i de retornar-lo als límits de 2001 (21.057 hectàrees terrestres i 5.275 ha marines), després que el 2003 el Govern de Matas el reduís a 1.671 hectàrees terrestres de domini públic. El Govern hi està d’acord, però ha exigit que els municipis afectats per la possible ampliació també hi donin el vistiplau. Tanmateix, aquests darrers quatre anys, ni Capdepera, ni Son Servera ni Manacor, han mogut fitxa.

“La petició d’ampliació només fa referència al nostre terme municipal, perquè el 80% de l’abast del parc de 2001 estava dins els límits artanencs. No cal esperar la decisió d’altres municipis, que, tanmateix, no s’han pronunciat”, es lamenta Aina Comas.

L’exbatle i actual portaveu d’El Pi, Tolo Gili, ja denuncià en el seu moment que “la discriminació” que ha patit l’Ajuntament per part dels diferents governs autonòmics no ajuda a mantenir una bona sintonia entre els veïns i l’espai protegit”. Aleshores, es queixava que no se’ls hagués tingut en compte en els projectes de redacció i promoció de les rutes senderistes.

Ara la recent polèmica per l’impacte de la intervenció del Govern al camí de l’Esquena Llarga (obres de reposició del terra per a un trànsit òptim i segur en 3,4 dels 9 kilòmetres del vial rural antic), torna a posar sobre la taula el model de gestió que s’aplica al Parc Natural del Llevant, especialment pel que fa a l’ús dels tres refugis que durant 2018 registraren una ocupació de 5.134 pernoctacions durant els deu mesos que estigueren oberts.

La Conselleria afirma que vol treballar a partir del consens de tots els implicats. El conseller, Vicenç Vidal, durant la segona meitat d’aquesta legislatura ha posat damunt la taula “el compromís polític d’ampliar el parc, amb consens i diàleg, i amb la participació des del primer moment dels dos actors principals, els dos ajuntaments” d’Artà i de Capdepera.

Mutis de Capdepera

Artà ha fet un declaració clara i unànime en favor d’un parc natural més extens. De la seva banda, Capdepera, amb un govern del PSOE, no ha fet cap pronunciament, per això l’Ajuntament artanenc ha insistit que s’ampliï el parc en els seus dominis municipals, on hi ha un 80% del terreny que el 2001 formava part del gran parc, després escapçat pel PP, quan el 2003 recuperà el govern de la Comunitat.